Anacreont : poèta liric grèc.

anacreontic, -a : que revèrta l'estil o l'esperit d'Anacreont.

Las « Òdas anacreonticas » son pas l'òbra d'Anacreont.

anacreontisme : imitacion de las « Òdas anacreonticas » que cantan los plasers de la vida d'un biais que revèrta lo d'Anacreont.

anacronic, -a : que conten un anacronisme.

anacronicament : d'un biais anacronic.

anacronisme : error d'epòca, de cronologia.

anada nf : anar / anament (biais de caminar o de se comportar). (v. anar 2)

anadenia : manca o deficiéncia d'activitat glandolara ; abséncia de glandolas.

anadilha nf, cf Ubaud Dicort : « anille, pièce de fer placée au centre d’une meule de moulin » (L. 20). (v. nadilha)

anadiplòsi (f.) : represa del darrièr mot d'una frasa o d'un vèrs al començament de la frasa o del vèrs que sèc.

anadipsia : set fòrt granda ; set excessiva.

anador 1, -dora adj, cf Ubaud Dicort : « qui ira, qui doit partir » (v. L. 20)

anador 2, -dora n, cf Ubaud Dicort : « voyageur » (v. L. 20). (v. anaire)

anadròm, -a : que va al senscontra ; natura dels peisses que montan las ribièiras o los rius per anar groar.

« anaduèlh » nm : v. naduèlh.

anaeròbi, -a (adj. o subs.) : que l'oxigen i fa pas besonh per viure ; bacterias o microorganismes que pòdon viure sens oxigèn.

anaerobic, -a : relatiu, -iva als anaeròbis o a l'anaerobiòsi.

Motor anaerobic.

anaerobiòsi nf : facultat d'aver pas besonh d'oxigèn per viure.

anafasa nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) anaphase » (Per Noste)

anafilactic, -a : allergic, -a.

Reaccion anafilactica.

anafilactizar (v. tr.) (abs. Dicort) : sensibilizar l'organisme a una poison, « anaphylactiser » (v. Rapin).

anafilaxia : allergia.

anafòra nf : represa emfatica o simetrica d'un meteis mot a la debuta de diferents membres de frasa que se sègon ; tèrme que reprend un tèrme anterior ; t. tecn. liturgic de las messas orientalas.

Exemple d'anafòra :

Aquela lenga-miracle que nos ven de tan luènh, aquela lenga-miracle dels trobadors, aquela lenga-miracle que crestèt totes los interdits, aquela lenga-miracle qu'avèm chucada al sen de las nòstras mamàs, aquela lenga-miracle la servarem !

anaforèsi nf, cf Ubaud Dicort : « anaphorèse » (Rapin)

anaforic, -a : relatiu, -iva a una anafòra.

Dins « Ma maire la vesi », lo ‘la’ es anaforic.

anafrodisia : diminucion o abséncia de desir sexual.

anafrodisiac, -a (adj. e subs. masc. ) : que diminuís lo desir sexual.

anafrodita (m. e f.) : persona que volonta de s'absténer dels plasers sexuals ; persona que patís d'anafrodisia.

anagenèsi (f.) : regeneracion o reproduccion dels teissuts.

anaglif nm, cf Ubaud Dicort : « (art, photo) anaglyphe » (Per Noste)

anagogia : interpretacion de las Escripturas que, a partir del sens literal, s'enauça fins al sens mistic ; rasonament qu'assaja de tornar montar a una causa primièira.

anagogic, -a adj : « anagogique » (Rapin)

Lo sens anagogic de las Escripturas.

L'induccion anagogica.

anagogicament : d'un biais anagogic.

anagrama (m.) : transformacion de mot o de frasa per transposicion de sas letras.

Galonar es l'anagrama d'alongar.

anagramatic, -a : relatiu, -iva a un anagrama.

anagramatista (m. e f.) : autor, -a d'anagramas.

anagramatizar (v. tr.) : metre quicòm en anagrama.

anaigar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, énerver, tracasser, harceler, rendre malade par privation » (Carrasco)

anaigar (s’) v pron : « souffrir d’être privé de quelque chose »  (Carrasco)

« anairar » v : v. enairar 2 e asairar, cf Ubaud Dicort.

anaire, -aira n : caminaire, -a, « voyageur, euse » TdF. (v. viatjaire)

Anaís : prenom f.

anal, -a : relatiu, -iva a l'anus (lat.)

analèctas / analecta (f. pl.) (los 2, abs. Dicort) : causida literària / antologia. (v. antologia)

analèpsi (f.) (abs. Dicort) : reparacion d'una fauta.

analepsia (abs. Dicort) : convalescéncia.

 

 

 

analeptic, -a : estimulant, -a / que torna balhar de fòrças.

Aliments analeptics.

Remèdis analeptics.

analfabèt, -a (adj. e subs.) : que sap pas legir ni mai escriure.

analfabetisme : estat d'una persona, d'un pòble que sap pas legir ni mai escriure.

analgesia : pèrdia de sensibilitat a la dolor.

analgesic, -a (adj. e subs. m.) : qu'escafa la sensibilitat a la dolor.

Remèdi analgesic.

Substància analgesica.

analgesina : remèdi antiperetic e analgesic usual.

analgia (abs. Dicort) : abséncia totala de sensibilitat a la dolor. (v. analgesia)

analisable, -bla : que pòt èsser analisat, -ada.

analisador 1, -airitz (abs. Dicort) (adj. e subs.) : qu'analisa (v. analisaire 2) ;

analisador 2 nm, cf Ubaud Dicort :  aparelh d'analisi quimica, d'analisi d'images...

analisaire 1 nm : aparelh per analisar. (v. analisador 2)

analisaire 2, -aira n, cf Ubaud Dicort : « (personne qui analyse) analyseur » (Per Noste)

analisant, -a : persona en cura psicanalitica.

analisar (v. tr.) : far l'analisi de quicòm.

analisator nm : « (optique e psychol.) analyseur » (Rapin). (v. analisador 2 e analisaire 2)

analisi (f.) : examèn / estudi metodic.

analista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de l'analisi matematica, informatica, financièira, medicala...

analista-programaire, -aira : (informatica) « analyste-programmeur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 144)

analitat nf : orientacion anala de las pulsions sexualas.

analitic, -a : relatiu, -iva a l'analisi (t. a.)

analiticament : d'un biais analitic.

analòg, -a : comparable , -a ; semblable, -a.

analogia : relacion de semblança entre doas causas divèrsas.

Analogia d'estructura.

Analogia de caractèr.

Rasonar per analogia.

analogic, -a : relatiu, -iva a l'analogia.

analogicament : per analogia.

analogisme : rasonament per analogia.

anament : biais d'èsser ; aire de q.q. ; comportament.

anamnèsi (f.) : ensemble d'entresenhas que lo medecin reculhís sus un malaut en li demandant de far l'istòria de sa malautiá ; pregària de la messa après la consecracion.

anamnestic, -a : qu'ajuda la memòria ; relatiu, -iva a l'anamnèsi (t.a.)

anamniòta (m. e f.) : sens amni (coma peisses, amfibís...)

anamniòtas (f. pl.) : familha de vertebrats sens amni.

anamorfic, -a : relatiu, -iva a l'anamorfòsi ; qu'amòda d'anamorfòsi.

anamorfoscòpi (m.) : instrument optic per corregir l'anamorfòsi.

anamorfòsi (f.) : image desformat donat per un miralh corb, un sistèma optic non esferic, d'aparelhs de rais X.

ananàs (plt.) : (Ananas sativus)

anangioplasia : insufisença congenitala del sistèma vascular.

ananquiment nm, cf Ubaud Dicort : « débilitation » TdF

ananquir v, cf Ubaud Dicort : « v tr débiliter, énerver, v. alanguir, assancar » TdF

ananquit, -ida adj : « efflanqué, énervé, ée [= qui a perdu sa  force] » TdF, nairat, -ada. v. nairat.

anant 1, -a adj : que ròtla plan (carri, veitura) ; graciós, -osa ; aimable,-a.

anant 2, -a n : passant, passanta ; caminaire, caminaira.

anantir [veire enantir, cf Ubaud Dicort] / enantir (v. tr. e intr.) : avançar dins son trabalh / entanchar.

Enantís tant que vòl, qu'es plen d'abeluc.

anantit (veire enantit), -ida / enantit, -ida adj : entanchat, -ada. (trabalh, òbra)

anap (m.) : mena de copa.

anapèste nm, cf Ubaud Dicort : « t. de prosodie, anapeste » TdF

anapiratic, -a : qu'es la resulta d'un exercici perlongat d'un membre o de l'usatge continual d'un muscle.

Rampa (contraccion dolorosa musculara) anapiratica.

anaplasia : desvolopament incomplèt o anormal d'una cellula o d'un teissut ; tumor maligna anaplasica.

anaplasic, -a : relatiu, -iva a l'anaplasia.

anaplasmatacèas (f. pl.) : familha de parasits de vertebrats.