|
- B - |
|
||
|
B (m.) [nf/nm] : letra segonda de l'alfabet occitan prononciada (be) « ba » 1 - « bò » : formas pop. de defugir, al lòc del pr. n. o. (v. Alibert Dict. ‘ba’). O vesi. Agacha-o. E non pas « Ba vesi. Agacha-bò » ba ! 2 : interj. que marca suspresa, inchalhença, mesprètz, encoratjament, dobte o indiferéncia. Ba, sembla pas possible ! Ba, que faga çò que volrà ! Ba, es pas un òme de paraula ! Ba, te'n tiraràs ben ! Ba, se plòu que plòga ! Ba, te'n fagas pas ! ba 3 nm, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, baiser » (v. TdF) baba : vara d' insècte ; vara de manhan ; sauta robin (mena de coleoptèr sautaire) (Elater striatus) « babà » 1 (fr.) nm : pompet al ròm. « babà » 2 (èsser -) (fr.) : ne revenir pas / èsser estabosit, -ida ; èsser monhe, -a / èsser moquet, -a. babacha n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « nigaud, nigaude » TdF babada nf, cf Ubaud Dicort : « flamme vive et de peu de durée » TdF babalon nm, cf Ubaud Dicort : « petit insecte, bestiole, laideron » TdF baban nm, cf Ubaud Dicort : « insecte qui attaque les rameaux de l’olivier » TdF babar (v. tr. [v. jos babat 1]) (abs. Dicort) : traucar lo cocon (nimfa de manhan) Los manhans son a mand de babar. babarastar [veire tarabastar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : tombar en fasent grand bruch. babarauda (f.) : « manteau noir à capuchon ... », ancian mantèl de dòl ; vestit de carnaval, cogola / cogula ; trenca cebas (f.) (Grillo talpa). (v. TdF) Dins un òrt, las babaraudas son lo diable ! babaraudar (v. intr.) : folastrejar. Aquel enfantonassàs pensa pas qu'a babaraudar ! babaronha : vision de quimèra ; trèva ; drac ; idèa trucaluna ; luscambra (Lampyris noctiluca). (v. baragònha) babaròt nm / babaròta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pòrc de sant Antòni (Armadillium) ; escarabat de cosina, de forn : (Periplaneta orientalis) ; (Blatta germanica) ; diferentas babas, cossons / cussons (gorgolhs) ; drollon ; èime (s.f.) Pèrdre lo babaròt : pèrdre l'èime. babaroton nm, cf Ubaud Dicort : « petite bruche, larve qui ronge les légumes ; vrillete de l’olivier, insecte qui ronge cet arbre ; petit babouin, moutard » TdF babassan nm, cf Ubaud Dicort : « bonnet ouvert, comme ceux que portent les Grecs et les Arméniens, v. bonet » (v. TdF) babat 1 [adj m, cf Ubaud Dicort], -ada (adj.) : mièg traucat, mièg traucada « Cocon babat, cocon à demi percé par la nymphe » (v. TdF ‘baba 2’) babat 2 (subs.) (Alibert ; abs. Dicort) : cocon de manhan mièg traucat per la nimfa. (v. jos babat 1) babaton nm, cf Ubaud Dicort : « sabot des animaux à pied fourchu, v. sabaton » (v. TdF suppl) babau 1 nm, cf Ubaud Dicort : trèva ; drac « être imaginaire dont on fait peur aux petits enfants, bête noire, laideron » ; tota mena de coleoptèr o d' insècte que ne coneisses pas lo nom ; « personne masquée ou déguenillée, v. babarauda ; personne braillarde, v. bramaire » (v. TdF) Tè ! un autre babau ! (un autre coleoptèr) babau ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « interjection qui marque la surprise » TdF jos ‘babau’ babau 3 (R. II, 164), -a (adj.) (abs. Dicort) : bèstia (m. e f.) / nèci, nècia. babau de Nòstre [nòstre] Sénher : vòla guiraud / vira vòut (m.) babau del demon nm, cf Ubaud Dicort : « larve de lygée, insecte qui dévore les jeunes choux » TdF jos ‘babau-rouge’ babau lusent : luscambra (Lampyris noctiluca) babau negre (abs. Dicort e TdF) : negrilh / pesolh dels caulets (l.p.) babau roge nm : autra mena de pesolh dels caulets (v. TdF) ; « bête noire, épouvantail, fantôme » (Alibert). « babèca » (cat.) (babèca nf): v. cavèca. Babèl 1 (de l'ebrèu Bâbèl) : Babilònia. La torre de Babèl : airal de la confusion de las lengas. Torre de Babèl : situacion de confusion extrèma. Babèl 2, Babelet, Babelon, Babet (< Isabèl) n pr f, cf Ubaud Dicort. (v. Babeta) babelic, -a : faraonic, -a / gigantesc, -a. babelisme (m.) : confusion extrèma ; gigantisme. babesia (f.) : mena de protozoari parasit dels erbivòrs. babesiòsi (f.) : malautiá grèva amodada per de babesias. Babeta - Babèu : prenoms (diminutius d' Elisabèt) babeta nf, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, petit baiser » TdF (v. ba 3) Faire babeta, baiser. (v. TdF)
|
|
babetar v, cf Ubaud Dicort : (v. jos babeta) babi nm, cf Ubaud Dicort : « crapaud ; coup, taloche, tape ; t. de mépris, babouin, bambin ; badaud, dadais » TdF ‘bàbi 1’ bàbia nf, cf Ubaud Dicort : (v. babi) babilh nm [~ babilha nf, cf Ubaud Dicort] / babilhatge nm / babilhadís (v. babilhadís) : bresilhadís de nenons ; parlar sens substància. babilhadís nm, cf Ubaud Dicort : « long babil, bavardage » (v. TdF ‘jos ‘babihadis’) babilhaire, -aira / babilhard 1, -a adj : que babilha. babilhar (v. intr.) : lalejar ; parlufejar. babilhard 2 nm : panèl d'anóncias. Cada escòla a son babilhard. babilhatge : babilh. babilhejar (v. intr.) : frequentatiu de babilhar. babilonenc, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « babylonien, enne » (v. TdF). Un Babilonenc, cf Ubaud Dicort. Babilònia : nom de vila antica de Mesopotamia-Bassa. babilonian, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a Babilònia ; sortit, -ida de Babilònia. (v. babilonenc) Un Babilonian. Una Babiloniana. babin nm, cf Ubaud Dicort : « gifle, soufflet, tape ; t. injurieux employé autrefois contre les juifs » (v. TdF) babina : potarra / potarassa d'animal. babinard, -ada adj e n : persona qu'a de bravas potarassas. Fòrça negres son babinards. babinejar v intr (v. TdF) : se barbalecar / s'esperlecar ; agachar amb curiositat. babinon nm, cf Ubaud Dicort : « le menton, en style burlesque » TdF « babiòla » (fr.) (babiòla nf) : v. babòia - parpèla d'agaça - besucarieta - bagateleta. babiolada nf, cf Ubaud Dicort : (v. babiolar) babiolaire nm, cf Ubaud Dicort : « plaisantin, enjôleur » TdF babiolar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, s’amuser à des babioles, baliverner ; plaisanter » TdF ; « conter des sornettes » (Azaïs) babirossa (m.) (abs. Dicort) : mena de gròs singlar (Babyrussa babyrussa) babís nm : « panicaut [champêtre] ou chardon-Roland » (v. Vayssier ‘bobís) ; gròs cardon / acant (Onopordum acanthium) ; argelàs / artalàs (Genista scorpius) (v. TdF) babissard : mena d'aucèl que ne coneisses pas lo nom. (v. Alibert) babisson nm, cf Ubaud Dicort : « pleurote du panicaut, Pleurotus eryngii, populairement surnommé, dans le Midi, babisson, » (v. Site web Champignons d’Aveyron et d’ailleurs). (v. babís) babocha nf, cf Ubaud Dicort : « babouche ; botte de terre ou de neige qui s’attache aux souliers » TdF babòcha nf, cf Ubaud Dicort : « masque, faux visage » (v. TdF) babòia [ ~ babiòla] nf, cf Ubaud Dicort : babiòla / bagateleta ; sorneta ; badinada / galejada. Aquel òme quita pas de contar de babòias. baboïn : mena de monin ; drollon ; paparaunha. baboïnaire, -aira : enjaulaire, -a. baboïnar (v. tr. ) : enjaular amb de paraulas baboïnat, -ada : enjaulat, -ada. baboís nm, cf Ubaud Dicort : « limon d’une charrette, montant du brancard » TdF jos ‘begouis’ babòrd (m.) : costat esquèr dins lo sens de la proa (mar.) baborineta nf, cf Ubaud Dicort : « bobinette, birloir d’une porte » TdF babornàs nm (Alibert, TdF jos ‘bournau’) (abs. Dicort) : bornal [v. bornal] (cendrièr d'un forn de fornièr) babòt : crisalida ; manhan ; baba d'insècte ; cime d'aiga ; mena de coleoptèr sautaire ; mena de parpalhòl ; trèva / paparaunha. babòta : crisalida ; manhan ; cordonièr (insècte) ; nieiret (insècte) ; paparaunha / trèva ; pirala de vinha. babotièira : crompaira de babas de manhan per engraissar los pòrcs o per servir d'engrais per la tèrra. « baby-boom » (angl.) : augmentacion brutala de la natalitat. « baby-sitter » (angl.) (,beibi'sit´) : gardanenon / gardanenòta. « baby-sitting » (angl.) : accion de gardar de nenes, -as. « bac 1 » nm : v. ubac. « bac 2 » nm (fr. de l.p.) : v. bachelieirat. bac 3 nm (959, c.c. ; n° 405) (del gallés BACCÒS) : embarcacion larga, de fons planièr, per traversar un riu, un lac, una pèça d'aiga... ; cuba ; cubeta ; nauc. baca : pertús de molin ; martelariá / escampadoira. bacada : contengut d'una pila / d'un abeurador. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|