|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
torsadar (v. tr.) : aplechar en forma de torsada. Torsadar de vims per far un panièr. torsadat, -ada : en forma de torsada. Colomna torsadada. torsion nf (v. Ubaud Dicc. scient. p. 298 ; Laus) (R. V, 382) : accion o resulta de tòrcer. torsut, -uda (abs. Dicort) : tòrs, -a. (v. torçut) tòrt 1 nm : accion o estat contrari al drech, a la rason, a la vertat ; injustícia ; prejudici. Totes los tòrts son de son costat. A tòrt : injustament. Se vòl redressaire de tòrts. Aver tòrt. Donar tòrt. Far de tòrt. Èsser en tòrt / èsser dins son tòrt. A tòrt o a rason, à tort ou à droit. (v. TdF jos ‘tort 2’) A tòrt e a travèrs, à tort et à travers (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tort 2’) De tòrt en travèrs : consí que siá. tòrt 2, -a adj : garrèl, -a / ranc, -a ; tòrs, -a / torsut, -uda, « tortu, ue » TdF ‘tort 1’. Camin tòrt, chemin tortueux. (v. TdF) torta (subs. f.) : « tourte, sarrasin » ; micha (R. IV, 231) gròssa ; crostada (Alibert) ; (s. fig. m. e f.) : lord, -a / lordàs, -assa / maladrechàs, -assa. Quina torta ! : Quin maladrech ! Quina maladrecha ! tortaboisses nm, cf Ubaud Dicort : « sournois, songe-creux, butor » TdF jos ‘tuerto-mouto’ tortada nf, cf Ubaud Dicort : « marc de noix » TdF tortassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse tourte, mauvaise tourte » TdF tortejaire, -aira [~ -airitz] : (adj. e subs.) : garrelejaire, -a. tortejar (v. intr.) : garrelejar / ranquejar (èsser garrèl, -a) tortèl nm (R. V, 383 - L. 367) : pastisson, « petit gâteau de forme circulaire, que l’on fait cuire sous la cendre ou sur les charbons ; petit pain de seigle ; fouace aux anchois ; réunion de plusieurs prunes pelées et privées de noyau » ; coquèla 1 ; bonheta ; sanguet ; pastís de carn ; motassa de tèrra soslevada en palabessant ; « lourdaud, maladroit, stupide » ; mena de crustacèu : (Pirimela denticulata). (v. TdF jos ‘tourtèu’) tortèla : tortèl de marc de nose ; mota de tan (rusca de garric trissada) ; mena de limauca (Helix algira) ; ravanèla / rossergue / resserbe (Sinapis arvensis) tortellini (< it.) nm pl, cf Ubaud Dicort : « tortellini » (Per Noste) tortibilhar [veire tortovilhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : prene un marrit plec ; enrambolhar ; tortilhar. tortibilhar (se) [veire tortovilhar (se)] : s'enrambolhar ; se tortilhar / anquejar (auquejar de las ancas) torticòli [tòrticòli ~ tòrticòl] nm, cf Ubaud Dicort : contraccion dolorosa dels muscles d'un costat del còl qu'empacha de virar lo cap e que lo fa téner tòrs. A dich d'agachar en l'aire, trapèri un torticòli. tortièira 1 nf : ustensilha (R. V, 454) per far de tortas. (v. Vayssier jos ‘tortièyro’) tortièira 2 nf : tordís (transpòrt al cervèl del bestial ovin) ; vertige. tortièr, -ièira adj : qu'a lo tordís o lo vertige. tortilha (< esp.) nf, cf Ubaud Dicort : « (cuisine) tortilla » tortilhada : mena de pastisson redond tortilhat. tortilhament : accion de tortilhar o de se tortilhar. tortilhar (v. tr. e intr.) (v. tortovilhar) : tòrçer. tortilhar (se) (v. tortovilhar (se)) : prene un marrit plec ; anquejar / auquejar / cuolejar en caminant. tortilhon : tortilhada pichona (pastisson pichon) ; cabeçal (redòrt) per portar de faisses sul cap ; corona tortilhada ; torsada. Tortilhon de flors : corona de flors. tortilhós, -osa : tòrs, -a. tortipè (m. e f.) [tòrtipès nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tortipèd’) : garrèl, -a. tortís 1 nm : « anneau de pendant d’oreille, pendant circulaire, boucle » ; palhabart / tàpia (tèrra grassa mesclada amb de palha, per bastir). (v. TdF) tortís 2 / tordís [, -issa] adj, cf Ubaud Dicort : que patís del tordís ; que patís de vertige ; « capricieux, opiniâtre ». (v. TdF jos ‘tourtis 2’) tortissar (v. tr.) : bastir amb de tortís (tàpia) tortissariá : caprici ; pinhastritge ; capuditge / testarditge. tortisson, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. tortís 2 e tortissariá) « tortobilhar » v : v. tortibilhar (non preconizat Dicort) e tortovilhar. tortoira (plt.) : cuscuta (Cuscuta alba) ; (C. breviflora) ; (C. corymbosa) ; (C. Epilinum) ; (C. Epithymum) ; (C. europæa) ; (C. planiflora) ; (C. trifolii) ; filha bestiassa. tortoirar (v. tr.) : « garrotter, lier avec une grosse corde » TdF ; tòrçer / entornejar / tortibilhar ; tormentar ; torturar ; frequentar (far lo tortorèl) [v. tortoirar (se)]. Una fòrta fèbre lo tortoira. tortoirar (se) v pron : s'entornejar / s'entortibilhar ; se tòrcer ; se rebordelar ; s'alacar / se gaulhassar ; « fréquenter une maison pour y faire la cour à une fille » (Alibert e Azaïs). tortoire (subs.) : bilhòt ; bestortièr / bilhador ; trica / tricassa / tricòt ; (fig.) dròlle bestiàs (Alibert). tortoissa nf, cf Ubaud Dicort : « vanne d’un moulin, abée » TdF tortolhon nm, cf Ubaud Dicort : v. tortilhon. (v. TdF jos ‘tourtihoun’) tortolièira (non preconizat Dicort) : tortorièira. v. pus luènh. torton 1 nm (v. TdF) : torta pichonèla ; coquèla de pan pels mainatges ; Quand lo papeta cosiá nos fasiá de tortons (coquèlas) torton 2 nm (v. Alibert ‘torton 2’) : quincairòla ; amaluc ; anca (v. TdF jos 'tourtoun') ; corba de l'esquina de l'anca. tortonar (v. tr. arc.) : ligar amb una liga de palha tortilhada o amb una brota d'arbre tortilhada. tortor / tortre nm : tortorèl (mascle de la tortora) tortora / tortra nf : feme del tortor. (Streptopelia turtur) tortora domètja : (Streptopelia risoria) tortorèl nm : tortor (mascle de la tortorèla) ; « soupirant, v. galant » TdF ‘tourtourèu’ Siás un polit tortorèl, tu es un joli merle. (v. TdF) tortorèla nf : tortora. v. çaisús, « petite touterelle » (Alibert). Es lo tortorèl e la totorèla, ils sont inséparables (v. TdF jos ‘tourtourèu’)
|
|
tortorelejar (abs. Dicort) (v. intr.) : èsser amorós o amorosa. (v. roconar) tortorelet / tortorelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit tourtereau » TdF jos ‘tourtoureloun’ tortoreleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite tourterelle, jeune tourterelle, aimable tourterelle, toutereau » TdF tortorelon nm : v. tortorelet. tortoret nm, cf Ubaud Dicort : v. tortorèl. (v. TdF jos ‘tourtourèu’) tortoreta nf, cf Ubaud Dicort : v. tortoreleta. (v. TdF jos ‘toutoureleto’) tortorièira nf / tortorièr nm: cable de carri, de carreta ; còrda per cordar [v. tortoirar]. tortovilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, tortiller, v. entortilhar ; faire des gâteaux en forme de couronne ; manger rapidement, bâfrer » (v. TdF jos ‘tourtiha’) ; « tordre » (Alibert) tortovilhar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se tortiller, se tordre » (v. TdF jos ‘tourtiha’) tortra 1 / tartra nf (los 2, Alibert : « tarte ») : v. tartra 1 (non preconizat Dicort). tortra 2 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tortora. v. pus naut. tortre nm : tortor. v. pus naut. tortuga (non preconizat Dicort) : v. tartuga. tortuós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « tortueux, euse » TdF tortuosament adv, cf Ubaud Dicort : « tortueusement » TdF tortuositat nf, cf Ubaud Dicort : « tortuosité » TdF tortura : suplici. torturant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « torturant, -e » (v. Rapin) torturar (v. tr.) : supliciar. torturar (se) : se rosegar bravament / se manjar lo sang. tos 1 (L. 367) [ ~ tus, cf Ubaud Dicort] (f.) : expiracion brusca e sonòra de l'aire contengut dins los paumons, amodada per l'*irritacion (v. L. 216 iritar 2) dels bronquis. Una tos seca. Una tos grassa. Una quinta de tos. tos 2 nm (arc.) (R. V, 387 - L. 367) : dròlle ; jovent tos 3, tas (adj. poss. pl. m. e f.) : « tes » Tos amics. Tas amigas. tòs : semalon / cornuda ; nauc. tosa (R. V, 388 - L. 367) : joventa ; joventa de la campanha ; serviciala ; filha gorrina. tosarda : escarbicada ; espingada ; asenada. tosc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tiède, v. tebés » (v. TdF) tosca nf, cf Ubaud Dicort : « touffe d’arbres ou d’arbustes, cépée, fourré ; hallier, buisson, haie vive » (v. TdF ‘tousco’) toscanar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Laus) : tossejar / tossinejar. toscanejadís (abs. Dicort) : tossinejadís. toscanejar (abs. Dicort) (v. intr.) : téner toscanat / téner de toscanar. (v. tossinejar) toscar (v. tr.) : ganhar al jòc la mesa d'un autra persona ; « gagner de l’argent » (Alibert). tosèla (plt.) : mena de froment non fichut (Triticum sativum) toselièira : campat de tosèla. toset 1 nm : drollon (dròlle pichon) toset ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « mot dont on se sert pour appeler les canards ; canard, v. anet » (v. TdF) toseta : drolleta (dròlla pichona) tosoiras (f. pl.) : « grands ciseaux qui servent à tondre, forces » (v. TdF), talhants per tondre las fedas. Unas tosoiras, une paire de forces. (v. TdF) tosoiretas nf pl, cf Ubaud Dicort : « ciseaux » (L. 367) tosoirièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de forces » (L. 367) tosoiron nm : talhants de sartressa. tosquet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « peu tiède, doucement tiède » TdF tosqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite touffe d’arbrisseaux, touffe de bruyère » TdF tosquiraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. tosquirar e tondeire) tosquirar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tondre ; « raser ; t. de repasseuse, godronner » (v. TdF). Tosquirar las fedas. tosquirason nf, cf Ubaud Dicort : « tonte » (Sèrras-Ess.) tòssa : tòs gròs. v. tòs. tosseire [ ~ tusseire], -eira [ ~ eiritz] adj e n, cf Ubaud Dicort : que tossís, « tousseur, euse ». (v. TdF jos ‘toussèire’) tossejar (v. intr.) : téner tossit / téner de tossir (tossir sovent) tóssia nf, cf Ubaud Dicort : « prise de tabac » TdF ‘toussio’. (v. tocha) tossida : accion de tossir. tossigueire, -eira n, cf Ubaud Dicort : v. tosseire. (v. TdF jos ‘toussèire’) tossilatge [ ~ tussilatge] nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : pata d'ase / pè polin (Tussilago farfara) tossilhar ~ tussilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tousser fréquemment » TdF jos ‘’tousseja tossilhon ~ tussilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite toux, toux sèche, toux chronique » TdF jos ‘toussihoun’ tossilhós, -osa adj : que ten tossit (que tossís sovent) tossilhum [ ~ tussilhum] nm : tos cronica. (v. TdF jos ‘toussihoun’) tossiment ~ tussiment nm, cf Ubaud Dicort : « tousserie » TdF jos ‘toussimen’ tossinejadís nm (abs. Dicort) : accion de tossinejar, « toussotement » (Rapin). tossinejar (v. intr.) : tossejar sovent (freq. de freq.) tossir 1 [ ~ tussir] (v. intr.) : patir de la tos. v. tos (f.) Tossir coma una ascla : tossir fòrt. tossir 2 ~ tussir nm, cf Ubaud Dicort : « Lo tossir, lo tussir, la toux » (v. TdF jos ‘toussi’) tòst adv, cf Ubaud Dicort : « tôt, bientôt, v. lèu plus usité » TdF tòsta 1 nf : lesca de pan emplastrada de mèl, de confituras, de burre, de formatge... tòsta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « banc de rameur, v. banc » (v. TdF ‘tosto 2’) tostada : lesca de pan rostida. tòsta-dobla (v. p 20, 1 c) (abs. Dicort) / entrepan nm : lescas de pan embessonadas, amb quicòm mai entremièg (carn, formatge, salsissa, salsissòt, cambajon...) tòstapan nm, cf Ubaud Dicort 2022 : aparelh per far rostir una lesca de pan. (v. grasilhapan)
|
|
|
|
|
|
|