- B -

 

 

B (m.) [nf/nm] : letra segonda de l'alfabet occitan prononciada (be)

« ba » 1 - « » : formas pop. de defugir, al lòc del pr. n. o. (v. Alibert Dict. ‘ba’). O vesi. Agacha-o. E non pas « Ba vesi. Agacha-bò »

ba ! 2 : interj. que marca suspresa, inchalhença, mesprètz, encoratjament, dobte o indiferéncia.

Ba, sembla pas possible !

Ba, que faga çò que volrà !

Ba, es pas un òme de paraula !

Ba, te'n tiraràs ben !

Ba, se plòu que plòga !

Ba, te'n fagas pas !

ba 3 nm, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, baiser » (v. TdF)

baba : vara d' insècte ; vara de manhan ; sauta robin (mena de coleoptèr sautaire) (Elater striatus)

« babà » 1 (fr.) : pompet al ròm.

« babà » 2 (èsser -) (fr.) : ne revenir pas / èsser estabosit, -ida ; èsser monhe, -a / èsser moquet, -a.

babacha n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « nigaud, nigaude » TdF

babada nf, cf Ubaud Dicort : « flamme vive et de peu de durée » TdF

babalon nm, cf Ubaud Dicort : « petit insecte, bestiole, laideron » TdF

baban nm, cf Ubaud Dicort : « insecte qui attaque les rameaux de l’olivier » TdF

babar (v. tr. [v. jos babat 1]) (abs. Dicort) : traucar lo cocon (nimfa de manhan)

Los manhans son a mand de babar.

babarastar [veire tarabastar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : tombar en fasent grand bruch.

babarauda (f.) : « manteau noir à capuchon ... », ancian mantèl de dòl ; vestit de carnaval, cogola / cogula ; trenca cebas (f.) (Grillo talpa). (v. TdF)

Dins un òrt, las babaraudas son lo diable !

babaraudar (v. intr.) : folastrejar.

Aquel enfantonassàs pensa pas qu'a babaraudar !

babaronha : vision de quimèra ; trèva ; drac ; idèa trucaluna ; luscambra (Lampyris noctiluca) . (v. baragònha)

babaròt nm / babaròta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pòrc de sant Antòni (Armadillium) ; escarabat de cosina, de forn : (Periplaneta orientalis) ; (Blatta germanica) ; diferentas babas, cossons / cussons (gorgolhs) ; drollon ; èime (s.f.)

Pèrdre lo babaròt : pèrdre l'èime.

babaroton nm, cf Ubaud Dicort : « petite  bruche, larve qui ronge les légumes ; vrillete de l’olivier, insecte qui ronge cet arbre ; petit babouin, moutard » TdF

babassan nm, cf Ubaud Dicort : « bonnet ouvert, comme ceux que portent les Grecs et les Arméniens, v. bonet » (v. TdF)

babat 1 [adj m, cf Ubaud Dicort], -ada (adj.) : mièg traucat, mièg traucada

« Cocon babat, cocon à demi percé par la nymphe » (v. TdF baba 2’)

babat 2 (subs.) (Alibert ; abs. Dicort) : cocon de manhan mièg traucat per la nimfa. (v. babat 1)

babaton nm, cf Ubaud Dicort : « sabot des animaux à pied fourchu, v. sabaton » (v. TdF suppl)

babau 1 nm, cf Ubaud Dicort : trèva ; drac « être imaginaire dont on fait peur aux petits enfants, bête noire, laideron » ; tota mena de coleoptèr o d' insècte que ne coneisses pas lo nom ; « personne masquée ou déguenillée, v. babarauda ; personne braillarde, v. bramaire » (v. TdF)

Tè ! un autre babau ! (un autre coleoptèr)

babau ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « interjection qui marque la surprise » TdF jos ‘babau’

babau 3 (R. II, 164), -a (adj.) (abs. Dicort) : bèstia (m. e f.) / nèci, nècia.

babau de Nòstre [nòstre] Sénher : vòla guiraud / vira vòut (m.)

babau del demon nm, cf Ubaud Dicort : « larve de lygée, insecte qui dévore les jeunes choux » TdF jos ‘babau-rouge’

babau lusent : luscambra (Lampyris noctiluca)

babau negre (abs. Dicort e TdF) : negrilh / pesolh dels caulets (l.p.)

babau roge nm : autra mena de pesolh dels caulets (v. TdF) ; « bête noire, épouvantail, fantôme » (Alibert).

« babèca » (cat.) (babèca nf):  v. cavèca.

Babèl 1 (de l'ebrèu Bâbèl) : Babilònia.

La torre de Babèl : airal de la confusion de las lengas.

Torre de Babèl : situacion de confusion extrèma.

Babèl 2, Babelet, Babelon, Babet  (< Isabèl) n pr f, cf Ubaud Dicort. (v. Babeta)

babelic, -a : faraonic, -a / gigantesc, -a.

babelisme (m.) : confusion extrèma ; gigantisme.

babesia (f.) : mena de protozoari parasit dels erbivòrs.

babesiòsi (f.) : malautiá grèva amodada per de babesias.

Babeta - Babèu : prenoms (diminutius d' Elisabèt)

 

 

babeta nf, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, petit baiser » TdF  (v. ba 3)

Faire babeta, baiser. (v. TdF)

babetar v, cf Ubaud Dicort : (v. jos babeta)

babi nm, cf Ubaud Dicort : « crapaud ; coup, taloche, tape ; t. de mépris, babouin, bambin ; badaud, dadais  » TdF bàbi 1’

bàbia nf, cf Ubaud Dicort : (v. babi)

babilh nm [~ babilha nf, cf Ubaud Dicort] / babilhatge nm / babilhadís (v. babilhadís): bresilhadís de nenons ; parlar sens substància.

babilhadís nm, cf Ubaud Dicort : « long babil, bavardage » (v. TdF jos ‘babihadis’)

babilhaire, -aira / babilhard 1, -a adj : que babilha.

babilhar (v. intr.) : lalejar ; parlufejar.

babilhard 2 nm : panèl d'anóncias.

Cada escòla a son babilhard.

babilhatge : babilh.

babilhejar (v. intr.) : frequentatiu de babilhar.

babilonenc, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « babylonien, enne » (v. TdF).

Un Babilonenc, cf Ubaud Dicort.

Babilònia : nom de vila antica de Mesopotamia-Bassa.

babilonian, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a Babilònia ; sortit, -ida de Babilònia. (v. babilonenc)

Un Babilonian.

Una Babiloniana.

babin nm, cf Ubaud Dicort : « gifle, soufflet, tape ; t. injurieux employé autrefois contre les juifs » (v. TdF)

babina : potarra / potarassa d'animal.

babinard, -ada adj e n : persona qu'a de bravas potarassas.

Fòrça negres son babinards.

babinejar v intr (v. TdF) : se barbalecar / s'esperlecar ; agachar amb curiositat.

babinon nm, cf Ubaud Dicort : « le menton, en style burlesque » TdF

« babiòla » (fr.) (babiòla nf: v. babòia - parpèla d'agaça - besucarieta - bagateleta.

babiolada nf, cf Ubaud Dicort : (v. babiolar)

babiolaire nm, cf Ubaud Dicort : « plaisantin, enjôleur » TdF

babiolar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, s’amuser à des babioles, baliverner ; plaisanter » TdF ; « conter des sornettes » (Azaïs)

babirossa (m.) (abs. Dicort) : mena de gròs singlar (Babyrussa babyrussa)

babís nm : « panicaut [champêtre] ou chardon-Roland » (v. Vayssier ‘bobís) ; gròs cardon / acant (Onopordum acanthium) ; argelàs / artalàs (Genista scorpius) (v. TdF)

babissard : mena d'aucèl que ne coneisses pas lo nom. (v. Alibert)

babisson nm, cf Ubaud Dicort : « pleurote du panicaut, Pleurotus eryngii, populairement surnommé, dans le Midi, babisson, » (v. Site web Champignons d’Aveyron et d’ailleurs). (v. babís)

babocha nf, cf Ubaud Dicort : « babouche ; botte de terre ou de neige qui s’attache aux souliers » TdF

babòcha nf, cf Ubaud Dicort : « masque, faux visage » (v. TdF)

babòia [ ~ babiòla] nf, cf Ubaud Dicort : babiòla / bagateleta ; sorneta ; badinada / galejada.

Aquel òme quita pas de contar de babòias.

baboïn : mena de monin ; drollon ; paparaunha.

baboïnaire, -aira : enjaulaire, -a.

baboïnar (v. tr. ) : enjaular amb de paraulas

baboïnat, -ada : enjaulat, -ada.

baboís nm, cf Ubaud Dicort : « limon d’une charrette, montant du brancard » TdF jos ‘begouis’

babòrd (m.) : costat esquèr dins lo sens de la proa (mar.)

baborineta nf, cf Ubaud Dicort : « bobinette, birloir d’une porte » TdF

babornàs nm (Alibert, TdF jos ‘bournau’ ; abs. Dicort) : bornal [v. bornal] (cendrièr d'un forn de fornièr)

babòt : crisalida ; manhan ; baba d'insècte ; cime d'aiga ; mena de coleoptèr sautaire ; mena de parpalhòl ; trèva / paparaunha.

babòta : crisalida ; manhan ; cordonièr (insècte) ; nieiret (insècte) ; paparaunha / trèva ; pirala de vinha.

babotièira : crompaira de babas de manhan per engraissar los pòrcs o per servir d'engrais per la tèrra.

« baby-boom » (angl.) : augmentacion brutala de la natalitat.

« baby-sitter » (,beibi'sit´) (angl.) : gardanenon / gardanenòta.

« baby-sitting » (angl.) : accion de gardar de nenes, -as.

« bac 1 » nm : v. ubac.

« bac 2 » nm (fr. de l.p.) : v. bachelieirat.

bac 3 nm  (959, c.c. n° 405) (del gallés BACCÒS) : embarcacion larga, de fons planièr, per traversar un riu, un lac, una pèça d'aiga... ; cuba ; cubeta ; nauc.

baca : pertús de molin ; martelariá / escampadoira.

bacada : contengut d'una pila / d'un abeurador.