ACETO- : forma prefixada lel latin acetum (vinagre)

acetoacetat : sal o estèr de l'acid acetoacetic.

acetobactèr (m.) : mena de bacteria responsabla de la transformacion de l'alcoòl en acid acetic.

acetobutirat : estèr mixt dels acids acetrics e butirics.

acetofosfat : mena de fosfat.

acetona [acetòna (v. Ubaud Dicort e Sèrras)] nf : liquid volatil utilizat coma solvent.

L'acetona ne petaçàvem las bòlas de « ping-pong ».

acetonemia : augmentacion de la preséncia d'acetona dins lo sang.

acetonemic, -a : relatiu, -iva a l'acetonemia.

acetonic, -a : relatiu, -iva a l'acetona.

acetonuria : augmentacion de la preséncia d'acetona dins las urinas.

acetós, -osa (R. II, 20 - L. 4) : relatiu, -iva al vinagre ; de la natura del vinagre ; agre, -a ; acid, -a.

acetosa nf, cf Ubaud Dicort : « oseille, oseille ronde, plante, v. agreta » TdF ‘acetouso’

acetòsi (f.) : malautiá del bestial romiaire.

acetositat nf (R. II, 20 - L. 4) : gost de vinagre d'unas plantas.

-ACÈU, -ACÈA : sufixes, del latin -aceus, -a, -um que vòl dire relatiu, -iva a ; que fa partida de. v. -ACÈAS.

acha 1 nf ~ ache nm : letra h letrejada  (Ubaud Dicort)

acha 2 nm : pigassa / àpia / destral.

acha-marra nf : pigassa del cap de fèrre.

achada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on hache en une fois, hachis » TdF

achadís nm, cf Ubaud Dicort : « hachis » TdF

achador nm, cf Ubaud Dicort : « hachoir » TdF

achafar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : atrapar ; acrocar ; agafar.

achafar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se getar sus.

Aquel malastre s'achafèt sus el : li tombèt dessús.

achafat, -ada : agafat, -ada.

achaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui hache, v. chaplaire ; hachoir, v. talhador » (v. TdF)

« achalginar » : v. encaucinar.

achancriment nm, cf Ubaud Dicort : « érosion, v. rosigament » (v. TdF)

achancrir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ronger comme un chancre, v. rosigar » (v. TdF)

achancrir (s’) v pron : « être attaqué du chancre » TdF jos ‘achancri’

« achantir » : v. acantir.

achar (v. tr.) : pigassar.

achatz ! (< agachatz) interj, cf Ubaud Dicort : « regardez » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

achaumar / achaumir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, réunir les brebis pour les faire reposer pendant la chaleur » TdF jos ‘achauma’

achaumar (s’) / achaumir (s’) v pron : « cesser de manger, se reposer pendant la chaleur, en parlant des troupeaux » TdF

achaurar (v. tr.) : amagar ; doblet de chaurar.

achaurar (s') : s'amagar ; doblet de se chaurar (s'escalfar)

achaurat, -ada : amagat, -ada / rescondut, -uda ; escalfat, -ada.

achavanir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se mettre à l’orage » TdF

achavanit, -ida part e adj : « chargé d’orages, orageux, euse » TdF jos ‘achavani’

achicar / achiquetar (v. tr.) : copar menut menut.

achicat, -ada / achiquetat, -ada : copat, -ada menut menut.

achicotir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rapetisser » TdF

achinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, poursuivre une femelle, v. cochar 1, seguir » (v. TdF)

achiniment nm, cf Ubaud Dicort : « application opiniâtre, attention excessive » TdF

achinir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, acagnarder, acoquiner, attacher avec excès » TdF

Aquèl roman vos achinís, ce roman attache beaucoup. (v. TdF jos ‘achini’)

achinir (s’) v pron : « s’opiniâtrer à une chose » TdF jos ‘achini’

achiquetar : v. achicar.

achís nm, cf Ubaud Dicort : v. achadís.

achivalat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « à califourchon » (Brun Glossari Oc-Fr)

achofar / achopar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, harper, accrocher, attraper » TdF jos ‘achoufa’

achofar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’attraper » TdF jos ‘achoufa’

acholar v, cf Ubaud Dicort : v. acular. (v. Alibert jos acular)

achopar : v. achofar.

achorrar (v. tr.) : amorrar (far tombar de morres)

achorrar (s') : tombar de morres.

S'achorrèt que s'estropièt bravament.

achorrat, -ada : de morres / tombat, -ada de morres.

achorrir (s') : s'amachotir ; chorrar.

achorrit, -da : amachotit, -ida ; anientat,-ada ; chorraire, -a ; acaumat, -ada.

Es aquí, tot achorrit, coma una bèstia malauta.

ací adv, cf Ubaud Dicort : v. aicí. (v. TdF jos ‘aci’)

acial nm, cf Ubaud Dicort : v. acelat. (v. Alibert jos ‘acelar’)

« acialar» e derivats : v. acelar.

aciclic,-a : qu'es pas somés, -esa a cap de cicle.

acid [ ~ acide 1] nm : compausat quimic idrogenat.

acid [ ~ acide 2], -a adj : aspre ; qu'a la sabor picanta del vinagre.

acidalcoòl (v. p. 20, 3°, a) : compausat organic dotat de fonccions acidas e de fonccions alcoòl..

 

 

acidesa (abs. Dicort) / aciditat (v. aciditat) : proprietat de çò acid, « acidité » (Rapin).

acidificable, -bla : que pòt èsser acidificat, -ada.

acidificacion : accion d'acidificar o de s'acidificar.

Acidificacion del vin.

acidificant, -a : que pòt acidificar.

acidificar (v. tr.) : far venir acida una solucion.

acidificar (s') : venir acid.

acidimètre : aparelh per dosar los acids ; aparelh per determinar l'aciditat del lach e del vin.

acidimetria : mesura de la concentracion d'un acid.

acidimetric, -a : relatiu, -iva a l'acidimetria.

aciditat nf : caractèr acid d'un còrs o d'una mescla, « (quimia) acidité » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 312).

Aciditat gastrica.

acidocetòsi (f.) : acidòsi e cetòsi simultanèas que son la marca d'una diabèta grèva.

acidofil, -a : que volonta los terrens acids.

Brugas e joncasses son de plantas acidofilas.

acidofilia : natura de çò acidofil.

acidòl : cloridrat de betaïna.

acidolisi (f.) : idrolisi amodada per un acid.

acidoresisténcia : proprietat d'unes bacils de resistir a d'unes acids ; resisténcia d'un material o d'una substància a l'accion quimica d'acids fòrts.

acidoresistent, -a : dotat, -ada d'acidoresisténcia.

acidòsi (f.) : estat patologic del sang que presenta una reaccion acida caracteristica de la diabèta grèva o d'una intoxicacion.

acidotic, -a : relatiu, -iva a l'acidòsi.

acidul, -a : leugièirament acid, -a.

acidulacion : accion d'acidular.

acidular (v. tr.) : far venir leugièirament acid.

acidulat, -ada : leugièirament acid, -a.

aciduria : excès d'acid dins las urinas.

acieiracion : accion o resulta d'acieirar.

acieirar (v. tr.) : agusar, aponchar ; garnir d'acièr ; mudar en acièr ; afermir / assolidar.

acieirar (s') : s'afermir.

acieirat, -ada adj : que revèrta l'acièr ; que conten d'acièr ; recobèrt, -a d'acièr ; « affermi, ie, rassis, ise » TdF jos ‘aceira’.

acieiratge : metòde (m.) d'obtencion de l'acièr o de quicòm que revèrta d'acièr.

acieirenc, -a adj : d'acièr, « dur comme l’acier » TdF ‘aceiren’.

acie(i)riá nf, cf Ubaud Dicort : « aciérie » (v. Sèrras-Ess.)

acierista nm, cf Ubaud Dicort : « aciériste » (v. çai sus)

acièr : varietat de fèrre trempat.

acilacion : introduccion dins un compausat d'un radical acil.

acimar (v. tr.) : magencar ; aponchar la cima ; montar a la cima.

Acimar un arbre : lo magencar (li copar la cima)

Acimar un garbièr : lo far venir ponchut.

Acimar una montanha : montar a sa cima.

acimar (s') : s'aponchar de la cima.

acimat, -ada : t. a. çaisús.

acimatar (v. tr.) : rebrondar un arbre cap a la cima.

acimelar (v. tr.) : pincar / quilhar.

Las agaças acimèlon lor nis sus la branca pus nauta.

acimelar (s') : se pincar / se quilhar ; s'acabar en poncha.

acimelat, -ada : quilhat, -ada ; ponchut, -uda.

acina nf / acinèla (v. acinèla) / açanèla [veire acinèla, cf Ubaud Dicort] : frucha de l'albespin.

acinàs nm, cf Ubaud Dicort : « aubépine » TdF

acinèla nf, cf Ubaud Dicort : « baie d’aubépine ; baie de houx ; fruit du buis » TdF ‘acinello’

acinelièr nm, cf Ubaud Dicort : v. acinièr. (v. Alibert jos acina)

acinièr (plt.) : albespin. (Albus spinus) (v. TdF jos ‘acinas’)

acinsar (v. tr.) : aprestar ; dispausar ; « haler, exciter un chien » (v. TdF ‘acinsa’ e Alibert), rebalar un can.

acip nm, cf Ubaud Dicort : « heurt, choc, pierre de scandale ; prise, capture » TdF  

acipada nf / acip (v. acip)  : tust / còp, « coup que l’on se donne en heurtant » ; accion de trucar quicòm ; accion de trabucar ; « blessure, maladie » (v. TdF ‘acipado’)

Faguèt una acipada e s'aplatussèt.

acipador 1 (m.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : atrapadoira (f.) / atrapatòri (m.), « pierre d’achoppement, chose où l’on se heurte, v. entravadís 1 » (v. TdF jos ‘acipadou 2’)

acipador 2, -doira (subs. e adj.) : pèira que fa trabucar [v. acipador 1] ; que trabuca aisidament (t.a.) (v. TdF jos ‘acipadou 1’)

Los vièlhs venon cada jorn pus acipadors.

acipament nm, cf Ubaud Dicort : « achoppement » (Alibert)

acipar (v. tr.) : trucar ; trabucar ; encontrar ; susprene ; trapar / agantar ; escandalizar.

acipar (s') v pron : se trucar ; s'encontrar ; se susprene ; s'agantar ; « cosser, en parlant des béliers ; s’abattre, en parlant d’un cheval » ; s'escandalizar. (v. TdF jos ‘acipa’)

D'unes s'acipan (s'escandalizan) per un pas res.

acipat, -ada : p.p. d'acipar.

aciselar (v. tr.) : acabar en cisèl ; balhar la forma d'un cisèl.

aciselar (s') : s'acabar en cisèl ; venir prim.

L'aplech s'es aciselat per aquela tèrra rocalhuda.