|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ortodoxia : conformitat a la sana doctrina ; ensemble de las glèisas crestianas d'Orient. ortodromia nf, cf Ubaud Dicort : « orthodromie » (Rapin) ortoepia : fonetica normativa. ortoepic, -a : relatiu, -iva a l'ortoepia. ortoepista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'ortoepia. ortofonia : sciéncia de la fonacion e del lengatge escrich e oral. ortofonista n (m. e f.) : especialista (m. e f.) per ensenhar l'ortofonia. ortogenèsi nf, cf Ubaud Dicort : « orthogenèse » (Rapin) ortogenia nf, cf Ubaud Dicort : « orthogénie » (Per Noste) ortogenisme nm, cf Ubaud Dicort : « orthogénisme » (Per Noste) ortogonal, -a : que forma un angle drech ; copat, -ada a angle drech. ortogonalament adv : perpendicularament. ortografia : grafia (biais d'escriure coma cal los mots d'una lenga) ; partida de la gramatica qu'ensenha a escriure corrèctament los mots. ortografiar (v. tr.) : escriure segon las règlas de la grafia. ortografic, -a : relatiu, -iva a l'ortografia. ortograficament : segon l'ortografia. ortolalha nf, cf Ubaud Dicort : « jardinage, plantes potagères » (v. TdF) ortolan nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘ourtoulan’) : v. ortalan. ortolana nf, cf Ubaud Dicort : « genre de poésie cultivée par les Troubadours » TdF ortolatge nm, cf Ubaud Dicort : « jardinage, horticulture, v. ortolalha plus usité » (v. TdF) ortolejar (v. intr.) : trabalhar per l'òrt ; trabalhar pels òrts. orton nm : v. ortet. ortonormat, -ada adj : (matematica) « orthonormé » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 108) ortopedia : prevencion o correccion de las diformitats del còrs (esquelèt, articulacions...) ortopedic, -a : relatiu, -iva a l'ortopedia. ortopedista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'ortopedia. ortoptèr, -a adj e nm (v. Ubaud Dicort) : (entom.) « orthoptère » (Per Noste) ortoptic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (géom.) orthoptique » (Per Noste) ortoptica nf, cf Ubaud Dicort : « orthoptique » (v. çai sus) ortorombic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « orthorhombique » (Rapin) ortoscopic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « orthoscopique » (Rapin) ortosimpatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) orthosympathique » (Rapin) ortostatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) orthostatique » (Rapin) ortotròp, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) orthotrope » (Rapin) (I a tot un fum d'autres mots formats amb orto- ) orvala nf, cf Ubaud Dicort : « toute--bonne, espèce de sauge du midi de l’Europe » TdF orvietan nm, cf Ubaud Dicort : « orviétan, électuaire ; anchusa monspeliaca, plante » TdF -ÓS (forma prefixada del latin lat.- osus que marca una qualitat o un defaut, una caracteristica, una tendéncia) v. amistós - malsapiós - graissós - rojós - verdós. òs : caduna de las pèças que forman l'esquelèt de la màger part dels vertebrats ; clòsc de frucha. òs berard nm, cf Ubaud Dicort : « épine dorsale, échinée de cochon » TdF jos ‘os 1’ òs bertrand : quincairòla / sacrum (lat. que ven d'os sacrum : òs sacrat) ; coccix. Enastèrem la lèbre de l'òs bretrand a la garganta. òs de la camba nm, cf Ubaud Dicort : « tibia » TdF jos ‘os 1’v òs de la cuèissa nm, cf Ubaud Dicort : « fémur » TdF jos ‘os 1’ òs de madama nm, cf Ubaud Dicort : « t. de boucher, pièce qui se trouve entre la fesse et la cuisse » TdF jos ‘os 1’ òs pudent nm, cf Ubaud Dicort : « os du pubis » TdF jos ‘os 1’ -òsa : sufixe sabent (maltòsa, cellulòsa [fem.] e totes los sucres) (v. Ubaud Dicort) osannà [osanna] ! (interj. e subs. masc.) : clam de jòia, de triomf ; laus a Dieu ; imne catolic pel jorn dels Rampalms. òsca 1 nf : encrena / entalha (dins un baston, una lama...) Passar l'òsca : despassar la mesura (t. a.) òsca ! 2 (interj. per lausenjar q.q.) : fòrt plan ! Felicitacions ! òsca segura loc adv, cf Ubaud Dicort : « à coup sûr, sans faillir, immanquablement » TdF jos ‘osco’ oscadís, -issa (abs. Dicort) : que s'òsca aisidament. Lo talh d'una dalha es oscadís. oscar 1 (v. tr.) : far una òsca, far d'òscas (t. a.) ; bercar. oscar (s') : se bercar (trapar una bèrca / trapar una òsca) Lo talh de mon volam s'es oscat sus un ròc. oscar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (prix) oscar » (Rapin) Oscar : prenom. oscat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « entaillé ; ébréché, ée » TdF jos ‘ousca’ oscillacion : vai-e-vèni de quicòm qu'oscilla ; accion o resulta d'oscillar. Oscillacions d'un balancièr. oscillador nm : (fisica) « oscillateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 263) oscillant, -a : versatil, -a / cambiadís, -issa. oscillar (v. intr.) : far un movement de vai-e-vèni ; balançar (esitar) entre doas causas. oscillatòri, -a adj : que fa un movement de vai-e-vèni. OSCILLO- : forma prefixada del lat. oscillation (oscillacion) oscillograf : instrument d'enregistrar las oscillacions. oscillograma (m.) : representacion grafica de las oscillacions. oscillomètre : aparelh d'oscillometria. oscillometria : estudi de las variacions de tension arteriala. oscilloscòpi nm : (fisica) « oscilloscope » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 263) oscul nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) oscule » (Rapin) osculacion nf : (matematica) « osculation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 108) osculator, -tritz adj : (matematica) « osculateur, trice » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 108) « oscultacion / oscultar » (barbarismes) : v. auscultar.
|
|
-ÒSI : forma sufixada del grèc òsi (impuls ; procediment) e que, en medecina, marca sovent un estat patologic. v. osmòsi - apoteòsi - neuròsi - psicòsi. òsmi nm : (quimia) « osmium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 387) osmic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « osmique » (Laus) osmomètre nm, cf Ubaud Dicort : « osmomètre » (Laus) osmonda nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) osmonde » (Rapin) osmòsi (f.) : difusion que se passa entre dos liquids miscibles d'inegala concentracion, a travèrs las membranas semipermeablas que desseparan las doas solucions ; interpenetracion (t. a.) osmotic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « osmotique » (Rapin) ospici (m.) :ostal que de monges i donavan l'ospitalitat als pelegrins e als viatjaires ; ostal que reculhís de vièlhs, d'orfanèls e de paures. ospital 1 nm (R. VI, 395 - L. 271) (abs. Dicort) : doblet literari d'espital. v. espital. ospital 2 nm : (refugi pels pelegrins), cf Ubaud Dicort 2022. ospitalièr 1, -ièira adj e n (abs. Dicort) : doblets literaris d'espitalièr, -ièira. v. espitalièr. ospitalièr 2, -ièira n : (baile d'un ospital 2), cf Ubaud Dicort 2022. ospitalitat ( / espitalitat, cf Ubaud Dicort) nf : accion d'aculhir a gratis, autres còps, pelegrins e viatjaires ; accion d'aculhir aimablament dins son ostal un òste o mai. ospitalizacion (f.) (abs. Dicort) : accion d'ospitalizar o de se far ospitalizar, « hospitalisation » (Per Noste). (v. espitalizacion) ospitalizar (v. tr.) (abs. Dicort) : « hospitaliser » (Per Noste), doblet literari d 'espitalizar. v. espitalizar. òssa : carcassa (ensemble dels òsses d'un còrs) ; vigor / fòrça fisica. ossalha : los òsses en general. ossament : os descarnat d'un uman o d'un animal. ossamenta : l'esquelèt. ossar / ossificar (v. ossificar) (v. tr.) : mudar en òsses la cruissendilha, « ossifier » (Per Noste) ; « pourvoir d’os » (v. TdF ‘oussa’). ossàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros os » TdF osseïna nf, cf Ubaud Dicort : « osséine » (Rapin) osset nm : os pichonèl. (v. ossets) ossets (m. pl.) : jòc que se jòga amb los òsses pichonèls d'un pè de moton. ossificable, -bla : que se pòt mudar en òs. ossificacion nf, cf Ubaud Dicort : « ossification » (Rapin) ossificar (v. tr.) : mudar en òs, « ossifier » (Per Noste). ossificar (s') : se mudar en òs. ossilhon : esclat d'òs / estelon d'òs ; òs fòrt pichonèl. ossós, -osa : relatiu, -iva als òsses. ossuari nm, cf Ubaud Dicort : « ossuaire » (Rapin) ossut, -uda : qu'a de braves òsses. òst 1 nm (arc.) : armada. « òst » 2 (Falissard, Vayssier) nm - « ostenc » adj : v. agost - agostenc. ostada nf, cf Ubaud Dicort : « sorte d’étoffe de laine anglaise » (L. 272) ostadina nf, cf Ubaud Dicort : « ostade, ancienne étoffe de laine » TdF ostal : casa, maison (çò bastit per servir d'abitacion a l'òme) (t. a.) ostalada : tota la familha d'un ostal ; tot lo contengut uman d'un ostal. ostaladet nm, cf Ubaud Dicort : v. ostaladon. (v. Sèrras-Ess.) ostaladeta nf, cf Ubaud Dicort : (v. ostalada) ostaladon nm : « petite maisonnée » ; ostal pichonèl. (v. TdF) ostalamenta : ensemble de bastiments o d'ostals. ostalar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, recevoir dans sa maison, loger, héberger [v. ostalat] ; v intr, loger, descendre » (L. 272) ostalar (s') : se bastir o se crompar un ostal per i viure. ostalaràs nm (abs. Dicort e TdF) : augmentatiu d'ostalàs. ostalariá : ostal que, contra pagament, i se balha lo manjar e lo lòtjament. ostalàs nm : ostal grand, « grand hôtel, hôtel monumental ; vieille ou vilaine maison, maison en ruines » TdF. ostalat nm, cf Ubaud Dicort : « hôte, convive » (L. 272) (v. ostalar) ostalet : ostal pichon. ostalici nm, cf Ubaud Dicort : « immeuble » (Laus). « ostalici » / « ostalissi » (los 2, abs. Dicort) : v. ostalàs - ostalaràs (abs. Dicort). ostalièr, -ièira adj e n : que ten plan son ostal, « économe, soigneux ; qui fréquente la maison, casanier ; familier, ière, en parlant des animaux domestiques » TdF ; « hôtelier, -ière » (Laus). ostalon / ostalòt : ostal pichon. ostalum nm, cf Ubaud Dicort : (v. ostal + -Um) « ostar » v : v. dostar. ostarda : piòt salvatge (Otis tarda) ostatge : persona capturada en garantida per l'execucion d'una exigéncia, d'una promessa, d'un tractat. òste 1 [, -ta n, cf Ubaud Dicort], ostessa (v. ostessa) : persona qu'acomòda qualqu'un ; persona acomodada a gratis a cò de q.q. (v. TdF ‘oste 1’) òste 2 nm, cf Ubaud Dicort : « épaule d’agneau ou de chevreau » TdF ‘oste 2’. (v. òstes) osteïti (f.) : inflamacion dels òsses. ostensibilitat nf : qualitat de çò ostensible. ostensiblament : sens s'amagar ; a la vista de totes. ostensible, -bla : que pòt èsser mostrat ; que s'amaga pas. ostension : accion de mostrar (t. a.) ostensòri (m.) : solelh (l.p.) : pèça d'orfebrariá per mostrar a totes l'ostia consacrada que cal adorar. ostent [, -a adj, cf Ubaud Dicort] : caval que sas incisivas sèrvan lor cornet dentari mai de uèch ans. (v. TdF ‘ousten’) ostentacion : mòstra (exibicion de quicòm) facha amb afectacion per vanitat. ostentador (abs. Dicort e TdF), -airitz adj : que fa quicòm amb ostentacion. ostentar (v. tr.) (abs. Dicort) : mostrar o se mostrar amb afectacion, « (exhiber de façon ostentatoire) étaler » (Per Noste). ostentatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ostentatoire » (Rapin, Per Noste) ostentós, -osa adj (abs. Dicort e TdF) : que far mòstra d'ostentacion. (v. ostentatòri) ostentosament (abs. Dicort) : amb ostentacion. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|