|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
oleografic, -a : relatiu, -iva a l'oleografia. oleòma (m.) : neoplasia inflamatòria amodada per d'injeccions d'òli. oleomètre : aparelh per determinar la densitat dels òlis. òler [veire nòler, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : nòler (sentir a bon) olet nm, cf Ubaud Dicort (v. ola) : « t. de
coiffure, au 18ème siècle » TdF oleta : ola pichonèla ; pinhata (ola en terralha) òlfa nf : v. òlva. olfaccion : percepcion de las sentors. olfactiu, -iva : que servís a l'olfaccion o que ne depend. olfada : alen / buf ; alenada. òlfi nm : v. òlva. olfièira : matalàs d'òlvas de civada. òlga : nolença / perfum / bona sentor / redoléncia. olhar 1 / asolhar / asulhar (v. tr.) : acabar d'emplenar una barrica. (# oliar) olhar 2 (Alibert) (v. tr.) : ulhar / escuçonar (empeutar per escuçon) (# oliar) olhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« remplage des tonneaux » TdF jos ‘uiage’, « ouillage » (# oliatge) olhòl [veire ulhòt, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : olet / camomilha (R. II, 303) (Anthemis cotula) òli (m.) : liquid onctuós tirat de substàncias oleaginosas (t. a.) (v. TdF) Òli d'oliva. Òli de caulet-raba. Òli de ricin. Òli de fetge de
merluça. Los òlis sants (pels sacraments de la Glèisa) òli bolhent nm, cf Ubaud Dicort : « huile
bouillante » TdF jos
‘oli’ òli d’endura nm, cf Ubaud Dicort : « patience » TdF jos ‘enduro’ (v. grais d’endura) òli de gavèl / òli de
sarment / òli de setembre / òli de soca nm, cf Ubaud Dicort : « jus de la vigne, vin,
purée septembrale (Rabelais) » (v. TdF jos ‘oli’) òli ronhièr : òli contra la ronha. òli verge nm, cf Ubaud Dicort : « huile vierge » TdF jos ‘oli’ òlia nf : « marc de noix » ; marc d'olivas. (Alibert) oliada nf, cf Ubaud Dicort :
« soupe à l’huile et à l’ail, v. aiga
bolida ; potée de viandes et de légumes, v. olada ;
repas copieux ; tas de noix concassées » (v. TdF) oliaire nm, -a : persona que fa d'òli o que vend d'òli. oliar (v. tr.) : onchar / ónher amb d'òli (metre
d'òli) ; trempar dins l'òli. (# olhar) Mecanisme plan oliat. Ensalada plan oliada. oliat nm, cf Ubaud Dicort :
v. oliada. (v.
TdF jos ‘ouliado’) oliatge : accion o resulta d'oliar. oliban (L. 266 ; abs. Dicort) : encens. olièira nf : pèça de metal que pòrta dos garrafons : un per l'òli, l'autre pel vinagre ; garrafon per l'òli. olièr 1, -ièira n, cf Ubaud Dicort : terralhièr, -ièira (persona que fa de terrinas o de topins) olièr
2, -ièira [v. olièira] adj e n, cf Ubaud Dicort : « huilier,
-ère » (Per Noste) olifant : instrument de musica medieval fach amb una trompa d'elefant. OLIG- : forma prefixada del grèc òligòs (pichon ; pauc) oligarca (m.) : caduna de las personas que fan partida d'una oligarquia. oligarquia : governament entre las mans de qualques personas. oligarquic, -a : relatiu, -iva a una oligarquia. Governament oligarquic. oligarquicament : d'un biais oligarquic. oligist nm, cf Ubaud Dicort :
« (minér.) oligiste » (Per
Noste) OLIGO- : v. OLIG- prefix que servís a formar tot un fum de tèrmes medicals. oligoartriti (f.) : artriti que tòca pauc d'articulacions. oligocèn, -a (adj. e subs. m.) : relatiu, -iva al periòde segond de l'èra terciària ; temporada d'aquel periòde. oligoelement : element mineral o metallic, present dins l'organisme en quantitats fòrt pichonas. oligofag, -a (abs. Dicort) : natura d'un predator o d'un parasit que se pòt avidar solament de qualques espècias. oligofagia : diminucion de l'apetís. oligofrèn, -a : persona que patís d'oligofrenia. oligofrenia : deficiéncia mentala. oligomenorrèa : diminucion de la frequéncia menstruala. oligoterapia : emplec terapeutic dels oligoelements. oliguria : diminucion de la quantitat de las urinas. Olimp : montanha de Grècia ; prenom masculin. Olimpia : vila de Grècia ; prenom femenin. olimpiada nf : periòd de quatre ans entre los jòcs olimpics. (v. olimpiadas) olimpiadas (f. pl.) : jòcs olimpics. olimpian, -a adj e n : majestuós, -a e seren, -a. Calme olimpian. olimpic, -a : relatiu, -iva a una olimpiada. Estadi olimpic. Piscina olimpica. |
|
olimpicament (abs. Dicort) : majestuosament. olimpisme nm, cf Ubaud Dicort :
« olympisme » (Per Noste) olinda nf, cf Ubaud Dicort :
« olinde, lame d’épée triangulaire et
très fine ; épée, v. espasa ; lance de
canne, v. cana » (v. TdF) oliós, -osa : que conten d'òli ; que
revèrta d'òli. Substància oliosa. Pel oliós. Pèl oliosa. oliu
[veire olivièr, cf Ubaud Dicort] nm (los 2, L.
266) : arbre que sa frucha es l'oliva (Olea europaea) M'agrada lo verd cambiadís de las fuèlhas d'oliu. oliva : frucha de l'oliu. Oliva : prenom m. e f. olivada : culhida de las olivas ; sason d'aquela culhida. olivador (v. Ubaud Dicort) : « nm, celui qui cueille, qui gaule
les olives » (L. 266). (v. olivaire) olivadura : formacion d'una bofiòla sus la pèl cremada. olivaire, -aira / airitz n : persona que culhís las olivas. olivaireda nf, cf Ubaud Dicort : « verger ou bois d’olivier »
TdF ‘oliveiredo’ olivairet ~
olivieiret nm, cf Ubaud Dicort :
« petit olivier, plant d’olivier » TdF ‘óuliveiret’ olivairòla
nf, cf Ubaud Dicort :
« variété d’olive, verte et
odorante » TdF ‘óuliveirolo’ olivar (v. tr. e intr.) : culhir las olivas ;
amassar las olivas ; far una bofiòla. olivason nf, cf Ubaud Dicort :
v. olivada. (v. TdF jos ‘óulivado’) olivastre 1, -tra adj : color
d'òli d'oliva. olivastre 2 nm (plt.) : aladèr mascle (Phillyrea
angustifolia) ; oliu salvatge. olivastre boscàs nm (plt.) : oliu fèr (Ligustrum
vulgare) olivatge : accion o resulta de culhir las olivas.
oliveda nf / oliveireda (abs. Dicort) : airal plantat d'olius. (v. olivaireda) olivèia nf (TdF ‘oulivèio’ ; abs.
Dicort) : cançon d'olivaira, d'olivairitz. olivejar : frequentatiu d'olivar v. pus naut, « v intr, v. olivar, plus usité » (v. TdF). olivenc, -a : relatiu, -iva a l'oliva. oliveta 1 nf : oliva pichona (v. TdF ‘ouliveto 2’) ; oliveta 2 [veire oliveda, cf Ubaud Dicort] nf :
bosquet d'olius ; olivetas (las
-) nf
pl : mena de dança. (v. TdF jos ‘ouliveto 1’) Olivià [Olívia] :
prenom fem. olivièira : mena d'oliva gròssa plan en carn ; recipient per l'òli. olivieiret nm : v. olivairet. (v. TdF jos ‘óuliveiret’) olivièr : oliu v. pus naut. olivièr de
Boèmia nm, cf Ubaud Dicort :
« olivier de Bohème, v. sause muscat » (v. TdF) olivièr feran nm, cf Ubaud Dicort : « olivier sauvage » TdF jos’óulivié’ Olivièr : prenom masc. olivina nf, cf Ubaud Dicort :
« (minér.) olivine » (Per Noste) olivona : mena de castanha. olm [ ~ olme ~ orme] nm / om [veire olme, cf Ubaud Dicort] / omat (abs. Dicort) : mena d'arbre (Ulmus campester) (v. TdF jos ‘óume’) olmada nf : airal plantat d'olms ; lach aprestat amb de raiças d'olm trissadas per ónher la fustalha que vinèsse pas (que perdèsse pas) ; « bolet de l’ormeau » (v. TdF ‘oumado’) olmat nm : olm.
v. olm. olmeda [ ~ ormeda] / olmièira nf :
plantacion d'olms. olmet : olm pichon. olmeta (abs. Dicort) : olmeda pichona. òlmi nm : (quimia)
« holmium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 366) olmièira : olmeda. olmina nf, cf Ubaud Dicort :
« (chimie) holmine » olo ! : interj. per far fugir los cans. olocaust : sacrifici ebrèu que la victima èra consumida pel fuòc ; victima aital consumida ; massacre de uèch milions de Josieus pels nazis de 1939 a 1945. Olofèrnes : prenom. olograf, -a adj : escrich en entièr de la man del testador. Testament olograf. olografia nf, cf Ubaud Dicort :
« holographie » (Per Noste) olografiar (v. tr.) : escriure en entièr de sa pròpria man. olograma nm, cf Ubaud Dicort :
« hologramme » (Per Noste) olon nm, cf Ubaud Dicort :
« pot, v. topin »
(v. TdF) olor nf : nolença (bona sentor). olorejar (v. intr.) : sentir a bon. « òlsa » : v. dòlça. Òlt [ ~ Òut] n pr m (lt / ut) : ribièira que se gèta dins Garona ; departament occitan. v. p. 1053. Òlt [ ~ Òut] e Garona : departament occitan. v. p. 1053. oltés
~ outés, -esa adj,
cf Ubaud Dicort : « lotois,
-e » (v.
Òlt) « oludar » : v. udolar. òlva / òlfa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : ac / àbet / aròfa / bolòfa / ase (envolopa de gran de cerealum). òlze nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : claveta de
ròda ; gopilha en general (cunh de fust o de metal per juntar
quicòm. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|