torsadar (v. tr.) : aplechar en forma de torsada.

Torsadar de vims per far un panièr.

torsadat, -ada : en forma de torsada.

Colomna torsadada.

torsion nf (v. Ubaud Dicc. scient. p. 298 ; Laus) (R. V, 382) : accion o resulta de tòrcer.

torsut, -uda (abs. Dicort) : tòrs, -a. (v. torçut)

tòrt 1 nm : accion o estat contrari al drech, a la rason, a la vertat ; injustícia ; prejudici.

Totes los tòrts son de son costat.

A tòrt : injustament.

Se vòl redressaire de tòrts.

Aver tòrt.

Donar tòrt.

Far de tòrt.

Èsser en tòrt / èsser dins son tòrt.

A tòrt o a rason, à tort ou à droit. (v. TdF jos ‘tort 2’)

A tòrt e a travèrs, à tort et à travers (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tort 2’)

De tòrt en travèrs : consí que siá.

tòrt 2, -a adj : garrèl, -a / ranc, -a ; tòrs, -a / torsut, -uda, « tortu, ue » TdF ‘tort 1’.

Camin tòrt, chemin tortueux. (v. TdF)

torta (subs. f.) : « tourte, sarrasin » ; micha (R. IV, 231) gròssa ; crostada (Alibert) ; (s. fig. m. e f.) : lord, -a / lordàs, -assa / maladrechàs, -assa.

Quina torta ! : Quin maladrech ! Quina maladrecha !

tortaboisses nm, cf Ubaud Dicort : « sournois, songe-creux, butor » TdF jos ‘tuerto-mouto’

tortada nf, cf Ubaud Dicort : « marc de noix » TdF

tortassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse tourte, mauvaise tourte » TdF

tortejaire, -aira [~ -airitz] : (adj. e subs.) : garrelejaire, -a.

tortejar (v. intr.) : garrelejar / ranquejar (èsser garrèl, -a)

tortèl nm (R. V, 383 - L. 367) : pastisson, « petit gâteau de forme circulaire, que l’on fait cuire sous la cendre ou sur les charbons ; petit pain de seigle ; fouace aux anchois ; réunion de plusieurs prunes pelées et privées de noyau » ; coquèla 1 ; bonheta ; sanguet ; pastís de carn ; motassa de tèrra soslevada en palabessant ; « lourdaud, maladroit, stupide » ; mena de crustacèu : (Pirimela denticulata). (v. TdF jos ‘tourtèu’)

tortèla : tortèl de marc de nose ; mota de tan (rusca de garric trissada) ; mena de limauca (Helix algira) ; ravanèla / rossergue / resserbe (Sinapis arvensis)

tortellini (< it.) nm pl, cf Ubaud Dicort : « tortellini » (Per Noste)

tortibilhar [veire tortovilhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : prene un marrit plec ; enrambolhar ; tortilhar.

tortibilhar (se) [veire tortovilhar (se)] : s'enrambolhar ; se tortilhar / anquejar (auquejar de las ancas)

torticòli [tòrticòli ~ tòrticòl] nm, cf Ubaud Dicort : contraccion dolorosa dels muscles d'un costat del còl qu'empacha de virar lo cap e que lo fa téner tòrs.

A dich d'agachar en l'aire, trapèri un torticòli.

tortièira 1 nf : ustensilha (R. V, 454) per far de tortas. (v. Vayssier jos ‘tortièyro’)

tortièira 2 nf : tordís (transpòrt al cervèl del bestial ovin) ; vertige.

tortièr, -ièira adj : qu'a lo tordís o lo vertige.

tortilha (< esp.) nf, cf Ubaud Dicort : « (cuisine) tortilla »

tortilhada : mena de pastisson redond tortilhat.

tortilhament : accion de tortilhar o de se tortilhar.

tortilhar (v. tr. e intr.) (v. tortovilhar) : tòrçer.

tortilhar (se) (v. tortovilhar (se)) : prene un marrit plec ; anquejar / auquejar / cuolejar en caminant.

tortilhon : tortilhada pichona (pastisson pichon) ; cabeçal (redòrt) per portar de faisses sul cap ; corona tortilhada ; torsada.

Tortilhon de flors : corona de flors.

tortilhós, -osa : tòrs, -a.

tortipè (m. e f.) [tòrtipès nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tortipèd’) : garrèl, -a.

tortís 1 nm : « anneau de pendant d’oreille, pendant circulaire, boucle » ; palhabart / tàpia (tèrra grassa mesclada amb de palha, per bastir). (v. TdF)

tortís 2 / tordís [, -issa] adj, cf Ubaud Dicort : que patís del tordís ; que patís de vertige ; « capricieux, opiniâtre ». (v. TdF jos ‘tourtis 2’)

tortissar (v. tr.) : bastir amb de tortís (tàpia)

tortissariá : caprici ; pinhastritge ; capuditge / testarditge.

tortisson, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. tortís 2 e tortissariá)

« tortobilhar » : v. tortibilhar (non preconizat Dicort) e tortovilhar.

tortoira (plt.) : cuscuta (Cuscuta alba) ; (C. breviflora) ; (C. corymbosa) ; (C. Epilinum) ; (C. Epithymum) ; (C. europæa) ; (C. planiflora) ; (C. trifolii) ; filha bestiassa.

tortoirar (v. tr.) : « garrotter, lier avec une grosse corde » TdF ; tòrçer / entornejar / tortibilhar ; tormentar ; torturar ; frequentar (far lo tortorèl) [v. tortoirar (se)].

Una fòrta fèbre lo tortoira.

tortoirar (se) v pron : s'entornejar / s'entortibilhar ; se tòrcer ; se rebordelar ; s'alacar / se gaulhassar ; « fréquenter une maison pour y faire la cour à une fille » (Alibert e Azaïs).

tortoire (subs.) : bilhòt ; bestortièr / bilhador ; trica / tricassa / tricòt ; (fig.) dròlle bestiàs (Alibert).

tortoissa nf, cf Ubaud Dicort : « vanne d’un moulin, abée » TdF

tortolhon nm, cf Ubaud Dicort : v. tortilhon. (v. TdF jos ‘tourtihoun’)

tortolièira (non preconizat Dicort) : tortorièira. v. pus luènh.

torton 1 nm (v. TdF) : torta pichonèla ; coquèla de pan pels mainatges ;

Quand lo papeta cosiá nos fasiá de tortons (coquèlas)

torton 2 nm  (v. Alibert ‘torton 2’) : quincairòla ; amaluc ; anca (v. TdF jos 'tourtoun') ; corba de l'esquina de l'anca.

tortonar (v. tr. arc.) : ligar amb una liga de palha tortilhada o amb una brota d'arbre tortilhada.

tortor / tortre nm : tortorèl (mascle de la tortora)

tortora / tortra nf : feme del tortor. (Streptopelia turtur)

tortora domètja : (Streptopelia risoria)

tortorèl nm : tortor (mascle de la tortorèla) ; « soupirant, v. galant » TdF ‘tourtourèu’

Siás un polit tortorèl, tu es un joli merle. (v. TdF)

tortorèla nf : tortora. v. çaisús, « petite touterelle » (Alibert).

Es lo tortorèl e la totorèla, ils sont inséparables (v. TdF jos ‘tourtourèu’)

 

 

tortorelejar (abs. Dicort) (v. intr.) : èsser amorós o amorosa. (v. roconar)

tortorelet / tortorelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit tourtereau » TdF jos ‘tourtoureloun’

tortoreleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite tourterelle, jeune tourterelle, aimable tourterelle, toutereau » TdF

tortorelon nm : v. tortorelet.

tortoret nm, cf Ubaud Dicort : v. tortorèl. (v. TdF jostourtourèu’)

tortoreta nf, cf Ubaud Dicort : v. tortoreleta. (v. TdF jos ‘toutoureleto’)

tortorièira nf / tortorièr nm: cable de carri, de carreta ; còrda per cordar [v. tortoirar].

tortovilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, tortiller, v. entortilhar ; faire des gâteaux en forme de couronne ; manger rapidement, bâfrer » (v. TdF jos ‘tourtiha’) ; « tordre » (Alibert)

tortovilhar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se tortiller, se tordre » (v. TdF jos ‘tourtiha’)

tortra 1 / tartra nf (los 2, Alibert : « tarte ») : v. tartra 1 (non preconizat Dicort).

tortra 2 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tortora. v. pus naut.

tortre nm : tortor. v. pus naut.

tortuga (non preconizat Dicort) : v. tartuga.

tortuós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « tortueux, euse » TdF

tortuosament adv, cf Ubaud Dicort : « tortueusement » TdF

tortuositat nf, cf Ubaud Dicort : « tortuosité » TdF

tortura : suplici.

torturant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « torturant, -e » (v. Rapin)

torturar (v. tr.) : supliciar.

torturar (se) : se rosegar bravament / se manjar lo sang.

tos 1 (L. 367) [ ~ tus, cf Ubaud Dicort] (f.) : expiracion brusca e sonòra de l'aire contengut dins los paumons, amodada per l'*irritacion (v. L. 216 iritar 2) dels bronquis.

Una tos seca.

Una tos grassa.

Una quinta de tos.

tos 2 nm  (arc.) (R. V, 387 - L. 367) : dròlle ; jovent

tos 3, tas (adj. poss. pl. m. e f.) : « tes »

Tos amics.

Tas amigas.

tòs : semalon / cornuda ; nauc.

tosa (R. V, 388 - L. 367) : joventa ; joventa de la campanha ; serviciala ; filha gorrina. 

tosarda : escarbicada ; espingada ; asenada.

tosc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tiède, v. tebés » (v. TdF)

tosca nf, cf Ubaud Dicort : « touffe d’arbres ou d’arbustes, cépée, fourré ; hallier, buisson, haie vive » (v. TdFtousco’)

toscanar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Laus) : tossejar / tossinejar.

toscanejadís (abs. Dicort) : tossinejadís.

toscanejar (abs. Dicort) (v. intr.) : téner toscanat / téner de toscanar. (v. tossinejar)

toscar (v. tr.) : ganhar al jòc la mesa d'un autra persona ; « gagner de l’argent » (Alibert).

tosèla (plt.) : mena de froment non fichut (Triticum sativum)

toselièira : campat de tosèla.

toset 1 nm : drollon (dròlle pichon)

toset ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « mot dont on se sert pour appeler les canards ; canard, v. anet » (v. TdF)

toseta : drolleta (dròlla pichona)

tosoiras (f. pl.) : « grands ciseaux qui servent à tondre, forces » (v. TdF), talhants per tondre las fedas.

Unas tosoiras, une paire de forces. (v. TdF)

tosoiretas nf pl, cf Ubaud Dicort : « ciseaux » (L. 367)

tosoirièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de forces » (L. 367)

tosoiron nm : talhants de sartressa.

tosquet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « peu tiède, doucement tiède » TdF

tosqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite touffe d’arbrisseaux, touffe de bruyère » TdF

tosquiraire, -aira  n, cf Ubaud Dicort : (v. tosquirar e tondeire)

tosquirar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tondre ; « raser ; t. de repasseuse, godronner » (v. TdF).

Tosquirar las fedas.

tosquirason nf, cf Ubaud Dicort : « tonte » (Sèrras-Ess.)

tòssa : tòs gròs. v. tòs.

tosseire [ ~ tusseire], -eira [ ~ eiritz] adj e n, cf Ubaud Dicort : que tossís, « tousseur, euse ». (v. TdF jos ‘toussèire’)

tossejar (v. intr.) : téner tossit / téner de tossir (tossir sovent)

tóssia nf, cf Ubaud Dicort : « prise de tabac » TdF ‘toussio’. (v. tocha)

tossida : accion de tossir.

tossigueire, -eira n, cf Ubaud Dicort : v. tosseire. (v. TdF jos ‘toussèire’)

tossilatge [ ~ tussilatge] nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : pata d'ase / pè polin (Tussilago farfara)

tossilhar ~ tussilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tousser fréquemment » TdF jos ‘’tousseja

tossilhon ~ tussilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite toux, toux sèche, toux chronique » TdF jos ‘toussihoun’

tossilhós, -osa adj : que ten tossit (que tossís sovent)

tossilhum [ ~ tussilhum] nm : tos cronica. (v. TdF jos ‘toussihoun’)

tossiment ~ tussiment nm, cf Ubaud Dicort : « tousserie » TdF jos ‘toussimen’

tossinejadís nm (abs. Dicort) : accion de tossinejar, « toussotement » (Rapin).

tossinejar (v. intr.) : tossejar sovent (freq. de freq.)

tossir 1 [ ~ tussir] (v. intr.) : patir de la tos. v. tos (f.)

Tossir coma una ascla : tossir fòrt.

tossir 2 ~ tussir nm, cf Ubaud Dicort : « Lo tossir, lo tussir, la toux » (v. TdF jos ‘toussi’)

tòst adv, cf Ubaud Dicort : « tôt, bientôt, v. lèu plus usité » TdF

tòsta 1 nf : lesca de pan emplastrada de mèl, de confituras, de burre, de formatge...

tòsta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « banc de rameur, v. banc » (v. TdF tosto 2’)

tostada : lesca de pan rostida.

tòsta-dobla (v. p 20, 1 c) (abs. Dicort) / entrepan nm : lescas de pan embessonadas, amb quicòm mai entremièg (carn, formatge, salsissa, salsissòt, cambajon...)

tòstapan nm, cf Ubaud Dicort 2022 : aparelh per far rostir una lesca de pan. (v. grasilhapan)