OSTEO- : fòrma prefixada del grèc osteon (òs)

osteofit nm, cf Ubaud Dicort : « ostéophyte » (Per Noste)

osteogenèsi nf, cf Ubaud Dicort : « ostéogenèse » (Rapin)

osteogenia (abs. Dicort) : ossificacion (formacion dels òsses).

osteogenic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'osteogenia.

osteolit : òs petrificat.

osteologia : partida de l'anatomia qu'estúdia los òsses.

osteologic, -a : relatiu, -iva a l'osteologia.

osteòma (m.) : tumor dins un òs.

osteomieliti (f.) : inflamacion d'un òs e de sa mesolha (mesola)

osteopata n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « ostéopathe » (Per Noste)

osteopatia nf : malautiá dels òsses « ostéopathie » (Per Noste).

osteoplastia : restauracion d'un òs.

osteoporòsi nf, cf Ubaud Dicort : « ostéoporose » (Per Noste)

osteosintèsi nf, cf Ubaud Dicort : « ostéosynthèse » (Per Noste)

osteotomia nf, cf Ubaud Dicort : « ostéotomie » (Laus)

(I a fòrça autres tèrmes prefixats aital amb osteo- )

òstes (m. pl.) : cadun dels organs enclauses dins las cavitats toracicas e abdominalas del còrs. (v. TdF ‘oste 3’)

ostessa nf, cf Ubaud Dicort : « hôtesse, v. cabaretièira » (v. TdF)

ostessa de l'aire : assistenta d'avion (persona cargada d'aculhir, de servir, d'ajudar... los viatjaires d'avion)

ostia : animal immolat a Dieu en sacrifici (arc.) ; rondèla fòrt tèunha de pan sens levam ofèrta a Dieu a la messa, en mòde de sacrifici.

ostia consacrada : còrs de Nòstre Sénher jos l'aparéncia del pan en forma d'ostia.

ostiaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm logeur » (Brun Glossari Oc-Fr)

ostièira nf, cf Ubaud Dicort [nm (v. Azaïs e TdF)] : « pilier de taverne, vaurien, en Limousin » (v. TdF)

ostil, -a : que fa pròva d'ostilitat.

ostilament : d'un biais ostil.

ostilitat nf (R. III, 546) : comportament agressiu ; disposicion agressiva.

ostiòl nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) ostiole » (v. Per Noste)

ostracèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « (zool.) ostracé, -e » (Laus)

ostracisme : dins l'antiquitat grèga, fòrabandiment de dètz ans ; accion d'exclure q.q. de la societat, d'un grop, d'un partit politic.

ostracizar (v. tr.) : condemnar a l'ostracisme.

ostreïcòla adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort Errata web : « ostréicole » (Rapin)

ostreïcultor, -tritz : persona qu'elèva d'ustras.

ostreïcultura : art d'elevar d'ustras. v. ustra.

ostreïfòrme, -ma adj : que revèrta una ustra ; en forma d'ustra.

ostrogòt [, -a adj e n, cf Ubaud Dicort] : Gòt oriental (persona d'una tribú d'un pòble d'autres còps) ; persona lordassa, reguèrga, salvatja, barbara ; originalàs.

ostrogotic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ostrogothique » (Per Noste)

OT- / OTI- / OTO- : forma prefixada del grèc òtòs (aurelha)

otalgia : dolor d'aurelha.

otaria nf, cf Ubaud Dicort :  « (zool.) otarie » (Rapin)

« otèl » (fr.) : v. ostalariá.

otidèa nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) otidée »

« otilhatge » : (fr.) : v. apleches - cabal.

otís nm, cf Ubaud Dicort : « outil, v. arnesc, esplech ; t. libre, pénis, v. vièch » (v. TdF)

otisson nm, cf Ubaud Dicort : « petit outil » TdF

otiti (f.) : inflamacion de l'aurelha.

otolit nm, cf Ubaud Dicort : « otolithe » (Rapin)

otologia nf, cf Ubaud Dicort : « otologie » (Rapin)

otomicòsi (f.) : micòsi del conduit auditiu amodada per de fonges.

otorinolaringològ, -a : especialista (m. e f.) de las aurelhas, del nas e de la gòrja.

otorinolaringologia nf, cf Ubaud Dicort : « oto-rhino-laryngologie » (Per Noste)

otoscòpi (m.) : mena d'embut pichon per examinar las aurelhas.

OTRA- : prefix que vòl dire al delà de.

otra 1 / oltra [veire otra, cf Ubaud Dicort] (adv e prep.) : en mai de.

Passar otra : téner pas compte de.

En otra : de mai.

D’otra en otra, d’outre en outre [= de part en part].

Tot otra, tout-à-fait, au-delà.

Otra aquò, outre cela, en outre.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘outro’)

otratlantic [otra Atlantic] loc adv : de l'autra part d'Atlantic.

otramar [otra mar] loc adv : de l'autra part de la mar.

Un comunard arriba d’otra mar. (v. TdF ‘outro-mar’)

otra Marga loc adv, cf Ubaud Dicort (v. Marga) : « outre-Manche »

otra mesura loc adv : « outre mesure » (Laus)

N'èra pas macat otra mesura.

otramonts (otra monts) loc adv : de per delà los monts.

otra-ora [otra ora] loc adv : a una ora indeguda.

Venguèt otra-ora.

otra / oltra [veire otra] que (loc. conj.) : non solament, mas...

Otra qu'es mal fach, es pas polit.

otra rason loc adv : « plus que de raison » TdF jos ‘outro’

Èra cargat otra rason.

otra Ren loc adv, cf Ubaud Dicort : « outre-Rhin »

otratomba (adv.) [otra tomba loc adv] : après la mòrt.

otra 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Anar a l’otra, aller de l’autre côté de la rivière). (v. TdF jos ‘outro’)

Los otras, ce qu’un fermier donne en sus du fermage, comme poulets, chapons, œufs, etc. (v. TdF)

otracujament nm, cf Ubaud Dicort : « outrecuidance » TdF ‘óutro-cujamen’

otracujança : sufisença ; presompcion ; arrogància.

otracujat, -ada adj : plen d'otracujança.

otrajuri nm, cf Ubaud Dicort : « injustice, excès, passe-droit » (v. TdF ‘óutro-jùri’)

otramar adj inv e nm, cf Ubaud Dicort : « outremer » (Laus) ; color de l'otramar (gemma blau-azur que sa polvera es utilizada en pintura) (Lapis lazuli)

otramarin, -a adj, cf Ubaud Dicort (R. IV, 154) : d'otramar.

otrança nf : quicòm que passa l'òsca. v. òsca

A otrança / a tota otrança, à outrance. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘óutranço’)

Guèrra d’otrança, guerre à outrance. (v. TdF)

otrancièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « outrancier, -ère » (Laus)

otrapassar (v. tr.) : passar l'òsca. v. òsca.

 

 

otrar v, cf Ubaud Dicort : « v. tr. outrer, excéder, dépasser » TdF

otratge : ofensa, injúria bravament grèva (t. a.)

otratjant, -a : que pòrta otratge a quicòm o a q.q.

otratjar (v. tr.) : ofensar bravament.

otratjós, -osa adj : « outrageux, euse » (TdF ‘óutrajous’)

otratjosament adv, cf Ubaud Dicort : « outrageusement » (Per Noste)

otratomba (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « d’outre-tombe [v. otra tomba] » (Rapin).

otre / otre òu ! : interjeccion d'estonament per « fotre ! »

« otriga » : v. ortic / ortiga.

òu ! (interj. o salutacion) :

Òu tu, ont vas ?

Òu, l'òme ! Òu, Joan !

« òua » nf : v. òlva / vòlva.

Òut n pr m : v. Òlt.

outés, -a adj : v. òltés.

ovacion : manifestacion d'estrambòrd.

ovacionar (v. tr.) : aculhir q.q. amb una ovacion.

ovada : mujòl (jaune d'uòu) batut dins de lach caud sucrat.

oval, -a ( adj. e subs. m.) : corba mai o mens elliptica ; maquina de doblar e de tòrcer la seda.

ovalar (v. tr.) : « t. de filature, ovaler », tòrcer la seda amb un oval (v. TdF) : donar a quicòm la forma d'un oval [v. ovalizar].

ovalatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’ovaler [v. ovalar] » TdF

ovalista n, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui ovale la soie, ovaleur, euse, v. molinièr » (v. TdF)

ovalizacion nf, cf Ubaud Dicort : « (t. technique) ovalisation » (Rapin)

ovalizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ovaliser » (Laus)

ovar (v. tr.) : póner / pòner / pondre.

ovari (m.) : glandola genitala femèla que i se forman los ovuls e que i se secretan d'ormonas.

ovarian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ovarien, -enne » (Laus)

ovaric, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'ovari. (v. ovarian)

ovariotomia : ablacion d'un ovari o dels ovaris.

ovariti (f.) : inflamacion dels ovaris.

ovat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « oeuvé, ée, qui a des oeufs » (v. TdF jos ‘ouva’)

ovede nm, cf Ubaud Dicort : « conduit pour les eaux, petit canal couvert, pierrée » (v. TdF)

Ovidi : poèta latin (43 abans J.C - 17 après J. C.)

ovids / ovides nm pl, cf Ubaud Dicort : « ovidés » (Rapin)

oviducte nm : trompa de Fallopi.

ovièira : ovari de las galinas e dels aucèls que i se forman los uòus.

ovigèr, -a : que pòrta los uòus.

ovin, -a : relatiu, -iva a las fedas.

Bestial ovin : bestial lanut.

ovipar, -a : que pond d'uòus abans l'espeliment, coma los aucèls.

Las galinas son oviparas.

oviparitat nf, cf Ubaud Dicort : « oviparité » (Rapin)

òvni nm, cf Ubaud Dicort : « soucoupe volante » (Basic)

ovocit nm, cf Ubaud Dicort : « ovocyte » (Per Noste)

ovoïde, -da : que revèrta la forma d'un uòu.

ovovivipar, -a adj e n : que pond d'uòus, mas que los sèrva dins son aparelh genital fins a l'espeliment.

Las vipèras son ovoviviparas.

ovoviviparitat nf, cf Ubaud Dicort : « ovoviviparité » (Rapin)

ovul : cellula feme e fecondabla dels animals.

ovulacion : produccion dels ovuls per l'ovari.

ovular, -a : relatiu, -iva als ovuls.

Fecondacion ovulara.

ovulifèr, -a : que fa d'ovuls.

oxacid [ / oxacide] nm : acid que conten d'oxigèn.

oxalat nm : (quimia) « oxalate » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 387)

oxalic adj m, cf Ubaud Dicort : (chimie) « oxalique » (v. Laus)

Acid oxalic, acide oxalique.

oxiacetilenic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « oxyacétilénique » (Rapin)

oxid [ / oxide] nm : resulta de la combinason d'un còrs amb l'oxigèn.

oxidabilitat nf : inconvenient o qualitat de çò oxidable.

oxidable, -bla : que se pòt oxidar.

oxidacion : accion o resulta d'oxidar o de s'oxidar.

oxidant, -a : qu'oxida.

oxidar (v. tr.) : far passar quicòm a l'estat d'oxid.

oxidar (s') : passar a l'estat d'oxid.

oxidasa : enzim que fixa l'oxigèn.

oxidoreduccion nf : (quimia) « oxydoréduction » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 389)

oxidric, -a adj, cf Ubaud Dicort : (quimia) « oxhydrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 388)

oxidril nm, cf Ubaud Dicort : « oxhydrile » (Rapin)

oxiemoglobina nf, cf Ubaud Dicort : « oxyhémoglobine » (Per Noste)

oxigèn : còrs simple que, de cinc parts una, intra dins la composicion de l'aire atmosferic e que forma la partida respirabla de l'atmosfèra.

oxigenacion : accion o resulta d'oxigenar.

oxigenar (v. tr.) : combinar un còrs amb l'oxigèn.

oxigenar (s') : respirar lo bon aire.

oxigenat, -ada : que conten d'oxigèn.

D'aiga oxigenada.

oxigenoterapia nf, cf Ubaud Dicort : « oxygénothérapie » (Per Noste)

oximèl nm, cf Ubaud Dicort : « (pharm.) oxymel » (Per Noste)

oximoron [oximòre, cf Ubaud Dicort] nm : (figura d'estil) raprochament de dos tèrmes que semblan contradictòris : Un silenci eloquent.

oxisulfur nm : (quimia) « oxysulfure » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 389)

oxitocina : ormona qu'estimula la secrecion del lach.

oxiton [oxitòn] adj e nm (v. Ubaud Dicort) : qu'a l'accent tonic sus la finala, « oxyton » (Rapin).

oxiur nm, cf Ubaud Dicort : « (scient.) oxyure » (Per Noste). (v. òrra)

oxiuròsi nf, cf Ubaud Dicort : « oxyurose » (Per Noste)

ozòn (m.) : varietat allotropica de l'oxygèn.

ozonizacion : transformacion en ozòn.

ozonizador nm, cf Ubaud Dicort : « ozoniseur » (Rapin)

ozonizar (v. tr.) : transformar l'oxigèn en ozòn.

ozonomètre : aparelh d'ozonometria.

ozonometria : dosatge de l'ozòn dins l'oxigèn o dins l'aire.