zefir nm : ventolin.

zefirian, -a adj (abs. Dicort) : doç, -a e leugièr,-a coma un zefir, « zéphirien, -enne » (Per Noste).

Zefirin - Zefirina : prenoms.

zeïsme (del lat. zea, milh) : perturbacion deguda a l'ingestion de milh.

zèl nm : ardor ; aplicacion ; estrambòrd.

zelador (abs. Dicort), -airitz : persona que fa quicòm amb zèl. (v. zelaire e zelator)

zelaire, aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « zélateur, trice ; zéleur, procureur général de l’ordre des minimes » TdF

zelat, -ada adj : fervorós, -osa / volontós, -osa / zelós, -osa ; afogat, -ada.

Un servicial zelat.

zelator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « zélateur, -trice » (Laus)

Zelia [Zélia] : prenom femenin.

zelós, -osa adj : plen de zèl, plena de zèl, « v. zelat plus usité » (v. TdF ‘zelous’).

zelosament : amb zèl.

zelòta adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « zélote » (Laus)

zen nm e adj inv : sècta bodista de Japon que recomanda la meditacion.

zenana nm, cf Ubaud Dicort : « zénana [= appartement des femmes, chez les musulmans de l’Inde ; étoffe cloquée employée pour les vêtements d’intérieur] » (Per Noste)

zenit nm : punt de la capa del cèl a la verticala e dirèctament al dessús del cap de l'observator ; apogèu (m.) / cima / gra pus naut / punt culminant.

Se tròba pel moment al zenit de sa glòria.

zenital, -a adj : relatiu, -iva al zenit.

Esclairatge zenital : esclairatge de per ennaut.

zenitud nf, cf Ubaud Dicort : « zénitude » (v. zen)

Zenobia : prenom feminin.

Zenon : filosòf grèc.

zeolit (m.) [zeolita nf], cf Ubaud Dicort : aluminosilicat idratat d'unas ròcas volcanicas ; tèrme generic d'aluminosilicats divèrses.

zeolitic, -a : relatiu, -iva als zeolits.

ZÈP nf, v. jos zòna.

zepelin [zeppelin, cf Ubaud Dicort] nm : mena de dirigible alemand de la guèrra grand.

zèro (m.) : signe numeric representat per la chifra 0, e qu'a pas cap de valor tot sol, mas que decupla una autra chifra quand es plaçat a sa drecha ; punt de despart de l'escala de graduacion d'un instrument de mesura ; gra de temperatura del glaç fondent ; abséncia de valor, de quantitat ; la nòta pus bassa de la notacion escolara ; persona que sas capacitats son nullas dins un domeni.   

An ganhat per dos a zèro.

S'es trapat un brave zèro.

Aquel deputat es un brave zèro en politica.

zerò nm : forma francizada modèrna de zèro.

zèst 1 nm : pellicula d'arange, de citron, de nose, de castanha...

zèst ! 2 (interj. que vòl revertar lo bruch e la rapiditat d'una sageta)

zèta nf/nm : (letra grèga), cf Ubaud Dicort, « zêta », Ζ-ζ.

zetacisme nm, cf Ubaud Dicort : « (phonét.) zétacisme, évolution d’un phonème consonantique vers le phonème [z] »

zetetic, -a (adj.) : relatiu, -iva a la zetetica ; que procedís per investigacions.

Analisi zetetica.

zetetica nf : metòde filosofic o scientific basat sus la recèrca e utilizat per descobrir la rason e la natura de las causas ; recèrca / investigacions.

zèu ! interj, cf Ubaud Dicort : « zest ! crac ! vlan ! mot employé pour exprimer le bruit que font certains corps durs, secs et solides » TdF

zeugma nm, cf Ubaud Dicort : « (rhétor.) zeugma » (Per Noste)

zeugmatografia (del grèc zeugmà, -atòs, jo, ligam) : ressonància magnetica nucleara (metòde fisic per estudiar d'unas estructuras molecularas)

Zèus n pr m, cf Ubaud Dicort : « (mythol.) Zeus » (Rapin)

zezejament nm, cf Ubaud Dicort : « zézaiement » (v. çai jos)

zezejar v, cf Ubaud Dicort : « zézayer » (v. blesejar)

zi ! interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du sifflement de la meule à aiguiser » TdF

zibelina nf : mena de marta. (Mustela martes)

Zidana Zinadin : grand jogaire de football francés de las annadas 2000, d'origina berbèra.

zidovulina : substància antivirala.

zieu-zieu nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du chant de la cigale » TdF

ZIG- / ZIGO- : formas prefixadas del grèc zigòs (jo ; parelh)

ziga-zaga (f.) : rega / linha en forma de Z ; « zigzag » (Fettuciari, Basic), « (passage en zigzag) chicane » (Per Noste).

zigazagar / zigazaguejar (v. intr.) : far de zigas-zagas.

ziggorat nm, cf Ubaud Dicort : « (archéo.) ziggourat nf » (Per Noste)

zigodactil, -a adj : qu’a lo second det e lo tresen de cada pata virats cap endavant, e lo primièr e lo quatren cap endarrèr.

zigomà [zigòma] nm / zigomatic (v. zigamatic 1) : òs de la pometa ; arc format per l'apofisi zigomatica amb la pometa.

zigomatic 1, -a adj : relatiu, -iva a la pometa. (v. çai jos)

zigomatic (muscle -) [ / zigomatic 2 nm (Per Noste)]: cadun dels tres muscles de la pometa que jògan quand òm soritz.

zigomicèt : fonge de la sosclassa dels zigomicèts.

zigomicòsi (f.) : malautiá amodada pels zigomicèts.

zigomòrf, -a adj : caracteristica d'un organ, d'una partida d'organ o d'un organisme qu'an una simetria bilaterala.

zigòsi nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) zygose »

zigospòra : espòra (f.) que resulta dirèctament de dos gamèts.

zigòt nm : uòu fecondat.

zigotèn : periòde segond de la fasa primièira de la meiòsi.

 

 

ZIM- / ZIMO- : formas prefixadas del grèc zime (ferment)

zimasa nf : enzim qu'amòda la descomposicion de sucre en alcoòl.

zimogèn, -a : qu'amòda la fermentacion.

zimogenic, -a : amodat, -ada per la fermentacion.

zimologia : tractat sus la fermentacion.

zimosteròl : esteroïd del levam.

zinc : mena de metal. (ZN : simbòl quimic del zinc.)

Clorur de zinc.

Oxid de zinc.

Sulfat de zinc.

zincat : sal derivada de l'idroxid de zinc.

zincifèr, -a : relatiu, -iva al zinc ; que conten de zinc.

ZINCO- : forma prefixada de zinc

zincograf, -a : persona que fa de zincografia.

zincografia : art de gravar sul zinc.

zincogravadura : gravadura sul zinc.

zincogravat, -ada : gravat, -ada sul zinc.

zincòsi (f.) : alteracion consecutiva a l'inalacion de polveras (L. 301) de zinc.

zingaire, -aira : persona que zinga.

zingar (v. tr.) : recobrir amb de zinc.

zingaro adj : v. singaro, cf Ubaud Dicort.

zingatge : accion de recobrir amb de zinc.

zinga-zanga (onom. e nf) : bruch alternatiu ; bruch de rèssa. (v. TdF jos ‘zin-zan’)

zingue-zingue-zon nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du son de la vielle et du violon » (v. TdF jos ‘zin-zoun’)

zinià [zínnia nf, cf Ubaud Dicort] : polida flor mexicana.

zin-zin nm, cf Ubaud Dicort : onom. del bruch del moissal [v. zinzin] o de la vièla [v. zin-zon].

zinzin nm (abs. Dicort) : « onom., bourdonnement de moustique » (Sèrras-Ess. e TdF) (v. zin-zin)

zinzinar (v. intr.) : far lo bruch de la vièla o del moissal. (v. TdF)

zinzinejar (v. intr.) (abs. Dicort) : frequentatiu de zinzinar.

zinzolin, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. ginjorlin. (v. TdF ‘zinzoulin’)

zin-zon ! interj e nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du son de la vielle et du violon » TdF ‘zin-zoun’

zinzonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, coudre par ci, par là, v. samponar 1 » (v. TdF)

zinzoneta nf, cf Ubaud Dicort : « petit son de vielle ou de violon [v. zin-zon] » TdF

zip ! (onom.) (m.) : bruch d'una tampadura metallica coladissa de vestit ; tampadura metallica coladissa de vestit ; disqueta d'ordenador (de granda capacitat)

zircon nm : (pèira preciosa), cf Ubaud Dicort, « zircon » ; silicat de zircòni.

zirconat nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) zirconate »

zircòni nm : mena de metal rar, « zirconium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 426).

zircònia nf : (quimia) « zircone » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 426)

zirconic, -a adj : relatiu al zircòni ; que conten de zircòni.

ziston-zèst nm, cf Ubaud Dicort : « zigzag, arabesque, ornement, façon » TdF

zist-zast nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du sifflement des balles » TdF

Zità : santa sortida de Lucca (Toscana, Itàlia) (1218-1278) ; patrona dels servicials e de las servicialas.

ziu-pam ! interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée, évoquant l’élan d’un projectile et son éclatement » (Carrasco)

ziu-zau nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée, bruit de ciseaux, d’un couteau qu’on aiguise » (Carrasco)

ziu-ziu (abs. Dicort) : (onom.) : cant de la cigala (v. zieu- zieu) ; bruch leugièr amodat per d'estòfas que se frelhan.

zizania [zizània, cf Ubaud Dicort] nf (R. V, 580) (plt.) : juèlh / margalh / biraga (Lolium temulentum) ; desunion / discòrda.

zizi 1 (m.) [zi-zi, cf Ubaud Dicort] : verdaula / verdièr (mena d'aucèl) (Emberiza citrinella) ; cigala pichona (v. TdF ‘zizi’) ;

zizi 2 nm (abs. Dicort) : membre viril d'un drollon, « pénis d’enfant » (v. Per Noste ‘robinet’. (v. quequeta)

zizonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « empêtré, embarrassé, ée, hésitant, ante » TdF

ZN : simbòl quimic del zinc.

ZNIÈFF nf : v. jos zòna, cf Ubaud Dicort.

zo ! [ ~ zòu !, cf Ubaud Dicort] (interj.) : ardit ! / en avant ! (v. zop !)

Zoà (abs. Dicort) : prenom femenin. (v. Zoè)

-ZOARI : forma sufixada del grèc zoariòn (animalcul) v. protozoari.

zoave nm : ancian soldat argerian d'infantariá francesa.

zoba nf, cf Ubaud Dicort : « rossée, raclée, v. rosta » (v. TdF)

zobaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « frappeur, daubeur, euse, v. tabasaire » (v. TdF)

zobar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dauber, frapper, battre, maltraiter, rosser, v. adobar, sabar ; haler [= exciter] un chien » (v. TdF)

zobarga nf, cf Ubaud Dicort : « talon du timon, partie saillante ménagée vers le bout du timon, v. penon 2 » (v. TdF). « zobarga »  : v. sosbarba.

zobariá nf, cf Ubaud Dicort (v. zobar) : « batterie, volée de coups, v. rosta » (v. TdF)

zodiac 1 nm : zòna de l'esfèra celèsta que i se tròban lo solelh, la luna, totas las planetas gròssas e la màger part de las pichonas.

Signes del Zodiac. v. fin de letra Z.

zodiac 2 nm : embarcacion de caochoc que i se pòt margar un motor fòrabòrd.

zodiacal, -a adj : relatiu, -iva al zodiac 1.

Constellacions zodiacalas.

Zoè n pr f, cf Ubaud Dicort : « Zoé » (Laus)

zoèa (f.) (abs. Dicort) (del grèc zoe, vida) : forma larvària d'unes crustacèus, « zoé » [Per Noste : zoea].

zogarda nm, cf Ubaud Dicort : « loup, (jouet d’enfant) » (Alibert).  (v. zongarda)

-ZOÏDE : forma sufixada del grèc zòòn. v. espermatozoïde.

Zola Émile : escrivan naturalista francés (1849-1902).