|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
zefir nm : ventolin. zefirian, -a adj (abs. Dicort) : doç, -a e leugièr,-a coma un zefir, « zéphirien, -enne » (Per Noste). Zefirin - Zefirina : prenoms. zeïsme (del lat. zea, milh) : perturbacion deguda a l'ingestion de milh. zèl nm : ardor ; aplicacion ; estrambòrd. zelador (abs. Dicort), -airitz :
persona que fa quicòm amb zèl. (v. zelaire
e zelator) zelaire, aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « zélateur, trice ; zéleur, procureur
général de l’ordre des minimes » TdF zelat, -ada adj : fervorós, -osa / volontós, -osa / zelós, -osa ; afogat, -ada. Un servicial zelat. zelator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort :
« zélateur, -trice » (Laus) Zelia [Zélia] : prenom femenin. zelós, -osa adj : plen de zèl, plena de zèl, « v. zelat plus usité » (v. TdF ‘zelous’). zelosament : amb zèl. zelòta adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« zélote » (Laus) zen nm e adj inv : sècta bodista de Japon que recomanda la meditacion. zenana nm, cf Ubaud Dicort :
« zénana [=
appartement des femmes, chez les musulmans de l’Inde ;
étoffe cloquée employée pour les vêtements
d’intérieur] » (Per
Noste) zenit nm : punt de la capa del cèl a la verticala e dirèctament al dessús del cap de l'observator ; apogèu (m.) / cima / gra pus naut / punt culminant. Se tròba pel moment al zenit de sa glòria. zenital, -a adj : relatiu, -iva al zenit. Esclairatge zenital : esclairatge de per ennaut. zenitud nf, cf Ubaud Dicort :
« zénitude » (v. zen) Zenobia : prenom feminin. Zenon : filosòf grèc. zeolit (m.) [zeolita nf], cf Ubaud Dicort : aluminosilicat idratat d'unas ròcas volcanicas ; tèrme generic d'aluminosilicats divèrses. zeolitic, -a : relatiu, -iva als zeolits. ZÈP nf, v. jos zòna. zepelin [zeppelin, cf Ubaud Dicort] nm : mena de dirigible alemand de la guèrra grand. zèro (m.) : signe numeric representat per la chifra 0, e qu'a pas cap de valor tot sol, mas que decupla una autra chifra quand es plaçat a sa drecha ; punt de despart de l'escala de graduacion d'un instrument de mesura ; gra de temperatura del glaç fondent ; abséncia de valor, de quantitat ; la nòta pus bassa de la notacion escolara ; persona que sas capacitats son nullas dins un domeni. An ganhat per dos a zèro. S'es trapat un brave zèro. Aquel deputat es un brave zèro en politica. zerò nm : forma francizada modèrna de zèro. zèst 1 nm : pellicula d'arange, de citron, de nose, de castanha... zèst ! 2 (interj. que vòl revertar lo bruch e la rapiditat d'una sageta) zèta nf/nm : (letra grèga), cf Ubaud Dicort, « zêta », Ζ-ζ. zetacisme nm, cf Ubaud Dicort :
« (phonét.) zétacisme, évolution
d’un phonème consonantique vers le phonème
[z] » zetetic, -a (adj.) : relatiu, -iva a la zetetica ; que procedís per investigacions. Analisi zetetica. zetetica nf :
metòde filosofic o scientific basat sus la recèrca e utilizat
per descobrir la rason e la natura de las causas ; recèrca /
investigacions. zèu ! interj, cf Ubaud Dicort : « zest ! crac !
vlan ! mot employé pour exprimer le bruit que font certains corps
durs, secs et solides » TdF zeugma nm, cf Ubaud Dicort :
« (rhétor.) zeugma » (Per Noste) zeugmatografia (del grèc zeugmà, -atòs, jo, ligam) : ressonància magnetica nucleara (metòde fisic per estudiar d'unas estructuras molecularas) Zèus n pr m, cf Ubaud Dicort : « (mythol.)
Zeus » (Rapin) zezejament nm, cf Ubaud Dicort :
« zézaiement » (v. çai jos) zezejar v, cf Ubaud Dicort :
« zézayer » (v. blesejar) zi ! interj, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du sifflement de la meule à
aiguiser » TdF zibelina nf : mena de marta. (Mustela martes) Zidana Zinadin : grand jogaire de football francés de las annadas 2000, d'origina berbèra. zidovulina : substància antivirala. zieu-zieu nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du chant de la cigale » TdF ZIG- / ZIGO- : formas prefixadas del grèc zigòs (jo ; parelh) ziga-zaga (f.) : rega / linha en forma de Z ; « zigzag » (Fettuciari, Basic), « (passage en zigzag) chicane » (Per Noste). zigazagar / zigazaguejar (v. intr.) : far de zigas-zagas. ziggorat nm, cf Ubaud Dicort :
« (archéo.) ziggourat nf » (Per
Noste) zigodactil, -a adj : qu’a lo second det e lo tresen de cada pata virats cap endavant, e lo primièr e lo quatren cap endarrèr. zigomà [zigòma] nm / zigomatic (v. zigamatic 1) : òs de la pometa ; arc format per l'apofisi zigomatica amb la pometa. zigomatic 1, -a adj : relatiu, -iva a la pometa. (v. çai jos) zigomatic (muscle -) [ / zigomatic 2 nm (Per Noste)]: cadun dels tres muscles de la pometa que jògan quand òm soritz. zigomicèt : fonge de la sosclassa dels zigomicèts. zigomicòsi (f.) : malautiá amodada pels zigomicèts. zigomòrf, -a adj : caracteristica d'un organ, d'una partida d'organ o d'un organisme qu'an una simetria bilaterala. zigòsi nf, cf Ubaud Dicort :
« (biol.) zygose » zigospòra : espòra (f.) que resulta dirèctament de dos gamèts. zigòt nm : uòu fecondat. zigotèn : periòde segond de la fasa primièira de la meiòsi. |
|
ZIM- / ZIMO- : formas prefixadas del grèc zime (ferment) zimasa nf : enzim qu'amòda la descomposicion de sucre en alcoòl. zimogèn, -a : qu'amòda la fermentacion. zimogenic, -a : amodat, -ada per la fermentacion. zimologia : tractat sus la fermentacion. zimosteròl : esteroïd del levam. zinc : mena de metal. (ZN :
simbòl quimic del zinc.) Clorur de zinc. Oxid de zinc. Sulfat de zinc. zincat : sal derivada de l'idroxid de zinc. zincifèr, -a : relatiu, -iva al zinc ; que conten de zinc. ZINCO- : forma prefixada de zinc zincograf, -a : persona que fa de zincografia. zincografia : art de gravar sul zinc. zincogravadura : gravadura sul zinc. zincogravat, -ada : gravat, -ada sul zinc. zincòsi (f.) : alteracion consecutiva a l'inalacion de polveras (L. 301) de zinc. zingaire, -aira : persona que zinga. zingar (v. tr.) : recobrir amb de zinc. zingaro
adj : v. singaro, cf Ubaud Dicort. zingatge : accion de recobrir amb de zinc. zinga-zanga (onom. e nf) : bruch alternatiu ; bruch de rèssa. (v. TdF jos ‘zin-zan’) zingue-zingue-zon nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du son de
la vielle et du violon » (v. TdF jos ‘zin-zoun’) zinià [zínnia nf, cf Ubaud Dicort] : polida flor mexicana. zin-zin nm, cf Ubaud Dicort : onom. del bruch del moissal [v. zinzin] o de la vièla [v. zin-zon]. zinzin nm (abs. Dicort) :
« onom., bourdonnement
de moustique »
(Sèrras-Ess. e TdF) (v.
zin-zin) zinzinar (v. intr.) : far lo bruch de la vièla o del moissal. (v. TdF) zinzinejar (v. intr.) (abs. Dicort) : frequentatiu de zinzinar. zinzolin, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. ginjorlin. (v. TdF ‘zinzoulin’) zin-zon ! interj e nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du son de
la vielle et du violon » TdF ‘zin-zoun’ zinzonejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, coudre par ci, par là, v. samponar 1 » (v. TdF) zinzoneta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit son de vielle ou de violon [v. zin-zon] » TdF zip ! (onom.) (m.) : bruch d'una tampadura metallica coladissa de vestit ; tampadura metallica coladissa de vestit ; disqueta d'ordenador (de granda capacitat) zircon nm : (pèira
preciosa), cf Ubaud Dicort, « zircon » ; silicat de
zircòni. zirconat nm, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) zirconate » zircòni nm : mena de metal
rar, « zirconium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 426). zircònia nf :
(quimia) « zircone » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 426) zirconic, -a adj : relatiu al zircòni ; que conten de zircòni. ziston-zèst nm, cf Ubaud Dicort : « zigzag, arabesque, ornement,
façon » TdF zist-zast nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du sifflement des balles » TdF Zità : santa sortida de Lucca (Toscana, Itàlia) (1218-1278) ; patrona dels servicials e de las servicialas. ziu-pam ! interj, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée, évoquant l’élan
d’un projectile et son éclatement » (Carrasco) ziu-zau nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée, bruit de ciseaux, d’un couteau
qu’on aiguise » (Carrasco) ziu-ziu (abs. Dicort) : (onom.) : cant de la cigala (v. zieu- zieu) ; bruch leugièr amodat per d'estòfas que se frelhan. zizania [zizània, cf Ubaud Dicort] nf (R. V, 580) (plt.) : juèlh / margalh / biraga (Lolium temulentum) ; desunion / discòrda. zizi 1 (m.) [zi-zi, cf Ubaud Dicort] : verdaula / verdièr (mena d'aucèl) (Emberiza citrinella) ; cigala pichona (v. TdF ‘zizi’) ; zizi 2 nm (abs. Dicort) : membre viril d'un drollon, « pénis d’enfant » (v. Per Noste ‘robinet’. (v. quequeta) zizonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« empêtré, embarrassé, ée,
hésitant, ante » TdF ZN : simbòl quimic del zinc. ZNIÈFF nf :
v. jos zòna, cf Ubaud Dicort. zo ! [ ~ zòu !, cf Ubaud Dicort] (interj.) : ardit ! / en avant ! (v. zop !) Zoà (abs. Dicort) : prenom femenin. (v. Zoè) -ZOARI : forma sufixada del grèc zoariòn (animalcul) v. protozoari. zoave nm : ancian soldat argerian d'infantariá francesa. zoba nf, cf Ubaud Dicort :
« rossée, raclée, v. rosta » (v. TdF) zobaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« frappeur, daubeur, euse, v. tabasaire » (v. TdF) zobar v, cf Ubaud Dicort : « v
tr, dauber, frapper, battre, maltraiter, rosser, v. adobar, sabar ;
haler [= exciter] un chien » (v. TdF) zobarga nf, cf Ubaud Dicort : « talon du timon, partie saillante ménagée vers le bout du timon, v. penon 2 » (v. TdF). « zobarga » : v. sosbarba. zobariá
nf, cf Ubaud Dicort (v. zobar) : « batterie,
volée de coups, v. rosta » (v. TdF) zodiac 1 nm : zòna de l'esfèra celèsta que i se tròban lo solelh, la luna, totas las planetas gròssas e la màger part de las pichonas. Signes del Zodiac. v. fin de letra Z. zodiac 2 nm : embarcacion de caochoc que i se pòt margar un motor fòrabòrd. zodiacal, -a adj : relatiu, -iva al zodiac 1. Constellacions zodiacalas. Zoè n pr f, cf Ubaud Dicort :
« Zoé » (Laus) zoèa (f.) (abs. Dicort) (del grèc zoe, vida) : forma larvària
d'unes crustacèus, « zoé » [Per Noste : zoea]. zogarda nm,
cf Ubaud Dicort : « loup,
(jouet d’enfant) » (Alibert). (v. zongarda) -ZOÏDE : forma sufixada del grèc zòòn. v. espermatozoïde. Zola Émile : escrivan naturalista francés (1849-1902). |
|
|
|
|
|
|