|
|
|
|
|
|
|
|
Anacreont : poèta liric grèc. anacreontic, -a : que revèrta l'estil o l'esperit d'Anacreont. Las « Òdas anacreonticas » son pas l'òbra d'Anacreont. anacreontisme : imitacion de las « Òdas anacreonticas » que cantan los plasers de la vida d'un biais que revèrta lo d'Anacreont. anacronic, -a : que conten un anacronisme. anacronicament : d'un biais anacronic. anacronisme : error d'epòca, de cronologia. anada nf : anar / anament (biais de caminar o de se comportar). (v. anar 2) anadenia : manca o deficiéncia d'activitat glandolara ; abséncia de glandolas. anadilha nf, cf Ubaud Dicort : « anille, pièce de fer placée au centre d’une meule de moulin » (L. 20). (v. nadilha) anadiplòsi (f.) : represa del darrièr mot d'una frasa o d'un vèrs al començament de la frasa o del vèrs que sèc. anadipsia : set fòrt granda ; set excessiva. anador 1, -dora adj, cf Ubaud Dicort : « qui ira, qui doit partir » (v. L. 20) anador 2, -dora n, cf Ubaud Dicort : « voyageur » (v. L. 20). (v. anaire) anadròm, -a : que va al senscontra ; natura dels peisses que montan las ribièiras o los rius per anar groar. « anaduèlh » nm : v. naduèlh. anaeròbi, -a (adj. o subs.) : que l'oxigen i fa pas besonh per viure ; bacterias o microorganismes que pòdon viure sens oxigèn. anaerobic, -a : relatiu, -iva als anaeròbis o a l'anaerobiòsi. Motor anaerobic. anaerobiòsi nf : facultat d'aver pas besonh d'oxigèn per viure. anafasa nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) anaphase » (Per Noste) anafilactic, -a : allergic, -a. Reaccion anafilactica. anafilactizar (v. tr.) (abs. Dicort) : sensibilizar l'organisme a una poison, « anaphylactiser » (v. Rapin). anafilaxia : allergia. anafòra nf : represa emfatica o simetrica d'un meteis mot a la debuta de diferents membres de frasa que se sègon ; tèrme que reprend un tèrme anterior ; t. tecn. liturgic de las messas orientalas. Exemple d'anafòra : Aquela lenga-miracle que nos ven de tan luènh, aquela lenga-miracle dels trobadors, aquela lenga-miracle que crestèt totes los interdits, aquela lenga-miracle qu'avèm chucada al sen de las nòstras mamàs, aquela lenga-miracle la servarem ! anaforèsi nf, cf Ubaud Dicort : « anaphorèse » (Rapin) anaforic, -a : relatiu, -iva a una anafòra. Dins « Ma maire la vesi », lo ‘la’ es anaforic. anafrodisia : diminucion o abséncia de desir sexual. anafrodisiac, -a (adj. e subs. masc. ) : que diminuís lo desir sexual. anafrodita (m. e f.) : persona que volonta de s'absténer dels plasers sexuals ; persona que patís d'anafrodisia. anagenèsi (f.) : regeneracion o reproduccion dels teissuts. anaglif nm, cf Ubaud Dicort : « (art, photo) anaglyphe » (Per Noste) anagogia : interpretacion de las Escripturas que, a partir del sens literal, s'enauça fins al sens mistic ; rasonament qu'assaja de tornar montar a una causa primièira. anagogic, -a adj : « anagogique » (Rapin) Lo sens anagogic de las Escripturas. L'induccion anagogica. anagogicament : d'un biais anagogic. anagrama (m.) : transformacion de mot o de frasa per transposicion de sas letras. Galonar es l'anagrama d'alongar. anagramatic, -a : relatiu, -iva a un anagrama. anagramatista (m. e f.) : autor, -a d'anagramas. anagramatizar (v. tr.) : metre quicòm en anagrama. anaigar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, énerver, tracasser, harceler, rendre malade par privation » (Carrasco) anaigar (s’) v pron : « souffrir d’être privé de quelque chose » (Carrasco) « anairar » v : v. enairar 2 e asairar, cf Ubaud Dicort. anaire, -aira n : caminaire, -a, « voyageur, euse » TdF. (v. viatjaire) Anaís : prenom f. anal, -a : relatiu, -iva a l'anus (lat.) analèctas / analecta (f. pl.) (los 2, abs. Dicort) : causida literària / antologia. (v. antologia) analèpsi (f.) (abs. Dicort) : reparacion d'una fauta. analepsia (abs. Dicort) : convalescéncia.
|
|
analeptic, -a : estimulant, -a / que torna balhar de fòrças. Aliments analeptics. Remèdis analeptics. analfabèt, -a (adj. e subs.) : que sap pas legir ni mai escriure. analfabetisme : estat d'una persona, d'un pòble que sap pas legir ni mai escriure. analgesia : pèrdia de sensibilitat a la dolor. analgesic, -a (adj. e subs. m.) : qu'escafa la sensibilitat a la dolor. Remèdi analgesic. Substància analgesica. analgesina : remèdi antiperetic e analgesic usual. analgia (abs. Dicort) : abséncia totala de sensibilitat a la dolor. (v. analgesia) analisable, -bla : que pòt èsser analisat, -ada. analisador 1, -airitz (abs. Dicort) (adj. e subs.) : qu'analisa (v. analisaire 2) ; analisador 2 nm, cf Ubaud Dicort : aparelh d'analisi quimica, d'analisi d'images... analisaire 1 nm : aparelh per analisar. (v. analisador 2) analisaire 2, -aira n, cf Ubaud Dicort : « (personne qui analyse) analyseur » (Per Noste) analisant, -a : persona en cura psicanalitica. analisar (v. tr.) : far l'analisi de quicòm. analisator nm : « (optique e psychol.) analyseur » (Rapin). (v. analisador 2 e analisaire 2) analisi (f.) : examèn / estudi metodic. analista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de l'analisi matematica, informatica, financièira, medicala... analista-programaire, -aira n : (informatica) « analyste-programmeur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 144) analitat nf : orientacion anala de las pulsions sexualas. analitic, -a : relatiu, -iva a l'analisi (t. a.) analiticament : d'un biais analitic. analòg, -a : comparable , -a ; semblable, -a. analogia : relacion de semblança entre doas causas divèrsas. Analogia d'estructura. Analogia de caractèr. Rasonar per analogia. analogic, -a : relatiu, -iva a l'analogia. analogicament : per analogia. analogisme : rasonament per analogia. anament : biais d'èsser ; aire de q.q. ; comportament. anamnèsi (f.) : ensemble d'entresenhas que lo medecin reculhís sus un malaut en li demandant de far l'istòria de sa malautiá ; pregària de la messa après la consecracion. anamnestic, -a : qu'ajuda la memòria ; relatiu, -iva a l'anamnèsi (t.a.) anamniòta (m. e f.) : sens amni (coma peisses, amfibís...) anamniòtas (f. pl.) : familha de vertebrats sens amni. anamorfic, -a : relatiu, -iva a l'anamorfòsi ; qu'amòda d'anamorfòsi. anamorfoscòpi (m.) : instrument optic per corregir l'anamorfòsi. anamorfòsi (f.) : image desformat donat per un miralh corb, un sistèma optic non esferic, d'aparelhs de rais X. ananàs (plt.) : (Ananas sativus) anangioplasia : insufisença congenitala del sistèma vascular. ananquiment nm, cf Ubaud Dicort : « débilitation » TdF ananquir v, cf Ubaud Dicort : « v tr débiliter, énerver, v. alanguir, assancar » TdF ananquit, -ida adj : « efflanqué, énervé, ée [= qui a perdu sa force] » TdF, nairat, -ada. v. nairat. anant 1, -a adj : que ròtla plan (carri, veitura) ; graciós, -osa ; aimable,-a. anant 2, -a n : passant, passanta ; caminaire, caminaira. anantir [veire enantir, cf Ubaud Dicort] / enantir (v. tr. e intr.) : avançar dins son trabalh / entanchar. Enantís tant que vòl, qu'es plen d'abeluc. anantit (veire enantit), -ida / enantit, -ida adj : entanchat, -ada. (trabalh, òbra) anap (m.) : mena de copa. anapèste nm, cf Ubaud Dicort : « t. de prosodie, anapeste » TdF anapiratic, -a : qu'es la resulta d'un exercici perlongat d'un membre o de l'usatge continual d'un muscle. Rampa (contraccion dolorosa musculara) anapiratica. anaplasia : desvolopament incomplèt o anormal d'una cellula o d'un teissut ; tumor maligna anaplasica. anaplasic, -a : relatiu, -iva a l'anaplasia. anaplasmatacèas (f. pl.) : familha de parasits de vertebrats. |
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|