ortodoxia : conformitat a la sana doctrina ; ensemble de las glèisas crestianas d'Orient.

ortodromia nf, cf Ubaud Dicort : « orthodromie » (Rapin)

ortoepia : fonetica normativa.

ortoepic, -a : relatiu, -iva a l'ortoepia.

ortoepista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'ortoepia.

ortofonia : sciéncia de la fonacion e del lengatge escrich e oral.

ortofonista n (m. e f.) : especialista (m. e f.) per ensenhar l'ortofonia.

ortogenèsi nf, cf Ubaud Dicort : « orthogenèse » (Rapin)

ortogenia nf, cf Ubaud Dicort : « orthogénie » (Per Noste)

ortogenisme nm, cf Ubaud Dicort : « orthogénisme » (Per Noste)

ortogonal, -a : que forma un angle drech ; copat, -ada a angle drech.

ortogonalament adv : perpendicularament.

ortografia : grafia (biais d'escriure coma cal los mots d'una lenga) ; partida de la gramatica qu'ensenha a escriure corrèctament los mots.

ortografiar (v. tr.) : escriure segon las règlas de la grafia.

ortografic, -a : relatiu, -iva a l'ortografia.

ortograficament : segon l'ortografia.

ortolalha nf, cf Ubaud Dicort : « jardinage, plantes potagères » (v. TdF)

ortolan nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘ourtoulan’) : v. ortalan.

ortolana nf, cf Ubaud Dicort : « genre de poésie cultivée par les Troubadours » TdF

ortolatge nm, cf Ubaud Dicort : « jardinage, horticulture, v. ortolalha plus usité » (v. TdF)

ortolejar (v. intr.) : trabalhar per l'òrt ; trabalhar pels òrts.

orton nm : v. ortet.

ortonormat, -ada adj : (matematica) « orthonormé » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 108)

ortopedia : prevencion o correccion de las diformitats del còrs (esquelèt, articulacions...)

ortopedic, -a : relatiu, -iva a l'ortopedia.

ortopedista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'ortopedia.

ortoptèr, -a adj e nm (v. Ubaud Dicort) : (entom.) « orthoptère » (Per Noste)

ortoptic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (géom.) orthoptique » (Per Noste)

ortoptica nf, cf Ubaud Dicort : « orthoptique » (v. çai sus)

ortorombic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « orthorhombique » (Rapin)

ortoscopic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « orthoscopique » (Rapin)

ortosimpatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) orthosympathique » (Rapin)

ortostatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) orthostatique » (Rapin)

ortotròp, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) orthotrope » (Rapin)

(I a tot un fum d'autres mots formats amb orto- )

orvala nf, cf Ubaud Dicort : « toute--bonne, espèce de sauge du midi de l’Europe » TdF

orvietan nm, cf Ubaud Dicort : « orviétan, électuaire ; anchusa monspeliaca, plante » TdF

-ÓS (forma prefixada del latin lat.- osus que marca una qualitat o un defaut, una caracteristica, una tendéncia) v. amistós - malsapiós - graissós - rojós - verdós.

òs : caduna de las pèças que forman l'esquelèt de la màger part dels vertebrats ; clòsc de frucha.

òs berard nm, cf Ubaud Dicort : « épine dorsale, échinée de cochon » TdF jos ‘os 1’

òs bertrand : quincairòla / sacrum (lat. que ven d'os sacrum : òs sacrat) ; coccix.

Enastèrem la lèbre de l'òs bretrand a la garganta.

òs de la camba nm, cf Ubaud Dicort : « tibia » TdF jos ‘os 1’

òs de la cuèissa nm, cf Ubaud Dicort : « fémur » TdF jos ‘os 1’

òs de madama nm, cf Ubaud Dicort : « t. de boucher, pièce qui se trouve entre la fesse et la cuisse » TdF jos ‘os 1’

òs pudent nm, cf Ubaud Dicort : « os du pubis » TdF jos ‘os 1’

-òsa : sufixe sabent (maltòsa, cellulòsa e totes los sucres) (v. Ubaud Dicort)

osannà [osanna] ! (interj. e subs. masc.) : clam de jòia, de triomf ; laus a Dieu ; imne catolic pel jorn dels Rampalms.

òsca 1 nf : encrena / entalha (dins un baston, una lama...)

Passar l'òsca : despassar la mesura (t. a.)

òsca ! 2 (interj. per lausenjar q.q.) : fòrt plan ! Felicitacions !

òsca segura loc adv, cf Ubaud Dicort : « à coup sûr, sans faillir, immanquablement » TdF jos ‘osco’

oscadís, -issa (abs. Dicort) : que s'òsca aisidament.

Lo talh d'una dalha es oscadís.

oscar 1 (v. tr.) : far una òsca, far d'òscas (t. a.) ; bercar.

oscar (s') : se bercar (trapar una bèrca / trapar una òsca)

Lo talh de mon volam s'es oscat sus un ròc.

oscar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (prix) oscar » (Rapin)

Oscar : prenom.

oscat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « entaillé ; ébréché, ée » TdF jos ‘ousca’

oscillacion : vai-e-vèni de quicòm qu'oscilla ; accion o resulta d'oscillar.

Oscillacions d'un balancièr.

oscillador nm : (fisica) « oscillateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 263)

oscillant, -a : versatil, -a / cambiadís, -issa.

oscillar (v. intr.) : far un movement de vai-e-vèni ; balançar (esitar) entre doas causas.

oscillatòri, -a adj : que fa un movement de vai-e-vèni.

OSCILLO- : forma prefixada del lat. oscillation (oscillacion)

oscillograf : instrument d'enregistrar las oscillacions.

oscillograma (m.) : representacion grafica de las oscillacions.

oscillomètre : aparelh d'oscillometria.

oscillometria : estudi de las variacions de tension arteriala.

oscilloscòpi nm : (fisica) « oscilloscope » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 263) 

oscul nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) oscule » (Rapin)

osculacion nf : (matematica) « osculation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 108)

 

 

osculator, -tritz adj : (matematica) « osculateur, trice » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 108)

« oscultacion / oscultar » (barbarismes) : v. auscultar.

-ÒSI : forma sufixada del grèc òsi (impuls ; procediment) e que, en medecina, marca sovent un estat patologic. v. osmòsi - apoteòsi - neuròsi - psicòsi.

òsmi nm : (quimia) « osmium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 387)

osmic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « osmique » (Laus)

osmomètre nm, cf Ubaud Dicort : « osmomètre » (Laus)

osmonda nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) osmonde » (Rapin)

osmòsi (f.) : difusion que se passa entre dos liquids miscibles d'inegala concentracion, a travèrs las membranas semipermeablas que desseparan las doas solucions ; interpenetracion (t. a.)

osmotic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « osmotique » (Rapin)

ospici (m.) :ostal que de monges i donavan l'ospitalitat als pelegrins e als viatjaires ; ostal que reculhís de vièlhs, d'orfanèls e de paures.

ospital nm (R. VI, 395 - L. 271) (abs. Dicort) : doblet literari d'espital. v. espital.

ospitalièr, -ièira adj e n (abs. Dicort) : doblets literaris d'espitalièr, -ièira. v. espitalièr.

ospitalitat ( / espitalitat, cf Ubaud Dicort) nf : accion d'aculhir a gratis, autres còps, pelegrins e viatjaires ; accion d'aculhir aimablament dins son ostal un òste o mai.

ospitalizacion (f.) (abs. Dicort) : accion d'ospitalizar o de se far ospitalizar, « hospitalisation » (Per Noste). (v. espitalizacion)

ospitalizar (v. tr.) (abs. Dicort) : « hospitaliser » (Per Noste), doblet literari d 'espitalizar. v. espitalizar.

òssa : carcassa (ensemble dels òsses d'un còrs) ; vigor / fòrça fisica.

ossalha : los òsses en general.

ossament : os descarnat d'un uman o d'un animal.

ossamenta : l'esquelèt.

ossar / ossificar (v. ossificar) (v. tr.) : mudar en òsses la cruissendilha, « ossifier » (Per Noste) ; « pourvoir d’os » (v. TdF ‘oussa’).  

ossàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros os » TdF

osseïna nf, cf Ubaud Dicort : « osséine » (Rapin)

osset nm : os pichonèl. (v. ossets)

ossets (m. pl.) : jòc que se jòga amb los òsses pichonèls d'un pè de moton.

ossificable, -bla : que se pòt mudar en òs.

ossificacion nf, cf Ubaud Dicort : « ossification » (Rapin)

ossificar (v. tr.) : mudar en òs, « ossifier » (Per Noste).

ossificar (s') : se mudar en òs.

ossilhon : esclat d'òs / estelon d'òs ; òs fòrt pichonèl.

ossós, -osa : relatiu, -iva als òsses.

ossuari nm, cf Ubaud Dicort : « ossuaire » (Rapin)

ossut, -uda : qu'a de braves òsses.

òst nm (arc.) : armada.

« ost » nm - « ostenc » adj : v. agost - agostenc.

ostada nf, cf Ubaud Dicort : « sorte d’étoffe de laine anglaise » (L. 272)

ostadina nf, cf Ubaud Dicort : « ostade, ancienne étoffe de laine » TdF

ostal : casa, maison (çò bastit per servir d'abitacion a l'òme) (t. a.)

ostalada : tota la familha d'un ostal ; tot lo contengut uman d'un ostal.

ostaladet nm, cf Ubaud Dicort :  v. ostaladon. (v. Sèrras-Ess.)

ostaladeta nf, cf Ubaud Dicort : (v. ostalada)

ostaladon nm : « petite maisonnée » ; ostal pichonèl. (v. TdF)

ostalamenta : ensemble de bastiments o d'ostals.

ostalar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, recevoir dans sa maison, loger, héberger [v. ostalat] ; v intr, loger, descendre » (L. 272)

ostalar (s') : se bastir o se crompar un ostal per i viure.

ostalaràs nm (abs. Dicort e TdF) : augmentatiu d'ostalàs.

ostalariá : ostal que, contra pagament, i se balha lo manjar e lo lòtjament.

ostalàs nm : ostal grand, « grand hôtel, hôtel monumental ; vieille ou vilaine maison, maison en ruines » TdF.

ostalat nm, cf Ubaud Dicort : « hôte, convive » (L. 272) (v. ostalar)

ostalet : ostal pichon.

ostalici nm, cf Ubaud Dicort : « immeuble » (Laus).  « ostalici » / « ostalissi » (abs. Dicort) : v. ostalàs - ostalaràs (abs. Dicort).

ostalièr, -ièira adj e n : que ten plan son ostal, « économe, soigneux ; qui fréquente la maison, casanier ; familier, ière, en parlant des animaux domestiques » TdF ; « hôtelier, -ière » (Laus).

ostalon / ostalòt : ostal pichon.

ostalum nm, cf Ubaud Dicort : (v. ostal + -Um)

« ostar » : v. dostar.

ostarda : piòt salvatge (Otis tarda)

ostatge : persona capturada en garantida per l'execucion d'una exigéncia, d'una promessa, d'un tractat.

òste 1 [, -ta n, cf Ubaud Dicort], ostessa (v. ostessa) : persona qu'acomòda qualqu'un ; persona acomodada a gratis a cò de q.q. (v. TdF ‘oste 1’)

òste 2 nm, cf Ubaud Dicort : « épaule d’agneau ou de chevreau » TdF ‘oste 2’. (v. òstes)

osteïti (f.) : inflamacion dels òsses.

ostensibilitat nf : qualitat de çò ostensible.

ostensiblament : sens s'amagar ; a la vista de totes.

ostensible, -bla : que pòt èsser mostrat ; que s'amaga pas.

ostension : accion de mostrar (t. a.)

ostensòri (m.) : solelh (l.p.) : pèça d'orfebrariá per mostrar a totes l'ostia consacrada que cal adorar.

ostent [, -a adj, cf Ubaud Dicort] : caval que sas incisivas sèrvan lor cornet dentari mai de uèch ans. (v. TdF ‘ousten’)

ostentacion : mòstra (exibicion de quicòm) facha amb afectacion per vanitat.

ostentador (abs. Dicort e TdF), -airitz  adj : que fa quicòm amb ostentacion.

ostentar (v. tr.) (abs. Dicort) : mostrar o se mostrar amb afectacion, « (exhiber de façon ostentatoire) étaler » (Per Noste).

ostentatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ostentatoire » (Rapin, Per Noste)

ostentós, -osa adj (abs. Dicort e TdF) : que far mòstra d'ostentacion. (v. ostentatòri)

ostentosament (abs. Dicort) : amb ostentacion.