|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ACETO- : forma prefixada lel latin acetum (vinagre) acetoacetat : sal o estèr de l'acid acetoacetic. acetobactèr (m.) : mena de bacteria responsabla de la transformacion de l'alcoòl en acid acetic. acetobutirat : estèr mixt dels acids acetrics e butirics. acetofosfat : mena de fosfat. acetona [acetòna (v. Ubaud Dicort e Sèrras)] nf : liquid volatil utilizat coma solvent. L'acetona ne petaçàvem las bòlas de « ping-pong ». acetonemia : augmentacion de la preséncia d'acetona dins lo sang. acetonemic, -a : relatiu, -iva a l'acetonemia. acetonic, -a : relatiu, -iva a l'acetona. acetonuria : augmentacion de la preséncia d'acetona dins las urinas. acetós, -osa (R. II, 20 - L. 4) : relatiu, -iva al vinagre ; de la natura del vinagre ; agre, -a ; acid, -a. acetosa nf, cf Ubaud Dicort :
« oseille, oseille ronde, plante, v. agreta » TdF ‘acetouso’ acetòsi (f.) : malautiá del bestial romiaire. acetositat nf (R. II, 20 - L. 4) : gost de vinagre d'unas plantas. -ACÈU, -ACÈA : sufixes, del latin -aceus, -a, -um que vòl dire relatiu, -iva a ; que fa partida de. v. -ACÈAS. acha 1 nf ~ ache nm : letra h letrejada
(Ubaud Dicort) acha 2 nm : pigassa / àpia / destral. acha-marra nf : pigassa del cap de fèrre. achada nf, cf Ubaud Dicort :
« ce qu’on hache en une fois, hachis » TdF achadís nm, cf Ubaud Dicort :
« hachis » TdF achador nm, cf Ubaud Dicort :
« hachoir » TdF achafar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : atrapar ; acrocar ; agafar. achafar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se getar sus. Aquel malastre s'achafèt sus el : li tombèt dessús. achafat, -ada : agafat, -ada. achaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui hache, v. chaplaire ; hachoir, v. talhador » (v. TdF) « achalginar
» : v. encaucinar. achancriment nm, cf Ubaud Dicort :
« érosion, v. rosigament » (v. TdF) achancrir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ronger comme
un chancre, v. rosigar »
(v. TdF) achancrir (s’) v pron : « être attaqué du chancre » TdF jos ‘achancri’ « achantir » : v. acantir. achar (v. tr.) : pigassar. achatz ! (< agachatz) interj, cf Ubaud Dicort :
« regardez » (v. Brun Glossari Oc-Fr) achaumar / achaumir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, réunir
les brebis pour les faire reposer pendant la chaleur » TdF jos ‘achauma’ achaumar (s’) / achaumir (s’) v pron : « cesser de manger, se reposer
pendant la chaleur, en parlant des troupeaux » TdF achaurar (v. tr.) : amagar ; doblet de chaurar. achaurar (s') : s'amagar ; doblet de se chaurar (s'escalfar) achaurat, -ada : amagat, -ada / rescondut, -uda ; escalfat, -ada. achavanir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se mettre à
l’orage » TdF achavanit, -ida part e adj :
« chargé d’orages, orageux, euse » TdF jos ‘achavani’ achicar / achiquetar (v. tr.) : copar menut menut. achicat, -ada / achiquetat, -ada : copat, -ada menut menut. achicotir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rapetisser » TdF achinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, poursuivre une femelle, v. cochar 1, seguir » (v. TdF) achiniment nm, cf Ubaud Dicort :
« application opiniâtre, attention excessive » TdF achinir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, acagnarder, acoquiner, attacher avec
excès » TdF Aquèl
roman vos achinís, ce roman
attache beaucoup. (v. TdF jos ‘achini’) achinir (s’) v pron : « s’opiniâtrer à une chose » TdF jos ‘achini’ achiquetar v : v. achicar. achís nm, cf Ubaud Dicort :
v. achadís. achivalat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « à califourchon » (Brun Glossari Oc-Fr) achofar / achopar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, harper,
accrocher, attraper » TdF jos ‘achoufa’ achofar
(s’) v pron,
cf Ubaud Dicort :
« s’attraper » TdF jos ‘achoufa’ acholar v, cf Ubaud Dicort :
v. acular. (v. Alibert
jos acular) achopar v : v. achofar. achorrar (v. tr.) : amorrar (far tombar de morres) achorrar (s') : tombar de morres. S'achorrèt que s'estropièt bravament. achorrat, -ada : de morres / tombat, -ada de morres. achorrir (s') : s'amachotir ; chorrar. achorrit, -da : amachotit, -ida ; anientat,-ada ; chorraire, -a ; acaumat, -ada. Es aquí, tot achorrit, coma una bèstia malauta. ací adv, cf Ubaud Dicort :
v. aicí. (v. TdF jos ‘aci’) acial nm, cf Ubaud Dicort :
v. acelat. (v. Alibert jos ‘acelar’) « acialar» e derivats : v. acelar. aciclic,-a : qu'es pas somés, -esa a cap de cicle. acid [ ~ acide 1] nm : compausat quimic idrogenat. acid [ ~ acide 2], -a adj : aspre ; qu'a la sabor picanta del vinagre. acidalcoòl (v. p. 20, 3°, a) : compausat organic dotat de fonccions acidas e de fonccions alcoòl.. |
|
acidesa (abs. Dicort) / aciditat (v. aciditat) : proprietat de çò acid, « acidité » (Rapin). acidificable, -bla : que pòt èsser acidificat, -ada. acidificacion : accion d'acidificar o de s'acidificar. Acidificacion del vin. acidificant, -a : que pòt acidificar. acidificar (v. tr.) : far venir acida una solucion. acidificar (s') : venir acid. acidimètre : aparelh per dosar los acids ; aparelh per determinar l'aciditat del lach e del vin. acidimetria : mesura de la concentracion d'un acid. acidimetric, -a : relatiu, -iva a l'acidimetria. aciditat nf : caractèr acid d'un còrs o d'una mescla, « (quimia) acidité » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 312). Aciditat gastrica. acidocetòsi (f.) : acidòsi e cetòsi simultanèas que son la marca d'una diabèta grèva. acidofil, -a : que volonta los terrens acids. Brugas e joncasses son de plantas acidofilas. acidofilia : natura de çò acidofil. acidòl : cloridrat de betaïna. acidolisi (f.) : idrolisi amodada per un acid. acidoresisténcia : proprietat d'unes bacils de resistir a d'unes acids ; resisténcia d'un material o d'una substància a l'accion quimica d'acids fòrts. acidoresistent, -a : dotat, -ada d'acidoresisténcia. acidòsi (f.) : estat patologic del sang que presenta una reaccion acida caracteristica de la diabèta grèva o d'una intoxicacion. acidotic, -a : relatiu, -iva a l'acidòsi. acidul, -a : leugièirament acid, -a. acidulacion : accion d'acidular. acidular (v. tr.) : far venir leugièirament acid. acidulat, -ada : leugièirament acid, -a. aciduria : excès d'acid dins las urinas. acieiracion : accion o resulta d'acieirar. acieirar (v. tr.) : agusar, aponchar ; garnir d'acièr ; mudar en acièr ; afermir / assolidar. acieirar (s') : s'afermir. acieirat, -ada adj : que revèrta l'acièr ; que conten d'acièr ; recobèrt, -a d'acièr ; « affermi, ie, rassis, ise » TdF jos ‘aceira’. acieiratge : metòde (m.) d'obtencion de l'acièr o de
quicòm que revèrta d'acièr. acieirenc, -a adj : d'acièr, « dur comme l’acier » TdF ‘aceiren’. acie(i)riá nf, cf Ubaud Dicort : « aciérie » (v. Sèrras-Ess.) acierista nm, cf Ubaud Dicort :
« aciériste » (v. çai sus) acièr : varietat de fèrre trempat. acilacion : introduccion dins un compausat d'un radical acil. acimar (v. tr.) : magencar ; aponchar la cima ; montar a la cima. Acimar un arbre : lo magencar (li copar la cima) Acimar un garbièr : lo far venir ponchut. Acimar una montanha : montar a sa cima. acimar (s') : s'aponchar de la cima. acimat, -ada : t. a. çaisús. acimatar (v. tr.) : rebrondar un arbre cap a la cima. acimelar (v. tr.) : pincar / quilhar. Las agaças acimèlon lor nis sus la branca pus nauta. acimelar (s') : se pincar / se quilhar ; s'acabar en poncha. acimelat, -ada : quilhat, -ada ; ponchut, -uda. acina nf / acinèla (v. acinèla) / açanèla [veire acinèla, cf Ubaud Dicort] : frucha de l'albespin. acinàs nm, cf Ubaud Dicort :
« aubépine » TdF acinèla nf, cf Ubaud Dicort :
« baie d’aubépine ; baie de houx ; fruit du
buis » TdF ‘acinello’ acinelièr nm, cf Ubaud Dicort : v. acinièr. (v. Alibert jos acina) acinièr (plt.) : albespin. (Albus spinus) (v. TdF jos ‘acinas’) acinsar (v. tr.) : aprestar ; dispausar ; « haler, exciter un chien » (v. TdF ‘acinsa’ e Alibert), rebalar un can. acip nm, cf Ubaud Dicort :
« heurt, choc, pierre de scandale ; prise,
capture » TdF acipada nf / acip (v. acip) : tust
/ còp, « coup
que l’on se donne en heurtant » ; accion de trucar
quicòm ; accion de trabucar ; « blessure, maladie » (v. TdF ‘acipado’) Faguèt una acipada e s'aplatussèt. acipador 1 (m.) (v. Ubaud Dicort e TdF) :
atrapadoira (f.) / atrapatòri (m.), « pierre
d’achoppement, chose où l’on se heurte, v. entravadís
1 » (v. TdF jos ‘acipadou 2’) acipador 2, -doira (subs. e adj.) : pèira que fa trabucar [v. acipador 1] ; que trabuca aisidament (t.a.) (v. TdF jos ‘acipadou 1’) Los vièlhs venon cada jorn pus acipadors. acipament nm, cf Ubaud Dicort :
« achoppement » (Alibert) acipar (v. tr.) : trucar ; trabucar ; encontrar ; susprene ; trapar / agantar ; escandalizar. acipar (s') v pron : se trucar ; s'encontrar ; se susprene ; s'agantar ; « cosser, en parlant des béliers ; s’abattre, en parlant d’un cheval » ; s'escandalizar. (v. TdF jos ‘acipa’) D'unes s'acipan (s'escandalizan) per un pas res. acipat, -ada : p.p. d'acipar. aciselar (v. tr.) : acabar en cisèl ; balhar la forma d'un cisèl. aciselar (s') : s'acabar en cisèl ; venir prim. L'aplech s'es aciselat per aquela tèrra rocalhuda. |
|
|
|
|
|
|