|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
omnipotentament : amb omnipoténcia. omnipreséncia : qualitat d'èsser omnipresent. omnipresent, -a : present pertot al còp. Dieu sol es vertadièrament omnipresent. omnisciéncia : qualitat d'èsser omniscient. omniscient, -a : qu' o sap tot. Dieu sol es vertadièirament omniscient. omnispòrts adj inv, cf Ubaud Dicort : « omnisports » (Rapin) omnium / òmni nm, cf Ubaud Dicort : « (compétition sportive) omnium » (Per Noste) omnivòr, -a : que se manja de tot ; compausat, -ada d'elements animals e vegetals. L'òme, lo pòrc... son omnivòrs. OMO- : forma prefixada del grèc òmos (cru) omocentric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « homocentrique » (Rapin) omocinetic, -a adj : (fisica) « homocinétique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 235) omocromia nf, cf Ubaud Dicort : « homochromie » (Rapin) omofag, -a : que se manja de carn crusa. omofagia : lo manjar de carn crusa. omofòb, -a adj, cf Ubaud Dicort : « homophobe » (Sèrras-Ess.) omofobia nf (v. Ubaud Dicort 2022) : « homophobie » (v. çai sus) omofòn, -a adj e nm : qu'a la meteissa prononciacion qu'un autre mot, mas que vòl pas dire çò meteis. Recòrd (sovenir) e recòrd (espet esportiu) son omofòns. omofonia : estat de dos mots omofòns. omofonic, -a : relatiu, -iva a l'omofonia. omofonicament : d'un biais omofonic. omogam, -a : qu'a pas que de flors del meteis sèxe. omogamia : estat de çò monogam. omogenèament : d'un biais omogenèu. omogeneïtat nf : qualitat de çò omogenèu. Omogeneïtat d'una formacion politica. omogeneïzacion : accion de far venir omogenèu (t. a.) omogeneïzador, -doira adj e nm, cf Ubaud Dicort : « homogénéisateur, -trice » omogeneïzar (v. tr.) : far venir omogenèu, -èa. omogenèu, -èa : format d'elements de meteissa natura e coerents entre eles ; qu'a una unitat granda, una comunitat de sentiments ; t. tecn. de mat. Grop omogenèu. Polinòm omogenèu. omograf, -a adj e nm : qu'a la meteissa grafia qu'un autre mot. Recòrd 1 e recòrd 2 son omografs e omofòns. omografia : estat de dos mots omografs. omografic, -a : relatiu, -iva a l'omografia. omograficament : d'un biais omografic. omològ, -a (adj. e subs.) : semblable, -a / similar, -a ; persona qu'a la meteissa carga qu'una autra, dins un autre airal. omologacion nf, cf Ubaud Dicort : « homologation » (Rapin) omologar (v. tr.) : confirmar oficialament ; declarar confòrme a una nòrma. Omologar un recòrd, una piscina... omologia : qualitat de çò omològ (t. a.) omologic, -a : relatiu, -iva a l'omologia. omologicament : d'un biais omologic. omoncul nm, cf Ubaud Dicort : « homoncule » (Rapin) omonim, -a adj e nm : qu'a lo meteis nom que quicòm mai o q.q. mai ; omograf. v. omograf. Doas vilas omonimas : Montpelhièr (Occitània) e Montpelhièr (Estats Units d'America del nòrd) omonimia : estat de çò omonim. omonimic, -a : relatiu, -iva a l'omonimia. omonimicament : d'un biais omonimic. omoplata [omoplat nm, cf Ubaud Dicort] : nom scientific del mot « platèla ». omoptèr, -a : qu'a las alas coma las d'un autre insècte. omosexual, -a adj e n : qu'a una afinitat sexuala per una persona del meteis sèxe. (v. tanben lesbiana) omosexualitat nf : afinitat sexuala per una persona del meteis sèxe. (v. tanben lesbianisme) omotecia nf : (matematica) « homothétie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 91) omotèrm, -a (v. Alibèrt Gram. oc. p. 404) : que sa temperatura intèrna demòra constanta. omotermia : qualitat de çò omotèrm. omotetic, a adj : (matematica) « homothétique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 91) omozigòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « homozygote » (Per Noste)
|
|
onagre (R. IV, 370) : ase salvatge (Equus onager) Onan : personatge de la Bíblia [v. onanisme] que s'adonava a la masturbacion. onanisme : coit interromput abans l'ejaculacion dins la vagina [v. Genèsi, 38, 9] ; masturbacion. onanista (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva a l'onanisme ; persona que lo practica. onça 1 nf : anciana unitat de pes ; quantitat bravament pichonèla. A quitament pas una onça d'intelligéncia. onça 2 nf, cf Ubaud Dicort : « (félin) once » (Per Noste) onça 3 nf : nosèl (m.) / articulacion dels dets. oncejar (v. intr.) : remenar / bolegar los dets. onccion (R. VI, 392) [oncion (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3)] nf : accion d'ónher ; gràcia de l'Esperit Sant ; doçor de paraula dins l'escrich o lo parlar. onch / unch [veire onch, cf Ubaud Dicort], -a adj e n : qu'a recebuda una onccion ; oliat, -ada ; graissat, -ada. L’Onch del Senhor, l’Oint du Seigneur. (v. TdF ‘oun 3’) oncha / uncha [veire oncha] nf : graissa (f.) ; òli (m.) ; enguent / pomada / emplastre. onchadura / untadura [veire onchadura] nf : accion d'onchar ; çò onch ; çò que pòt onchar. onchar / untar [veire onchar] (v. tr.) : ónher (t. a.) ; graissar ; femar. Onchar la padena. Untar una maquina. onchar / untar [veire onchar] (s') : se graissar (se passir amb de grais o de graissa) onchet nm, cf Ubaud Dicort : « tache (sur un vêtement) » (Brun Glossari Oc-Fr) onchon nm, cf Ubaud Dicort : « petit oing, onguent, pommade, graisset 1 » (v. TdF) onchós / untós [veire onchós], -osa adj : oliós, -osa ; graissós, -osa. onchum nm sing : aprestatge oliós o graissós. onchura / unchura [veire onchura] nf : oliatge ; graissatge. oncial, -a (adj.) : « oncial, -e » (Laus). (v. çai jos) onciala (subs. f.) : letra capitala de granda dimension utilizada dins los manuscrits del sègle IV al sègle VII ; al sègle XVIII, capitala de forma redonda. oncion nf : v onccion. onclar (v. intr.) (abs. Dicort) : se maridar pas (en parlant d'un òme) oncle : fraire del paire o de la maire. onclejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tenir de son oncle, en avoir les manières ou les idées » TdF oncleta [onclet (v. Ubaud Dicort e Laus)] / onclon nm : òme qu'a onclat. v. onclar ; « petit oncle, petit vieux » (v. TdF ‘ounclet’). ONCO- : forma prefixada del grèc ònkòs (volum ; grossor ; tumor) oncocitòma (m.) : tumor glandulosa lèumens benigna. oncogèn, -a : qu'amòda una proliferacion tumorala. oncogenèsi (f.) : prolificacion e desvolopament de tumors. oncogenia : estudi de l'oncogenèsi. oncograf : aparelh per enregistrar los càmbiaments de volum d'un còrs o d'un organ. oncografia : enregistraments amb un oncograf. oncològ -a : especialista (m. e f.) d'oncologia. oncologia : estudi de las tumors. oncòsi (f.) : tèrme generic per tota formacion de tumor. onda : movement d'una massa d'aiga que fa de rufas (rugas) concentricas o que se lèva e que s'abaissa ; çò que revèrta aqueste darrièr movement ; sinuositat d'una estòfa ; movement interior ; mena de vibracion. Ondas de las espigas dins lo vent. Ondas d'una moera. Onda de colèra. A bèlas ondas : a grand bolh. Virar l'onda : virar lo bolh (començar de bolir) Ondas sonòras. Ondas magneticas. Ondas electromagneticas. Allocucion sus las ondas. ondada : èrsa de mar, de lac o de ribièira ; pluèja passadissa. Una ondada de tristum. Una ondada d'amarum. (s.f.) ondadenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. ondenc. (v. TdF jos ‘ounden’) ondar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, onder, façonner en forme d’ondes » TdF ‘ounda’ ondat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ondé, ée » TdF jos ‘ounda’ ondejament : movement de çò qu'ondeja (t. a.) ; « (théol.) action d’ondoyer [v. ondejar 1] et résultat de cette action » (Rapin) Ondejament de las èrbas dins lo vent. ondejant, -a : movedís, -issa ; qu'ondeja dins lo vent o segon son umor ; qu'erseja coma la mar. Persona ondejanta. Anar ondejant. ondejar 1 (v. tr.) : batejar al pus lèu en cas d'urgéncia, « ondoyer » (Rapin). La levandièira ondegèt lo nenon tanlèu nascut. ondejar 2 (v. intr.) : ersejar (far o aver un movement d'ondas) èsser mai o mens sinuós. Son pel ondeja naturalament. Lo camin ondeja pel travèrs.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|