|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
sórzer (abs. Dicort) (v. intr.) : doblet de sórger. (v. sorgir) sos (adj. poss. m. 3ena pers. del pl.) : v. jos son 1. SOS- : prefix que vòl dire jos (plaçat a un pòst al dejós ; çò inferior a la nòrma ; çò al dejós de quicòm mai ; çò que fa partida d’un tot) ; persona o causa a un segond gra en proporcion d’una autra. Es de notar que « sos- » es sovent remplaçat : per « jos- » en l. p e mai escricha, mai que mai en Lengadòc-Naut, per sota dins los parlars orientals, per sub- dins los tèrmes scientifics. Adonc, cercar a jos-, a sota- [v. sota-] o a sub-... çò que trobaretz pas a sos-. sosabat nm, cf Ubaud Dicort : (v. abat) sosagent : agent al segond gra. sosalimentacion nf, cf Ubaud Dicort : « sous-alimentation » (Rapin) sosalimentar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, sous-alimenter » (Laus) sosarbret nm, cf Ubaud Dicort : « sous-arbrisseau » (Rapin) sosarrendaire, -aira : arrendaire al segond gra. sosarrendament : arrendament al segond gra. sosarrendar (v. tr.) : arrendar al segond gra. sosbacada : brandida / saquejada / secossa. Quina sosbacada ! sosbacar (v. tr.) : brandir / saquejar. sosbaile nm, cf Ubaud Dicort : « sous-chef, berger en second ; contre-maître, préposé à la surveillance » TdF ‘souto-baile’ sosbailessa nf, cf Ubaud Dicort : « sous-maîtresse » TdF ‘souto-beilesso’ sosbarba [ ~ sotabarba] / josbarba nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘soubarbo’) : maxillar inferior d’ase, de muòl, de caval ; pèça d’arnesc que passa jos lor maxillar inferior ; pè de lata (de timon) ; t. tecn. de marina. sosbarbada nf / sosbarbal nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘soubarbado’) : còp jol barbòt (jol menton) sosbat (en -) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : en contrabàs / en dejós. sosbata : garipa (benda de feutre jos una bata d’esclòp) sosbatejar (v. intr.) : balhar un còp de cap al somés d’una feda, d’una cabra, o a la somessa d’una vaca pr’amor de far venir lo lach. Anhelons, cabridons, vedelons... sosbatejan. sosbatre (v. tr.) : balhar d’emplastres sus un somés per far venir lo lach. Caliá totjorn èsser a sosbatre las fedas. sosbaum (m.) : cauna / cava / excavacion. sosbaumadura nf, cf Ubaud Dicort : « surplomb, v. susplomb ; excavation, v. sosbaum ; t. de mineur, terre de nature schisteuse » (v. TdF ‘subaumaduro’ e jos ‘soubauma’) sosbaumar (v. tr.) : soscavar / sosbornar / tunar (curar) de per dejós ; « surplomber, v. susplombar. (v. TdF ‘soubauma’) sosbibliotecari [, -ària] n : bibliotecari en segond. sosblat nm / josblat (abs. Dicort) : rafatum de blat crivelat o ventat. sosbornar (v. tr.) : doblet de sosbaumar. sosbràs nm (v. Alibert) : brasa. sosbrasar (v. tr.) : « fourgonner la braise ; griller en mettant de la braise par-dessous » TdF ‘soubrasa’ ; escalfar amb de brasa ; « mettre en train, exciter » (Alibert). Sosbrasar lo lièch. Sosbrasar los esclòps. sosbrigadièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « sous-brigadier, -ière » (v. Rapin) sosc nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : soscadissa / pantais / somi. sosca nf : somic. soscabiscòu nm, cf Ubaud Dicort : (v. cabiscòl) soscada nf (Alibert) : soscadissa / pantais ; reflexion. soscadís, -issa adj (abs. Dicort e TdF) : que sosca. (v. soscaire 2) soscadissa nf / soscament (v. soscament) : accion de soscar, « songerie, réflexion » (Laus) ; « méditation » (Basic). soscairar (v. tr.) : levar una pèira ; susprener q.q. dins un airal desèrt per l’i malmenar ; acuolar q.q. dins un recanton e l’i malmenar ; esperar ; cercar. soscaire 1 nm : dejós de pèira. Agantar lo soscaire : soslevar una pèira ; téner còp en tirant sus una còrda. (v. TdF ‘souscaire 1’) Èsser al soscaire : èsser gandit. soscaire 2, -aira (adj. e subs.) : pensatiu, -iva ; persona que sosca. Es totjorn estat un pauc soscaire. soscament nm / soscadissa (v. soscadissa) : accion de soscar, « action de soupirer, lamentation » TdF ‘souscamen’. soscap nm, cf Ubaud Dicort : « sous--chef » (Rapin) soscar (v. tr. e intr.) : perpensar ; somiar / pantaissar ; èsser dins la luna ; sospirar ; somicar ; se lanhar / gemegar ; esperar ; pacientar ; balançar. Es totjorn a soscar sosca que soscaràs. soscavada : tuna (excavacion facha lèumens de man d’òme) soscavament : accion de soscavar. soscavar (v. tr.) : cavar de per dejós / tunar / sosbaumar. sosclassa nf, cf Ubaud Dicort : « (bot., zool.) sous-classe » (Per Noste) sosclavaire [, -àira n] : clavaire en segond ; « sous-clavaire, fonctionnaire de l’ancienne république d’Arles, chargé de percevoir les amendes et d’en rendre compte » TdF ‘sous-clavaire’ sosclavariá nf, cf Ubaud Dicort : « maison et office de sous--clavaire » TdF soscomission nf , cf Ubaud Dicort : « sous-commission » (Rapin) soscontinent nm, cf Ubaud Dicort : « sous-continent » (Rapin) soscopa / joscopa (su ’kupÉ / t òus ’kupÉ) nf (los 2, abs. Dicort) : gardatoalha (escudelet, « sieton » per metre jos una tassa) (v. sotacopa, sotatassa, sieton) soscòrs nm : (matematica) « sous--corps » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 129) soscripcion : accion de soscriure ; signatura de letra ; engatjament de contribuir a quicòm amb una soma d’argent ; aquela contribucion meteissa. soscriptor nm, cf Ubaud Dicort, -tritz : persona que soscriu per quicòm. soscriure 1 (v. tr.) : signar un acte per aprovacion. Soscriure un contracte. Soscriure un abonament. soscriure 2 (v. tr. ind.) : s’engatjar a pagar (o pagar per avança) per contribuir a far quicòm ; consentir. Soscriure a la construccion d’un monument. Soscriure a una publicacion. Soscriure a un arrengament. soscriveire nm, cf Ubaud Dicort, -eira : persona que soscriu. t. a. çaisús. (v. soscriptor)
|
|
soscutanèu / joscutanèu / subcutanèu, -ea (los 3, abs. Dicort) : jos la pèl (t. a.) (v. sotacutanèu) Injeccion joscutanèa. sosdelegacion nf, cf Ubaud Dicort : « sous-délégation » (v. çai jos) sosdelegat, -ada n, cf Ubaud Dicort : « sous-délégué, -e » (v. Rapin) sosdesvolopament : estat d’un país economicament en retard. sosdesvolopat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « sous-développé, -e » (Laus, Basic) sosdiaconal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sous-diaconal, -e » (v. diaconal e sosdiaconat) sosdiaconat nm, cf Ubaud Dicort : « sous-diaconat » (Rapin) sosdiacre (R. III, 44 ‘diacre’) (abs. Dicort) : òme de glèisa al dejós d’un diacre. (v. sosdiague) sosdiague nm, cf Ubaud Dicort : « sous-diacre » (Rapin) sosdireccion nf, cf Ubaud Dicort : « sous-direction » (v. çai jos) sosdirector, -tritz : director, -tritz en segond. sosembrancament nm, cf Ubaud Dicort : (zool.) « sous--embranchement » (v. Rapin) sosemplec nm, cf Ubaud Dicort : « sous-emploi » (Rapin) sosensemble nm : (matematica) « sous-ensemble » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 129) sosentendre (v. tr.) : far comprene quicòm sens o dire sosentendut, -uda adj e nm : non exprimit mas que se devina. sosespaci nm : (matematica) « sous-espace » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 129) sosespècia nf, cf Ubaud Dicort : « (bot., zool.) sous-espèce » (Rapin) sosestimacion : estimacion insifisenta. sosestimar (v. tr.) : estimar pas a sa justa valor. sosevaluacion nf, cf Ubaud Dicort : « sous-évaluation » (Sèrras-Ess.) sosevaluar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, sous-évaluer » (Sèrras-Ess.) sosexcitacion nf : (fisica) « sous-excitation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 288) sosexcitar v : (fisica) « sous-exciter » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 288) sosexpausar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (phot.) sous-exposer » (Sèrras, Rapin) sosexposicion nf, cf Ubaud Dicort : « (phot.) sous-exposition » (Rapin) sosfamilha nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) sous-famille » (Per Noste) sosgainar v, cf Ubaud Dicort : v. sosgaunhar. (v. Alibert). « sosgainar » : v. sosgaunhar. sosganhar v (v. Ubaud Dicort e TdF ‘sougagna’) : v. sosgaunhar. sosgarda : pèça que gandís la palheta (lo gisclet , la destenda) d’una arma de fuòc. sosgaunhar / sosganhar (v. intr. e tr.) : rire d’aurelha ; nhargar ; far lo morre ; se trufar de q.q. Se pòt pas empachar de sosgaunhar. Sosgaunha sa professora quand aquesta s’engana. sosgenre nm, cf Ubaud Dicort : « (bot., zool.) sous-genre » (Rapin) sosgrop nm, cf Ubaud Dicort : « sous-groupe » (Rapin) sosia / sòsia ? nm, cf Ubaud Dicort : « sosie » (Rapin) sosinformat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « sous-informé, -e » (Per Noste) sosintendent, -a n, cf Ubaud Dicort : « sous-intendant, -e » (v. Rapin) sosjacent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sous-jacent, -e » (Laus) soslapa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cauna al bòrd d’una ribièira. soslaubi / soslaus [los 2, veire soslàupia, cf Ubaud Dicort] : abric en general. soslàubia (abs. Dicort) : coma çaisús. (v. soslàupia) soslàupia nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : sospluèg (abric) al dessús d’una crotz, d’una estatua... ; pòrge (abric) davant una glèisa, davant un ostal... ; carretial (abric per las carretas, pel tractor...) [v. làupia]. soslenga nm : glota « filet ou frein de la langue » (membrana que se tròba jos la lenga) ; « insecte des fontaines qui s’attache au cresson » (v. TdF ‘soulengo’). soslengon nm, cf Ubaud Dicort : v. soslenga. (v. TdF jos ‘soulengo’) soslèu nm, cf Ubaud Dicort : « soulèvement ; haut-le-cœur, envie de vomir » TdF ‘sóulèu’ soslevament [soslèvament] nm : accion o resulta de soslevar o de se soslevar. soslevar (,sulle’va :) (v. tr.) : enauçar quicòm o q.q., mas pas gaire ; enlevar quicòm qu’amaga quicòm mai ; amodar en general (metre en movement) ; butar a la revòlta ; descadenar ; amodar lo soslèu / amodar lo vòmit. Soslevar un malaut dins son lièch. Soslevar un pes. Soslevar un coberton. Lo vent soslevava la posca. Soslevar lo pòble. Soslevar un clapament de mans. Soslevar una question, un problèma, una contèsta. Soslevar lo còr : amodar (far venir) lo vòmit. soslevar (se) : s’enauçar, se desplaçar leugièirament ; se revoltar ; s’amodar ; aver lo vòmit. Se pòt solament pas soslevar de sa cadièira. Se nos tornan pas nòstra lenga, nos soslevarem. Ai lo còr que se soslèva quand pensi a la Crosada. soslinhar (abs. Dicort) (v. tr.) : far una rega jos un mot, jos una frasa ; far ressortir / far remarcar ; metre en valor, « souligner » (Laus, Basic). (v. sotalinhar) Soslinhar un mot per lo far metre en italicas. Un rai de solelh soslinhava la poesia del païsatge. soslipar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soutirer, attraper » TdF ‘soulipa’ soslocacion nf : « sous-location » (Per Noste). (v. soslocatari e sosarrendament) soslocatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « sous-locataire ». (v. sosarrendaire) soslòctenent / joslòctenent (los 2, abs. Dicort) : galonat auxiliar dirècte d’un lòctenent. (v. sosluòctenent) soslogar (v. tr.) : accion d’un logatari que torna logar a qualqu’un mai çò ja logat per el meteis ; prene en locacion quicòm ja logat per un logatari principal. sosluòctenent, -a n, cf Ubaud Dicort : v. soslòctenent. |
|
|
|
|
|
|