ondenc, -a : ondulós, -osa.

ondencament adv (v. Ubaud Dicort e TdF) : d'un biais ondulós.

ondeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite onde » TdF

ondin nm, cf Ubaud Dicort : « (myth.) ondin » (Rapin)

ondina nf (v. Ubaud Dicort e Laus) : « petite onde » (v. TdF jos ‘oundeto’) ; femna de legenda que viuriá dins las aigas.

ondinèla nf, cf Ubaud Dicort : « onde jolie, onde agréable » TdF

ondós, -osa adj : plen d'ondas, « onduleux, -euse » (Per Noste).

ondradís nm, cf Ubaud Dicort : (v. ondradura)

ondradura : ornament / pimpalhadura.

ondrar (v. tr.) : adornar / parar / ornar / decorar ; onorar.

ondrejar (v. tr. e intr.) : ornar ; èsser drud / butar drud.

ondulacion : accion o resulta d'ondular.

Las ondulacions de la mar.

Las ondulacions d'un froment.

Las ondulacions de son pel.

ondulant, -a : qu'ondula, que fa d'ondas.

Una cropa ondulanta (t. a.)

ondular (v. intr.) : ondar / ondejar / far d'ondas (t. a.)

La mar ondulava doçamenton.

ondulat, -ada adj : « ondulé, e ; ondé, -e » (Laus)

De tòla ondulada.

ondulatòri, -a : relatiu a una ondulacion ; qu'amòda una ondulacion ; qu'a rapòrt a las ondas.

Movement ondulatòri.

Mecanica ondulatòria.

ondulós, -osa adj (abs. Dicort) : « onduleux, -euse » (Per Noste). (v. ondós)

Movement ondulós d'una rauba.

onerós, -osa : que còsta d'argent / que còsta car.

onerosament : d'un biais onerós.

Onesim : prenom.

onèst, -a : confòrme, -a a la decéncia ; rasonable, -a / moderat, -ada ; plan ensenhat, -ada.

Parlar onèst.

Prètz onèst.

Educacion onèsta.

Onèst : prenom m.

Onèsta : prenom f.

onèstament : d'un biais onèst.

onestetat nf / onestat (abs. Dicort e v. p. 155) (los 2, R. VI, 318) : qualitat de çò onèst (t. a.), « honnêteté ; civilité, bienséance ; pudicité » TdF’ounesteta’

onestisa nf, cf Ubaud Dicort : « honnêteté, sentiment honnête » TdF

ONFAL- forma prefixada : v. OMFAL-

onfal- : v. omfal-.

Onfala n pr f, cf Ubaud Dicort : « n. de femme, Omphale » TdF

Onfalotacèas nf pl, cf Ubaud Dicort : « (bot.) omphalotacées »

ongan adv augan » en l.p.) : aqueste an.

onganassas adv : un còp èra / autres còps.

ónger (non preconizat Dicort) : v. ónher.

ongit, -ida (v. Ubaud Dicort) adj : v. onch (v. Rapin ‘oint 1’ e v. Alibert)

ongla / ungla [veire ongla, cf Ubaud Dicort] (f.) : lamèla de còrna que nais e que buta a la cima dels dets e dels pès de l'òme, dels monins e d'autres animals ; arpas d'animals.

De bèc e d’ongla, d’arrache-pied. (v. Ubaud Dicort e Laus)

De pè e d’ongla, d’arrache-pied. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ounglo’)

ongla cavalina (plt.) : pèpolin (Tussilago farfara)

onglada : engrepiment de la cima dels dets ; tanòc d'eisserment de l'annada d'abans ; arpada (còp d'ongla) / grafinhada.

onglal nm, cf Ubaud Dicort : v. onglada. (v. TdF jos ‘ounglado’).

onglassa nf, cf Ubaud Dicort : « ongle long, ongle recourbé, vilain ongle, v. arpa » TdF

onglejar (v. tr.) : grafinhar / engraunhar / escarraunhar /nafrar amb las onglas ; gratar amb las onglas.

onglet : canèla ; escavament / escavadura ; entalha... (tèrmes tecnics de diferents obrièrs).

ongleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit ongle ; onglette, onglet, échancrure d’une lame de couteau » (TdF ‘oungleto’)

onglon : arpa ; mitat de bata de buou, de cabra, de feda, de pòrc (de tota bèstia qu'a las batas partidas)

onglut, -uda : qu'a de bravas onglas.

« ongrar » (barb.) : v. sanar.

ongrelina nf, cf Ubaud Dicort : « hongreline, espèce de spencer à basques, vêtement utilisé sous Louis XIV, v. drollet 1 » (v. TdF)

ongrés, -esa : d'Ongria ; relatiu, -iva a Ongria.

Ongria : nom de país d'Euròpa.

onguiculat ~ onguïculat, ada adj, cf Ubaud Dicort : « onguiculé, -e » (Laus)

ongulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (zool.) ongulé, -e » (Per Noste, Laus)

onguligrad, -a adj, cf Ubaud Dicort : « onguligrade » (Laus)

onhedura nf, cf Ubaud Dicort : « partie ointe, ce qui est oint » TdF ‘ougneduro’

onheire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « nm, celui qui oint ; tanneur, corroyeur » TdF ‘ougneire’

onhement nm, cf Ubaud Dicort : « onction, v. oncion ; baume, aromate, parfum » (v. TdF)

 

 

ónher / ónger / únher [los 2, veire ónher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : onchar / untar / graissar / oliar ; adocir ; vantar / blandir / flatar ; (dins un sens ironic) : tanar / tabassar / tustassar. (v. TdF jos ‘ougne’)

Ónher la ròda d'una carrèla, d'una carreta.

Ónher un malaut amb d'Òli sant.

Ónher la garganta amb una gorjada de vin.

Ónher q.q. per sa Confirmacion.

Te pòdi prometre que t'onherai la codena !

ónher / ónger / únher [los 2, veire ónher] (s') v pron : se fregar amb d'òli, amb un onguent (R. IV, 373).

onhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « onctueux, huileux, euse » TdF

onhuda nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on oint à la fois, v. onhedura ; frottée, rossée, v. rosta » (v. TdF ‘ougnudo’)

ONICO- : forma prefixada del grèc ònux, -ukòs (ongla) que balha un vintenat de tèrmes medicals.

onicofagia : tissa de se rosegar las onglas.

onicogrifòsi (f.) : desformacion patologica de las onglas.

onicomicòsi (f.) : lesion d'una ongla amodada per un fonge.

onicòsi (f.) : tèrme generic de las patologias de las onglas.

-ONIM : forma sufixada del grèc ònima (nom) v. antroponim - omonim - sinonim - anonim.

-ONIMIA : v. -ONIM. v. antroponimia - omonimia - sinonimia...

ONIR- : forma prefixada del grèc òneiròs (somi)

oniric, -a : relatiu, -iva a un somi.

Deliri oniric (t. tecn. de psiquiatria)

onirisme (m.) : activitat mentala automatica facha mai que mai d'allucinacions e d'illusions visualas.

ONIRO- : v. ONIR-.

onirogèn, -a : qu'amòda de somis.

onirologia nf, cf Ubaud Dicort : « onirologie » (Per Noste)

oniromancia : art d'interpretar los somis.

oniromancian, -a : persona que practica l'oniromancia.

onirocritia (arc.) : art d'explicar los somis. (Antiquitat grèca)

oniroterapia : metòde psicoterapeutic per l'imajariá mentala.

onix : mena d'agata de diferentas colors.

ONOMA- : forma prefixada del grèc ònòma, -atòs (mot / nom)

onomancia : art de predire, d'après lo nom d'una persona, la sòrt (lo sòrt) que l'espèra.

onomasiologia : estudi semantic de las denominacions.

onomasiologic : relatiu, -iva a l'onamasiologia.

onomastic, -a : relatiu, -iva als noms pròpris.

onomastica : estudi dels noms pròpris d'airals e de personas.

onomastician, -a : especialista (m. e f.) d'onomastica.

ONOMATO- : forma prefixada del lat. onomatopoeia.

onomatomania : recèrca o repeticion morbosa d'un mot.

onomatopèia (R. IV, 374) [onomatopèa] nf : formacion de mots per imitacion d'un son.

Clic-clac ! es una onomatopèia.

onomatopeic [onomatopeïc], -a adj : relatiu, -iva a una onomatopèia ; format, -ada per onomatopèia.

onor (m.) : sentiment de dignitat que buta q.q. a agir d'un biais que li permeta de conservar l'estima dels autres ; principis morals que son a la basa d'aquel sentiment ; reputacion que balhan lo meriti, lo trabalh, la vertut... de q.q. (v. onors)

Un òme d'onor.

Mancar a l'onor.

Pèrdre son onor.

Far onor a q. q.

En onor de, en l’honneur de. (Lèbre)

onorabilitat nf : qualitat d'una persona onorabla.

onorablament : d'un biais onorable.

onorable, -bla : digne, -a d'onor ; que far onor a q.q.

Familha onorabla.

Profession onorabla.

onoracion nf, cf Ubaud Dicort : « action d’honorer, considération » TdF

onorador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui sera honoré » (L. 268)

onoraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui honore » TdF

onorament nm, cf Ubaud Dicort : « honneur, égard, distinction, déférence » TdF

onorança : accion d'onorar ; consideracion.

onorant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui honore, honorable » TdF

onorar (v. tr.) : tractar una persona amb respècte, estima e consideracion ; far omenatge a son meriti.

onorar (s') v pron : « s’honorer » TdF jos ‘ounoura’

M'onori d'èsser nascut e demorat occitan.

onorari, -ària adj : qu'a un títol sens n'aver la fonccion. (v. onoraris)

President onorari.

Professor onorari.

onorariat nm : qualitat de q.q. qu'a recebut un títol onorific.

onoraris (m. pl.) : retribucion dins las professions liberalas.

Los onoraris d'un notari, d'un avocat.

Onorat : prenom.

Onorat Simon  : medecin provençal (1783-1852), autor de Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d'òc ancienne et moderne, que F. Mistral remiravava e qu'utilizèt bravament per far Lou Tresor dóu Felibrige.