|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
organoterapia : opoterapia. v. pus avant. organsin nm, cf Ubaud Dicort : « organsin » TdF orgasme : exaltacion màger del plaser sexual. orgastic, -a : relatiu, -iva a l'orgasme. Plaser orgastic. orgia : fèsta que i se manja, que i se beu... sens cap de retenguda. orgiac, -a : relatiu, -iva a una orgia. Repais orgiac. orgièr nm, cf Ubaud Dicort : « marchand d’orge, grainetier (vieux) » TdF orgon nm, cf Ubaud Dicort : « mélange de blé et d’orge » TdF òrgue (m.) / orguena (f.) : (instrument de musica de catedrala) orguèlh / orgulh [veire orguèlh, cf Ubaud Dicort] nm : sentit exagerat qu'una persona a de sa valor, de son importància. orguena nf, cf Ubaud Dicort : v. òrgue ; « chant » (L. 270) Cantar coma una orguena, chanter mélodieusement, avoir une voix de sirène. (v. TdF jos ‘ourgueno’) orguenejar v [v. jos orguena] : « v intr, chanter » (L. 270) orguenaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « facteur d’orgues » (L. 279) orgueneta nf, cf Ubaud Dicort : « petit orgue » TdF orgulhança / orguiòla [veire orgulhança, cf Ubaud Dicort] nf : orgulh ; vanitat. orgulhàs nm, cf Ubaud Dicort : « orgueil exagéré » (Per Noste) orgulhós, -osa adj e n : confle, -a d'orgulh. orgulhosament : amb orgulh. orgulhosàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « augmentatif d’orgulhós » (v. Palay) oribus nm, cf Ubaud Dicort : « t. burlesque, or » TdF ORICTO- : forma prefixada del grèc òruktòs (mineral) orictognosia : mineralogia. orictografia nf (v. Alibert Dict. oc. p. 57) : descripcion dels minerals, « oryctographie ». orièira nf / aurièira [veire orièira, cf Ubaud Dicort (v. òr 3)] : bòrd / lisièira en general ; talvera (lisièira de camp). (v. TdF ‘óuriero’) Far las aurièiras (orièiras) : laurar las talveras. orieirar / aurieirar [veire orieirar] (v. intr. e tr.) : « placer au bord d’un chemin, d’un champ » (Azaïs) ; menar fins al bòrd ; laurar fins al bòrd ; cultivar fins al bòrd (v. TdF ‘óuriera’) ; far pàisser lo bestial sus las aurièiras. orient : lo punt de l'asuèlh (orizont) que i se lèva lo solelh ; la partida de la Tèrra qu'agacha al levant ; los païses a l'èst de Mediterranèa ; Asia tota. Grand Orient : lòtja capitala dels francsmaçons. Orient Mejan n pr m, cf Ubaud Dicort : « Moyen-Orient ». (v. mejan-oriental) Orient Pròche n pr m, cf Ubaud Dicort : « Proche-Orient ». (v. pròche-oriental) orientable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « orientable » (Per Noste) orientacion : posicion per rapòrt als punts cardinals ; accion d'orientar o de s'orientar ; via causida per aténger quicòm (s.p. e s. f.) Corsa d'orientacion. oriental, -a : situat,-ada a l'orient ; relatiu,-iva a l'orient. orientalisme : coneissença de las lengas e de la civilizacion orientalas. orientalista adj e n (m. e f.) : persona especializada en orientalisme. orientalizar (v. tr.) : balhar a quicòm un caractèr oriental. orientalizar (s') : prene quicòm del caractèr oriental. orientar (v. tr.) : dispausar quicòm jol respècte dels punts cardinals o cap a una direccion determinada ; indicar a q.q. lo camin de prene (t. a.) Orientar un ostal. Orientar un descaminat, un escolan, un estudiant. orientar (s') : determinar sa posicion jol respècte dels punts cardinals o de quicòm mai. Consí s'orientar dins aquela escurina ? orifici nm : intrada d'una cavitat. « oriflama » (fr.) : v. auriflam / auriflama. origan (plt.) : majorana salvatja (Origanum vulgare) origina nf : principi / començament ; naissença ; causa d'un eveniment ; ascendéncia. D'origina païsana. L'origina d'una lenga. L'origina de l'occitan foguèt : 1°/ la grecizacion de La Narbonesa (Provença, Delfinat, Lengadòc (-680), sa latinizacion (-118 ), puèi la d'Aquitània ; 2°/ la conquista de Cesar (-59) 3°/ e mai que mai l'adopcion del latin coma lenga de glèisa (391) original, -a (adj. e sub.) : persona que revèrta pas las autras ; ni copiat ni mai imitat ; que ven de las originas. Un òme original. Un document original. originalament : d'un biais original. originalitat nf : estat de çò original o de q.q. d'original ; acte d'una persona originala. originari, -ària : que tira son origina de tal o tal airal ; qu'es a l'origina de. Soi originari d'Occitània. originàriament : a l'origina. orin nm, cf Ubaud Dicort : « orin, corde qui répond à l’extrémité d’un filet qu’on a calé au fond de la mer ; câble qui tient d’un côté à l’ancre et de l’autre à la bouée » TdF orina ~ urina nf, cf Ubaud Dicort : v. urina. orinal ~ urinal nm, cf Ubaud Dicort : v. urinal. orinar ~ urinar v, cf Ubaud Dicort : v. urinar. Orion : constellacion. orix nm, cf Ubaud Dicort : « oryx » (v. Per Noste) orizont : asuèlh (linha que limita la superficia terrèstra visibla d'un punt) ; çò limitat per aquela linha. orizontal, -a : parallèl,-a a l'orizont. orizontala nf : (matematica) « horizontale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 91) orizontalament : d'un biais orizontal. orizontalitat nf : estat de çò orizontal. orjariá nf, cf Ubaud Dicort : « marché au grain (vieux) » (v. TdF) orjàs nm, cf Ubaud Dicort : « femme sans ordre, peu soigneuse » TdF orjasson nm, cf Ubaud Dicort : « petite femme sans ordre » TdF orjat nm : v. ordiat. orjau nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : barra de governalh. orjòl 1 nm : floronc pichon en forma de gran d'òrdi que nais al bòrd d'una parpèla ;
|
|
orjòl 2 nm : dorga / dorna (recipient portatiu per d'aiga, d'òli, de vin...) orjolada : dorgada (contengut d'un orjòl) ; sarcidura. orjolar (v. tr.) : sarcir / rentraire. Orjolar un debàs. orjolet 1 nm : orjòl 1 pichonèl ; orjolet 2 nm : dorga pichonèla. òrla nf, cf Ubaud Dicort : « bon-henri, toute-bonne, plante, v. arnal » TdF orlada nf, cf Ubaud Dicort : « hurlement ; huée » TdF orladís nm, cf Ubaud Dicort : « hurlement prolongé » TdF orlador (abs. Dicort), -airitz : persona que fa d'orèls. v. orèls. (v. orlaire 2) orladura nf : « action d’ourler » ; orèl / orlet (bordadura al bòrd d'una estòfa) (v. TdF) orlaire 1, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui hurle, v. udolaire » (v. TdF) orlaire 2, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui ourle, qui fait des ourlets »TdF orlament nm, cf Ubaud Dicort : « hurlement » TdF orlant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hurlant, ante » TdF orlar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, hurler » TdF ‘ourla 2’ orlar 2 (v. tr.) : far un orlet al bòrd d'una estòfa. orlatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de hurler » TdF òrle 1 nm : bòrd ; lisièira ; bòrd de vas ; peiral de potz ; orèl. A l’òrle de, cf Ubaud Dicort : (v. òr 3) òrle 2 nm, cf Ubaud Dicort : « saule cendré, salix cinerea (Lin.), arbrisseau qui croît au bord des rivières » TdF ‘orle 2’ orlejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, hurler souvent » TdF orlet : òrle pichon. orletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ourler, border d’un ourlet, v. orlar 2 » (v. TdF) Orlhac : vila capitala de Cantal (Occitània) orlhaguès, -esa (adj. e subs.) : d'Orlhac ; relatiu, -iva a Orlhac. Un Orlhagués. Una Orlhaguesa. orlon : fibra textila sintetica. orma [nf, veire orme nm, cf Ubaud Dicort] : mena d'arbre (Ulmus pedunculata) ; (U. campestris) ; (U. montana). v. olm. ormat nm, cf Ubaud Dicort : « ormeau » TdF jos ‘óumat’ orme ~ olm(e) nm, cf Ubaud Dicort : v. olm. ormeda ~ olmeda nf, cf Ubaud Dicort : v. olmeda. ormejar (v. tr.) : ancorar un naviri. ormejar (s') : s'ancorar (naviri) ormèl nm (Alibert ; abs. Dicort) / ormenat nm : orma jova / olme jove. v. olm. (v. olmet). ormenada : airal plantat d'ormas. (v. olmeda) ormenàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. ormeràs) ormenat nm : v. ormèl. (v. olmet) ormeràs nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : orma bèla e gròssa. ormèu nf (v. Ubaud Dicort e Alibert ormeu) [nm, v. TdF jos ‘ourmèu’ e Azaïs] (plt.) : (Chenopodium polyspermum) ormièira nf / ormilha (v. ormilha): coma çaisús (ormenada). ormilha nf : « ormille, plantation de petits ormes » TdF jos ‘ourmiho’ ormin nm, cf Ubaud Dicort : « sabine, v. cade sabin » (v. TdF) ormona [ormòna, cf Ubaud Dicort] nf : substància secretada per una glandola e qu'amòda d'unas accions a distància, carrejada qu'es pel sang. ormonal, -a : relatiu, -iva a l'accion de las ormonas. ormonogenèsi (f.) : formacion d'ormonas. ormonoterapia : emplec terapeutic d'ormonas orna [veire dorna, cf Ubaud Dicort] nf : orjòl / dorga / dorna per i metre d'òli. ornadament adv (abs. Dicort) : amb ornament. ornament nm (R. IV, 387) : çò qu'adorna, qu'embelís quicòm (t. a.) ; vestit sacerdotal per celebrar la messa o una ceremoniá religiosa. ornamenta nf, cf Ubaud Dicort : « les ornements » (L. 270) ornamentacion : accion o resulta d'ornar (t. a.) ornamental, -a : que servís d'ornament. Estil ornamental. Motiu ornamental. ornamentar (v. tr.) : adornar (embelir) amb d'ornaments. ornamentista (subs. e adj.) (abs. Dicort) : persona que fa d'ornaments arquitecturals. ornar (v. tr.) : adornar / embelir. ornatiu, -iva : decoratiu, -iva (R. III, 21). òrne (arbre) nm, cf Ubaud Dicort : « frêne » (v. çai jos). (v. fraisse) orneda nf, cf Ubaud Dicort : « (lat. ornus, frêne), n. de lieu, L’Orneda » (v. TdF) ornega nf, cf Ubaud Dicort : « émerillon, oiseau de proie, v. esmerilhon ; personne éveillée, alerte, espiègle » (v. TdF) ornemanista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « ornemaniste [v. Littré] » (Rapin). (v. ornamentista) ornhar (v. tr. e intr.) : espaventar (far paur) ; bramar / udolar. ornièira : trauc que i se planta la vinha. ORNITO- : forma prefixada del grèc òrnis, òrnithòs (aucèl) ornitocoria nf, cf Ubaud Dicort : « ornithochorie » (v. zoocoria) ornitofil, -a (adj.) : que sa pollinizacion se fa pels aucèls. ornitofilia : pollinizacion pels aucèls ; passion per l'observacion o l'elevatge dels aucèls. ornitogal (m.) (plt.) : (Ornithogalum) ornitològ, -a : especialista (m. e f.) d'ornitologia. ornitologia : sciéncia qu'estúdia los aucèls. ornitologic, -a : relatiu, -iva a l'ornitologia. ornitologista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « ornithologiste » (Per Noste) ornitomancia : divinacion pel vòl o pel cant dels aucèls. ornitorinc : mamifèr aqüatic pichonèl. (Ornithorhynchus anatinus) ornitòsi (f.) : malautiá aguda, mas benigna, donada a l'òme pels aucèls, mai que mai pels colombs. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|