oficina : airal que i se fan de preparacions farmaceuticas ; airal que i se trama quicòm de mai o mens calhòl.

oficinal, -a : utilizat, -ada en farmacia.

Plantas oficinalas.

oficiós, -osa : que ven d'una autoritat competenta, mas sens èsser oficialament garantit.

Nominacion oficiosa.

oficiosament : d'un biais oficiós.

Vos disi aquò oficiosament.

oficleïda nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « (mus.) ophicléide »

ofidian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (zool.) ophidien, -enne » (v. Per Noste)

ofidisme : intoxicacion pel veren d'una sèrp.

OFIO- : v. OFI-

ofioglòs (m.) (plt.) : lenga de sèrp (mena de falguièira pichona) (Ophioglossum vulgatum)

ofiografia : ofiologia v. pus bas.

ofioïde, -da : que revèrta una sèrp.

ofiolatria : culte de las sèrps.

ofiolita : sequéncia estratificada de ròcas eruptivas.

ofiologia : sciéncia de las sèrps.

ofita nm : mena de ròca eruptiva que son aspècte revèrta una pèl de sèrp.

ofiur nm ~ ofiura nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) ophiure » (v. Per Noste)

oflag (al.) : contraccion de Offizierlager : camp d'oficièrs prisonièrs de guèrra en Alemanha.

òfra nf, cf Ubaud Dicort : « offre, action d’offrir » (TdF jos ‘ofre’)

ofrenda : don ofèrt per la messa (t. a.) ; present ; obòl (m.) ; ceremoniá de baisament de crotz o de relíquia, amb obòl per la glèisa.

ofrent, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « offrant, -e » (Laus)

Al mai ofrent, au plus offrant.

Al plus ofrent e darrièr metent, au plus offrant et dernier enchérisseur. (v. TdF jos ‘oufri’)

ofrir (v. tr.) : anar a l'ofrenda (v. çaisús) ; far un present.

Ofrir l'aperitiu.

ofrir (s') : se propausar per far quicòm ; se pagar quicòm.

S'ofrir de vacanças.

S'ofriguèt per nos ajudar.

ofrís (plt.) : flor pòrtabelha (Ophrys apifera) ; flor pòrtabelhard (Ophrys bombyliflora) ; flor pòrtaranha (Ophrys aranifera) ; flor pòrtamosca (Ophrys muscifera)

ofset nm, cf Ubaud Dicort : « offset » (Sèrras-Ess.) (v. offset)

OFTALM- : forma prefixada del grèc òphthalmòs (uèlh)

oftalmia : inflamacion dels uèlhs (uòlhs)

oftalmic, -a : relatiu, -iva als uèlhs o a l'oftalmia.

Artèria oftalmica.

Pomada oftalmica.

oftalmititi (f.) : oftalmia.

OFTALMO- : v. OFTALM-

oftalmolit : calcul lacrimal.

oftalmològ, -a : especialista (m. e f.) en oftalmologia.

oftalmologia : sciéncia dels uèlhs e de lors malautiás.

oftalmologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ophtalmologique » (Rapin)

oftalmomètre : aparelh per mesurar las diferentas corbaduras de la cornèa.

oftalmoplegia : paralisi (m.) dels muscles de l'uèlh.

oftalmoscòpi (m.) : aparelh per estudiar l'endedins de l'uèlh.

oftalmoscopia : examèn del fons de l'uèlh (uòhl)

ofuscacion nf, cf Ubaud Dicort : « action d’offusquer » TdF, « offuscation » (Rapin)

ofuscament nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui offusque » TdF, « offusquement » (Rapin)

ofuscar (v. tr.) : ofensar q.q. / li far un brave desplaser ; velar / amagar.

Son parlar m'a ofuscat.

Solelh ofuscat per de nivols.

ofuscar (s') : se sentir ofensat per quicòm.

ogiva nf, cf Ubaud Dicort : « ogive » (Rapin).  « ogiva » e derivats (fr) : arcada facha per dos arcs que se crosan en angle agut. v. augiva (non preconizat Dicort).

Vòuta en « ogiva ».

« Ogiva » nucleara.

ogival, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ogival, -e » (Laus)

ògre nm, cf Ubaud Dicort : « ogre » TdF. « ògre, ogressa (abs. Dicort) » (fr.) : v. arand - sarramaura.

ogrian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ougrien, -enne » (Per Noste)

ohm (m.) : unitat de resisténcia electrica.

ohmic, -a adj : (fisica) « ohmique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 257)

ohmmètre : aparelh per mesurar la resisténcia electrica.

òi 1 adv, cf Ubaud Dicort : « oui, en répondant à ceux que l’on ne tutoie pas » (v. TdF ‘oi’).  « òi » (fr.): v. òc / òc-ben / òc-òc-ben.

oi ! (v. TdF ‘houi’ e Rapin ‘ouille’) [òi ! 2 (v. Ubaud Dicort e Rapin)] : interjeccion que marca dolor, suspresa o lassièira.

Oi ! qué cal patir !

oïba nf, cf Ubaud Dicort : « crème du lait, v. crèma ; huilier, v. olivièira » (v. TdF e Vayssier) (v. oiva)

« oidà » (fr.) : v. òc-ben.

-oïde, -oïda : suffixe sabent (ovoïde, -da, asteroïde, cicloïda) , cf Ubaud Dicort.

oidium (lat.) [oïdium] nm : fonge parasit de la vinha (Oidium Tuckeri) ; fonges parasits d'autras plantas.

 

oïl adv (v. Ubaud Dicort e Basic) : « oïl »

La lenga d’oïl (v. Ubaud Dicort), la langue d’oïl.

oira nf (l.p.) : « outre, v. oire plus usité »TdF ; pança / ventresca / panolha / ventre gròs.

Son oira l'empacha de véser sos pès.

oirar (v. tr.) : tustassar una cabra o un boc maselats per ne bresar los òsses e destacar la carn de la pèl aital desrabada entièira per ne far un oire ; conflar coma un oire.

oirassa nf, cf Ubaud Dicort : « salope, prostituée » (v. TdF ‘ouirasso’)

oirat, -ada : tustassat, -ada ; conflat, -ada.

oire (m.) : pèl de cabra o de boc cordurada en sac per servar e transportar de liquids ; sac de cabreta.

Un oire de vin.

Un oire d'òli.

Far los oires, faire du désordre dans une maison, par allusion au bruit que l’on fait en battant les outres. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ouire’)

Far l’oire virat, manquer à sa promesse. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ouire’)

òire nm, cf Ubaud Dicort : « petite vague des étangs, remous, v. ondada » (v. TdF)

òisa nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : esofag / gargamèla.

oïsqui (abs. Dicort) : whisky (angl.) : aigardent de cerealum. (v. whisk(e)i)

oissa nf : nivoleta / uèla. v. nivoleta.

oïstiti [oïstití ~ tití, cf Ubaud Dicort] (m.) (onom. ; de l'anglés wistiti [‘wistiti]): mena de monard pichonèl d'America del sud.

oitanta [veire ochanta, cf Ubaud Dicort] (adj. n. c. ) : LXXX / 80 (quatre-vints |fr. de l.p.])

oitanten [veire ochanten] (adj. n. o.) : 80 en.

oiva nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : crosta de lach / crèma de lach ; olièira (garrafon per l'òli)

O.K., sigla, prononciacion de l'american All correct ! (ɔlkɔ'rɛkt) : tot va plan ; legit e aprovat.

okapi nm : v. ocapi.

« ol » nm : v. olm.

ola nf : recipient per far la sopa o per far còire quicòm mai ; cròs / gorga dins una ribièira ; frucha del bois ; frucha de la jusclana. (v. TdF)

Ola de tèrra.

Ola de fèrre.

Ola de fonta.

Ai lo cap coma una ola : ai lo cap que me dòl.

Montar l'ola sul fuòc.

Negre coma lo cuol de l'ola.

Far a l’ola rota, jeu d’enfant connu à Toulouse, consistant à briser un pot à coups de pierres. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘oulo)

olada : contengut d'una ola ; legums per far la sopa.

Escaudar l'olada : bajanar los legums.

olaire [, -aira] n, cf Ubaud Dicort : persona que fasiá d'olas de fonta ; « nm, potier, v. olièr plus usité » (v. TdF).

Olanda : nom de país d'Euròpa del nòrd.

olanda nf, cf Ubaud Dicort : « (toile fine, porcelaine) hollande » (Per Noste)

olandar (v. tr.) : far secar las plumas al fuòc, « hollander » (v. Alibert e Littré).

olandés, -esa : d'Olanda ; relatiu, -iva a Olanda.

olandeta nf, cf Ubaud Dicort : « sorte d’indienne commune » TdF

olàs nm / olassa nf, cf Ubaud Dicort : « gros pot, grande marmite » (v. TdF jos ‘oulas’)

OLE- : forma prefixada del lat olea (oliu) o oleum (òli)

oleacèa : arbre o arbrilh que sas flors son gamopetalas.

oleacèas (f. pl.) : familha de plantas de las flors gamopetalas.

oleaginós, -osa adj e n : de la natura de l'òli ; que conten e que balha d'òli.

Lo caule raba es una planta oleaginosa.

oleandre nm (abs. Dicort) : laurièr ròsa (Nerium oleander), « oléandre » (Rapin)

oleandrina : poison que se tròba dins lo laurièr ròsa.

oleastre : oliu salvatge.

oleat : sal o estèr de l'acid oleïc.

olecrani nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) olécrane »

OLEÏ- : v. OLE-

oleïc adj m (v. Ubaud Dicc. scient. p. 385), -a : derivat, -ada de l'òli ; que conten d'òli.

Acid oleïc.

oleïcòla adj (m. e f.) : relatiu, -iva a l'oleïcultura.

oleïcultor [ ~ olivicultor], -tritz n, cf Ubaud Dicort  : persona que fa d'oleïcultura.

oleïcultura [ ~ olivicultura] nf, cf Ubaud Dicort  : cultura de l'oliu o de las plantas oleaginosas en general.

oleïfèr, -a adj, cf Ubaud Dicort : que se'n tira d'òli.

Plantas oleïfèras.

oleïficant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « oléifiant, -e ». (v. oleïfèr)

oleïfòrme, -ma (abs. Dicort) : qu'a la consisténcia de l'òli.

oleïmètre (abs. Dicort) : doblet d'oleomètre.

oleïna : triglicerid de l'acid oleïc.

olent, -a adj : nolent, -a (que sentís a bon) (v. TdF jos ‘oulènt’)

OLEO- : v. OLE-.

oleocultor, -tritz (abs. Dicort) : doblet d'oleïcultor, -tritz.

oleoducte : canalizacion pel petròli.

oleografia : tecnica d'impression amb l'ajuda de colors alongadas d'òli.