- A -

 

 

A nf/nm : letra primièira de l'alfabet occitan prononciada (a)

a (prep.) :

M'en vau a Albi (as Albi).

M'en vau a Arle « en Arle » (fr.)

L'ai ausit a cantar (occ.) : l'ai ausit cantar.

L'ai vist a passar (occ.) : l'ai vist passar.

L'ai vist a ton paire (occ.) : ton paire l'ai vist.

Manquèt a se copar lo còl (occ.) : manquèt de se...

Tornèt a pujar (occ.) : tornèt pujar (tornèt montar)

Sentir a mosit (occ.) (e non pas sentir lo mosit)

O me saupretz adire. v. adire.

a ! (interj.) :

A ! que siás brave !

A ! quina polida jornada !

a, me digatz ! (interj.) : a, se sabiatz !

A- (AN- davant vocala) :

   prefix privatiu (del prefix grèc a- que vòl dire sens / manca) utilizat per formar tot un fum de mots : amoral , amòrf, anormal, acromatic, anacronic, asimetric... ;

   prefix de modificacion (del latin ad) utilizat per formar de vèrbs transitius, a partir d'un vèrb intransitiu d'estructura analòga (v. per ex. badar / abadar, badalhar / abadalhar...), o per formar un vèrb diferent d'a fons del vèrb simple (v. bolegar, abolegar - brocar, abrocar - caminar, acaminar) ;

   prefix que dona de doblets : abesalar : besalar ; ablanquir : blanquir ; abolegar : bolegar ; afornelar : fornelar...) ;

   prefix expressiu, mai que mai amb lo redoblament de la R del vèrb primitiu : arraflar : raflar ; arrajar : rajar ; arrapar : rapar ; arriscar : riscar ; arrossegar : rossegar... ;

   prefix abusiu qu'ajusta pas res al mot primitiu : aformic per formic ; afós per fos ; afrau per frau ; agostós per gostós ; amajofa per majofa ; agralha per gralha...

AB- : prefix latin que vòl dire « sens » v. *abucle.

abac (R. II, 10) (arc.) : aritmetica ; las matematicas ; bolièr utilizat autres còps per calcular (arc.) ; grafic que permet de resòlver fòrça calculs ; tauleta salhenta que forma la partida superiora d'un capitèl.

abacar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, donner la buvée aux cochons » TdF

abacial (abs. Dicort), -a : relatiu, -iva a l'Abat, l'Abadessa, o l'abadiá. (v. abadial)

Dreches abacials.

Dignitat abaciala.

Ostal abacial.

« abad » nm : v. abat.

abadalhar : far badar (obrir / dobrir)

Abadalhar una pòrta.

abadalhar (s') : s'obrir / se dobrir complètament.

abadar (v. intr.) : obrir la boca, lo bèc, una pòrta... ; alargar / deslargar.

Abada la fenèstra, que la cambra se refresque.

Abadèt lo bestial coma de costuma.

abadarnar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, crevasser, ouvrir complètement » TdF

abadarnar (s’) v pron : « se crevasser, s’entrebâiller » TdF jos ‘abadarna’

abadenc, -a adj (pop) : v. adadial (sab), cf Ubaud Dicort

abadessa : superiora d'un monastèri de femnas.

La Maire Abadessa.

abadiá : monastèri / monastièr / mostièr / monastir.

abadial, -a : relatiu, -iva a una abadiá, un abat, una abadessa.

Lor glèisa abadiala es una esplendor.

abadiassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande abbaye, abbaye en ruines » TdF

abadieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, entre-bâiller, ouvrir, rendre béant » TdF abadeira’

abadòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit abbé » TdF

abagièira [veire avagièra, cf Ubaud Dicort] (plt. que sa frucha es l'abajon) : (Vaccinium myrtillus)

abafaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « insulteur, euse » TdF

abafar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, insulter quelqu’un en sa présence » TdF

abaiada nf, cf Ubaud Dicort : « aboi, clameur » TdF

abaiaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « aboyeur, euse, v. japaire » TdF

abaiament nm, cf Ubaud Dicort : « aboiement, clabaudage » (v. TdF)

abaiandada (abs. Dicort) : vantadissa / fanfaronada. (v. avalhantada)

abaiant, -a adj  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : ufanós, -osa / orgulhós, -osa ; arlèri, -èria ; bufaire, -a / confleta / ventabolòfas (m. e f.).  (v. avalhant)

abaiar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, aboyer, clabauder, criailler » TdF

abairar (v. intr.) : far pàisser l'èrba d'autrú (dels autres)

 

 

 abais nm, cf Ubaud Dicort : « abaissement, décadence » (L. 1)

abaissa nf, cf Ubaud Dicort : « abaisse ; fond d’un pâté ; dépression du sol, v. baissa » (v. TdF)

abaissada : reveréncia.

abaissable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « abaissable » (Laus)

abaissador adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « abaisseur ; abaisse-langue » (Laus)

Muscle abaissador de la lenga.

abaissaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui abaisse » TdF abeissaire’

abaissament (R. II, 191) : accion o resulta d'abaissar o de s'abaissar ; umiliacion.

abaissar (v. tr.) : far davalar a un nivèl pus bas ; far tombar q.q. de vergonha ; tondre una estòfa.

La dolor abaissa l'òme o lo grandís.

Abaissar la votz.

Abaissar lo lum.

Abaissar lo prètz.

Abaissar q.q.

Abaissar una estòfa.

abaissar (s') : davalar a un nivèl pus bas ; s'avergonhar ; se clinar davant q.q.

Se cal pas abaissar a pèrdre sa lenga mairala.

abaissatge : accion d'abaissar o de s'abaissar.

abaisson (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en se baissant » TdFabeissoun’

abajanir (v. tr.) : aflaquir (far venir pus feble) (t. a.)

abajanir (s') : s'aflaquir (vin)

Aquel vin s'es abajanit en lòc de se melhorar.

abajon [veire avajon, cf Ubaud Dicort] nm (e non pas « mirtilha » ( fr.)) : aire (frucha de l'abagièira)

abalandrar (v. tr. e intr.) : v. balandrar.

abalausida / abaulasiment : accion o resulta d'abalausir.

abalausir / esbalausir / embalausir : enlusernar ; estabosir.

Ne demorèri tota abalausida.

abalç [veire abauç, cf Ubaud Dicort] / abauç nm : lenhièr de gavèls (fagòts (R. III, 248) en carrat.

abalçar [veire abauçar] / abauçar (v. tr.) : amontetar de gavèls (fagòts) ; far un lenhièr.

Abaucèt sos gavèls d'eisserments jol cobèrt.

abalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui abat, qui gaule » TdF jos ‘abalaire’

abalhar (v. tr.) : acanar la frucha per la far tombar.

Nos cal abalhar las noses que son pas tombadas.

abalhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’abattre, de gauler » TdF jos ‘abalage’

abaliment : accion o resulta d'abalir (t. a.) ; educacion.

L'abaliment d'un òme pren fòrça temps.

abalir (v. tr. e intr.) : elevar ; ensenhar ; far venir (cultivar) ; capitar (e non pas « reüssir » fr). (# avalir)

Abalir de galinas.

Abalir sos mainatges.

Pòdi pas abalir res dins aquel camp marrit.

Ai pas plan abalit mon trabalh.

abalir (s') : se capitar / s'endevenir.

S'abaliguèt que ploguèt al bon moment.

abalit, ida adj e nm, cf Ubaud Dicort : « élevé, ée, nourri, ie ; construit, ite »

Es tot abalit, il est grand et fort. (v. TdF abali’)

abalordir v, cf Ubaud Dicort : « v tr,  abalourdir, étourdir, abasourdir, consterner » TdF

abalordir (s’) v pron : « devenir balourd, stupide » TdF jos ‘abalourdi

abalus (per -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Aquò ven per abalus, cela devient fastidieux » (v. TdF suppl)

abancada nf, cf Ubaud Dicort : « culture par bancs » TdF

abancar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, cultiver par bancs, mettre à bancs, creuser des tranchées dans un champ de manière que la terre qu’on retire de l’une serve à combler l’autre ; recreuser à la bêche le sillon ouvert par la charrue » TdF abanca’

abancatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de cultiver à bancs, mise à bancs » TdFabancage’

abandieirar (v. tr.) : metre de bandièiras.

Per la vòta, abandieirèron totas las carrièiras.

abandir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lancer avec force, sonner les cloches à volée » TdF

abandon : accion o resulta d'abandonar o de s'abandonar.

abandon (a l'-) (loc. adv.) : abandonat, -ada ; en desòrdre.

Laissa sos afars e son ostal a l'abandon.