organoterapia : opoterapia. v. pus avant.

organsin nm, cf Ubaud Dicort : « organsin » TdF

orgasme : exaltacion màger del plaser sexual.

orgastic, -a : relatiu, -iva a l'orgasme.

Plaser orgastic.

orgia : fèsta que i se manja, que i se beu... sens cap de retenguda.

orgiac, -a : relatiu, -iva a una orgia.

Repais orgiac.

orgièr nm, cf Ubaud Dicort : « marchand d’orge, grainetier (vieux) » TdF

orgon nm, cf Ubaud Dicort : « mélange de blé et d’orge » TdF

òrgue (m.) / orguena (f.) : (instrument de musica de catedrala)

orguèlh / orgulh [veire orguèlh, cf Ubaud Dicort] nm : sentit exagerat qu'una persona a de sa valor, de son importància.

orguena nf, cf Ubaud Dicort : v. òrgue ; « chant » (L. 270)

Cantar coma una orguena, chanter mélodieusement, avoir une voix de sirène. (v. TdF jos ‘ourgueno’)

orguenejar v [v. orguena] : « v intr, chanter » (L. 270)

orguenaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « facteur d’orgues » (L. 279)

orgueneta nf, cf Ubaud Dicort : « petit orgue » TdF

orgulhança / orguiòla [veire orgulhança, cf Ubaud Dicort] nf : orgulh ; vanitat.

orgulhàs nm, cf Ubaud Dicort : « orgueil exagéré » (Per Noste)

orgulhós, -osa adj e n : confle, -a d'orgulh.

orgulhosament : amb orgulh.

orgulhosàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « augmentatif d’orgulhós » (v. Palay)

oribus nm, cf Ubaud Dicort : « t. burlesque, or » TdF

ORICTO- : forma prefixada del grèc òruktòs (mineral)

orictognosia : mineralogia.

orictografia nf (v. Alibert Dict. oc. p. 57) : descripcion dels minerals, « oryctographie ».

orièira nf / aurièira [veire orièira, cf Ubaud Dicort (v. òr 3)] : bòrd / lisièira en general ; talvera (lisièira de camp). (v. TdF ‘óuriero’)

Far las aurièiras (orièiras) : laurar las talveras.

orieirar / aurieirar [veire orieirar] (v. intr. e tr.) : « placer au bord d’un chemin, d’un champ » (Azaïs) ; menar fins al bòrd ; laurar fins al bòrd ; cultivar fins al bòrd (v. TdF ‘óuriera’) ; far pàisser lo bestial sus las aurièiras.

orient : lo punt de l'asuèlh (orizont) que i se lèva lo solelh ; la partida de la Tèrra qu'agacha al levant ; los païses a l'èst de Mediterranèa ; Asia tota.

Grand Orient : lòtja capitala dels francsmaçons.

Orient Mejan n pr m, cf Ubaud Dicort : « Moyen-Orient ».(v. mejan-oriental)

Orient Pròche n pr m, cf Ubaud Dicort : « Proche-Orient ». (v. pròche-oriental)

orientable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « orientable » (Per Noste)

orientacion : posicion per rapòrt als punts cardinals ; accion d'orientar o de s'orientar ; via causida per aténger quicòm (s.p. e s. f.)

Corsa d'orientacion.

oriental, -a : situat,-ada a l'orient ; relatiu,-iva a l'orient.

orientalisme : coneissença de las lengas e de la civilizacion orientalas.

orientalista adj e n (m. e f.) : persona especializada en orientalisme.

orientalizar (v. tr.) : balhar a quicòm un caractèr oriental.

orientalizar (s') : prene quicòm del caractèr oriental.

orientar (v. tr.) : dispausar quicòm jol respècte dels punts cardinals o cap a una direccion determinada ; indicar a q.q. lo camin de prene (t. a.)

Orientar un ostal.

Orientar un descaminat, un escolan, un estudiant.

orientar (s') : determinar sa posicion jol respècte dels punts cardinals o de quicòm mai.

Consí s'orientar dins aquela escurina ?

orifici nm : intrada d'una cavitat.

« oriflama » (fr.) : v. auriflam / auriflama.

origan (plt.) : majorana salvatja (Origanum vulgare)

origina nf : principi / començament ; naissença ; causa d'un eveniment ; ascendéncia.

D'origina païsana.

L'origina d'una lenga.

L'origina de l'occitan foguèt :

1°/ la grecizacion de La Narbonesa (Provença, Delfinat, Lengadòc (-680), sa latinizacion (-118 ), puèi la d'Aquitània ;

2°/ la conquista de Cesar (-59)

3°/ e mai que mai l'adopcion del latin coma lenga de glèisa (391)

original, -a (adj. e sub.) : persona que revèrta pas las autras ; ni copiat ni mai imitat ; que ven de las originas.

Un òme original.

Un document original.

originalament : d'un biais original.

originalitat nf : estat de çò original o de q.q. d'original ; acte d'una persona originala.

originari, -ària : que tira son origina de tal o tal airal ; qu'es a l'origina de.

Soi originari d'Occitània.

originàriament : a l'origina.

orin nm, cf Ubaud Dicort : « orin, corde qui répond à l’extrémité d’un filet qu’on a calé au fond de la mer ; câble qui tient d’un côté à l’ancre et de l’autre à la bouée » TdF

orina ~ urina nf, cf Ubaud Dicort : v. urina.

orinal ~ urinal nm, cf Ubaud Dicort : v. urinal.

orinar ~ urinar v, cf Ubaud Dicort : v. urinar.

Orion : constellacion.

orix nm, cf Ubaud Dicort : « oryx » (v. Per Noste)

orizont : asuèlh (linha que limita la superficia terrèstra visibla d'un punt) ; çò limitat per aquela linha.

orizontal, -a : parallèl,-a a l'orizont.

orizontala nf : (matematica) « horizontale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 91)

orizontalament : d'un biais orizontal.

orizontalitat nf : estat de çò orizontal.

orjariá nf, cf Ubaud Dicort : « marché au grain (vieux) » (v. TdF)

orjàs nm, cf Ubaud Dicort : « femme sans ordre, peu soigneuse » TdF

orjasson nm, cf Ubaud Dicort : « petite femme sans ordre » TdF

orjat nm : v. ordiat.

orjau nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : barra de governalh.

orjòl 1 nm : floronc pichon en forma de gran d'òrdi que nais al bòrd d'una parpèla ;

orjòl 2 nm : dorga / dorna (recipient portatiu per d'aiga, d'òli, de vin...)

 

 

orjolada : dorgada (contengut d'un orjòl) ; sarcidura.

orjolar (v. tr.) : sarcir / rentraire.

Orjolar un debàs.

orjolet 1 nm : orjòl 1 pichonèl ;  

orjolet 2 nm : dorga pichonèla.

òrla nf, cf Ubaud Dicort : « bon-henri, toute-bonne, plante, v. arnal » TdF

orlada nf, cf Ubaud Dicort : « hurlement ; huée » TdF

orladís nm, cf Ubaud Dicort : « hurlement prolongé » TdF

orlador (abs. Dicort), -airitz : persona que fa d'orèls. v. çaijós. (v. orlaire 2)

orladura nf : « action d’ourler » ; orèl / orlet (bordadura al bòrd d'una estòfa) (v. TdF)

orlaire 1, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui hurle, v. udolaire » (v. TdF)

orlaire 2, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui ourle, qui fait des ourlets »TdF

orlament nm, cf Ubaud Dicort : « hurlement » TdF

orlant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hurlant, ante » TdF

orlar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, hurler » TdF ‘ourla 2’

orlar 2 (v. tr.) : far un orlet al bòrd d'una estòfa.

orlatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de hurler » TdF

òrle 1 nm : bòrd ; lisièira ; bòrd de vas ; peiral de potz ; orèl.

A l’òrle de, cf Ubaud Dicort : (v. òr 3)

òrle 2 nm, cf Ubaud Dicort : « saule cendré, salix cinerea (Lin.), arbrisseau qui croît au bord des rivières » TdF ‘orle 2’

orlejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, hurler souvent » TdF

orlet : òrle pichon.

orletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ourler, border d’un ourlet, v. orlar 2 » (v. TdF)

Orlhac : vila capitala de Cantal (Occitània)

orlhaguès, -esa (adj. e subs.) : d'Orlhac ; relatiu, -iva a Orlhac.

Un Orlhagués.

Una Orlhaguesa.

orlon : fibra textila sintetica.

orma [nf, veire orme nm, cf Ubaud Dicort] : mena d'arbre (Ulmus pedunculata) ; (U. campestris) ; (U. montana). v. olm.

ormat nm, cf Ubaud Dicort : « ormeau » TdF jos ‘óumat’

orme ~ olm(e) nm, cf Ubaud Dicort : v. olm.

ormeda ~ olmeda nf, cf Ubaud Dicort  : v. olmeda.

ormejar (v. tr.) : ancorar un naviri.

ormejar (s') : s'ancorar (naviri)

ormèl nm (Alibert ; abs. Dicort) / ormenat nm : orma jova / olme jove. v. olm. (v. olmet).

ormenada : airal plantat d'ormas. (v. olmeda)

ormenàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. ormeràs)

ormenat nm : v. ormèl. (v. olmet)

ormeràs nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : orma bèla e gròssa.

ormèu nf (v. Ubaud Dicort [e v. Alibert ormeu]) [nm, v. TdF jos ‘ourmèu’ e Azaïs] (plt.) : (Chenopodium polyspermum)

ormièira nf / ormilha (v. ormilha): coma çaisús (ormenada).

ormilha nf : « ormille, plantation de petits ormes » TdF jos ‘ourmiho’

ormin nm, cf Ubaud Dicort : « sabine, v. cade sabin » (v. TdF)

ormona [ormòna, cf Ubaud Dicort] nf : substància secretada per una glandola e qu'amòda d'unas accions a distància, carrejada qu'es pel sang.

ormonal, -a : relatiu, -iva a l'accion de las ormonas.

ormonogenèsi (f.) : formacion d'ormonas.

ormonoterapia : emplec terapeutic d'ormonas

orna [veire dorna, cf Ubaud Dicort] nf : orjòl / dorga / dorna per i metre d'òli.

ornadament adv (abs. Dicort) : amb ornament.

ornament nm (R. IV, 387) : çò qu'adorna, qu'embelís quicòm (t. a.) ; vestit sacerdotal per celebrar la messa o una ceremoniá religiosa.

ornamenta nf, cf Ubaud Dicort : « les ornements » (L. 270)

ornamentacion : accion o resulta d'ornar (t. a.)

ornamental, -a : que servís d'ornament.

Estil ornamental.

Motiu ornamental.

ornamentar (v. tr.) : adornar (embelir) amb d'ornaments.

ornamentista (subs. e adj.) (abs. Dicort) : persona que fa d'ornaments arquitecturals.

ornar (v. tr.) : adornar / embelir.

ornatiu, -iva : decoratiu, -iva (R. III, 21).

òrne (arbre) nm, cf Ubaud Dicort : « frêne » (v. çai jos). (v. fraisse)

orneda nf, cf Ubaud Dicort : « (lat. ornus, frêne), n. de lieu, L’Orneda » (v. TdF)

ornega nf, cf Ubaud Dicort : « émerillon, oiseau de proie, v. esmerilhon ; personne éveillée, alerte, espiègle » (v. TdF)

ornemanista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « ornemaniste [v. Littré] » (Rapin). (v. ornamentista)

ornhar (v. tr. e intr.) : espaventar (far paur) ; bramar / udolar.

ornièira : trauc que i se planta la vinha.

ORNITO- : forma prefixada del grèc òrnis, òrnithòs (aucèl)

ornitocoria nf, cf Ubaud Dicort : « ornithochorie » (v. zoocoria)

ornitofil, -a (adj.) : que sa pollinizacion se fa pels aucèls.

ornitofilia : pollinizacion pels aucèls ; passion per l'observacion o l'elevatge dels aucèls.

ornitogal (m.) (plt.) : (Ornithogalum)

ornitològ, -a : especialista (m. e f.) d'ornitologia.

ornitologia : sciéncia qu'estúdia los aucèls.

ornitologic, -a : relatiu, -iva a l'ornitologia.

ornitologista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « ornithologiste » (Per Noste)

ornitomancia : divinacion pel vòl o pel cant dels aucèls.

ornitorinc : mamifèr aqüatic pichonèl. (Ornithorhynchus anatinus)

ornitòsi (f.) : malautiá aguda, mas benigna, donada a l'òme pels aucèls, mai que mai pels colombs.