ORO- : forma prefixada del grèc òròs (montanha)

orobanque nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) orobanche » (Rapin)

orodataire nm, cf Ubaud Dicort : « horodateur » (Sèrras-Ess.)

orofaringe nm, cf Ubaud Dicort : « oropharynx » (Per Noste)

orofit nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) orophyte »

orogenèsi nf / orogenia (v. orogenia) : evolucion de la formacion de las montanhas, « orogénèse » (Laus).

orogenia nf, cf Ubaud Dicort : « orogénie » (Laus)

orogenic, -a : relatiu, -iva a l'orogenia.

orografia : geografia fisica qu'estúdia las montanhas.

orografic, -a : relatiu, -iva a l'orografia.

Mapa orografica.

oro-idrografia [oroidrografia (v. Ubaud Dicort e CLO § 11.3.7.d)] nf : partida de l'idrografia qu'estúdia las relacions entre las montanhas e los corrents d'aiga.

Mapa oro-idrografica. (v. p. 20, N.B. 2)

orologia nf, cf Ubaud Dicort : « orologie » (Rapin)

orologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « orologique » (v. çai sus)

orometria nf, cf Ubaud Dicort : « orométrie » (Per Noste)

oronge (m.) : ovièira / iranjada / romanet (mena de campairòl) (Amanita cæsarea)

oronim nm, cf Ubaud Dicort : « oronyme » (Rapin)

oronimia nf, cf Ubaud Dicort : « oronymie » (Rapin)

oroscòp : observacion dels astres al moment de la naissença de q.q. per endevinhar son avenidor ; resulta d'aquela observacion.

orquèstra (f.) : ensemble d'instrumentistas que fan de musica polifonica.

orquèstra de còrdas nf, cf Ubaud Dicort : « orchestre à cordes »

orquèstra sinfonica nf, cf Ubaud Dicort : « orchestre symphonique »

orquestracion (f.) : arrengament de musica per una orquèstra.

orquestral, -a : relatiu, -iva a una orquèstra ; destinat, -ada a èsser jogat, -ada per una orquèstra.

orquestrar (v. tr.) : arrengar una musica per una orquèstra; organizar quicòm per un maximum (lat.) d'eficacitat.

orquestrator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « orchestrateur, -trice » (v. Per Noste)

orquèstre (estrada) nm, cf Ubaud Dicort : « estrade » (Sèrras-Ess.)  (# orquèstra)

orquestrièr nm, cf Ubaud Dicort : « musicien d’un orchestre, chef d’orchestre » TdF

orquet [nm ~ orqueta nf, cf Ubaud Dicort] : mena de bleda (Beta vulgaris)

ORQUI- : forma prefixada del grèc òrkhis (testicul)

orquidacèas (f. pl.) : familha de plantas.

orquidectomia : ablacion d'un testicul.

orquidia [orquídia] (f.) : plt. de la familha de las orquidacèas. (Orchis)

orquidopexia : fixacion del testicul ectopic dins las borsas.

orquidoterapia : tractament per extrach testicular.

orquidotomia : incision de testicul.

orquiti (f.) : inflamacion dels testiculs.

òrra nf, cf Ubaud Dicort : « oxyure, petit ver qui se met dans les plaies » TdF ‘orro’.  òrras : v. òras 1 (abs. Dicort).

Aviá las òrras : èra de meissanta umor. (v. TdF)

òrrament : d'un biais òrre.

òrre, òrra adj : « sale, immonde, laid »  ; orrible, -a ; que fa orror. (v. TdF)

Degolau [v. degolòu] òrre.

òrre mal nm : malautiá perilhosa ; vermena (tot un fum de vèrms) ; parasits.

orrejar (v. tr.) : passir / lordejar / embrutar / embrutir / solhar.

orrejar (s') : se passir / se lordejar / se solhar.

orresar (v. tr.) : embrutar / embrutir / solhar ; afrabar.

orresc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « horrible. Syn. òrre » (Laus)

orresiá : solhadura.

orretat nf : solhardariá / laidetat / brutitge.

òrri nm : airal rustic que i se molzián las fedas e que i se fasiá de formatge ; granièr rustic ; cabana rustica per i servar los formatges ; semal per las olivas abans de las mòlre.

orriar (v. intr.) : anar sus la montanha.

orriblament : d'un biais orrible.

orrible, -bla : òrre,-a (que fa bravament paur) ; qu'es causa d'orror.

Somi orrible.

Crim orrible.

Novèla orribla.

orrific, -a adj, cf Ubaud Dicort : « horrifique » (Laus)

orrificar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, horrifier » (Laus)

orripilacion : accion o resulta d'orripilar.

orripilant, -a : orrible, -a ; exasperant, -a.

Crim orripilant.

Bruch orripilant.

Votz orripilanta.

orripilar (v. tr.) : èsser la causa que los pels de q.q. s'eriçan / li donar la pèl de galina ; amodar l'orror / far orror.

Lo jacobinisme francés m'orripila.

orrir (v. tr.) : aborrir / asirar (aver en orror)

Orrís l’amarum, il déteste les choses amères. (v. TdF)

orrit 1 nm : orror / repulsion.

orrit 2, -ida part pas e adj : que pòrta orror, « abhorré, ée » (v. TdF jos ‘ourri’).

Vision orrida.

Jaupa al malandrin orrit. (v. TdF)

orror nf : repulsion prigonda.

orrós, -osa : comol, -a d'orror. (v. TdF)

orrosament adv : orriblament, « hideusement » (Laus)

ors nm : mamifèr plantigrad carnassièr (Ursus) ; òme reguèrgue.

 

 

ors blanc : (Ursus maritumus)

ors brun : (Ursus arctos)

orsa 1 nf : feme de l'ors ;

Granda Orsa : constellacion.

orsa 2 (abs. Dicort) : quincairòla / gropion (v. òrsa 1).

òrsa 1 (òs bertrand) nf, cf Ubaud Dicort : « croupion, os qui termine la colonne vertébrale, v. òs bertrand ; t. de marine, ourse, extrémité inférieure d’une vergue ou antenne » (v. TdF jos ‘orso 1’)

òrsa 2 nf, cf Ubaud Dicort : costat d'ont ven lo vent ; babòrd d'un naviri. (v. TdF jos ‘orso 2’)

Anar a l'òrsa.

Venir a l'òrsa.

A òrsa e a poja : a babòrd e a tribòrd.

orsalhièr nm (Laus ; abs. Dicort) : mostraire d'orses. (v. orsièr)

orsalhon : ors pichonèl.

òrsa-popa nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, corde terminée par une ganse, dans laquelle s’engage le bout de l’antenne et qui sert à la maintenir » TdF

orsar / orsejar (abs. Dicort) (v. intr.) : navigar contra lo vent.

orsatièr nm, -ièira : caçaire d'orses.

orse nm (plt.) : sòuda (Suaeda fruticosa) ; (S. maritima) ; (S. splendens) ; pata d'auca (Chenopodium fruticosum)

orselha nf, cf Ubaud Dicort : « (espèce de lichen) orseille » (Laus)

orsets nm pl : cordèla que n'estacavan los dets dels criminals.

orsièr nm, -ièira : mostraire, -a d'ors.

orsin 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’ours » (L. 271), « oursin, -e »

orsin 2 nm : eriç de mar / castanha de mar (Echinus) ; aranhàs / mata de femna.

orsinada nf, cf Ubaud Dicort : « mets ou repas composé d’oursins » TdF

orsinaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, pêcheur d’oursins » TdF

orsinàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros ours, homme brutal et féroce » TdF

orson nm, cf Ubaud Dicort : « ourson » (Rapin)

òrt : airal que i se fan venir legums, flors, arbres fruchièrs ; trabalh de predileccion.

Òrt potatgièr.

Lo seu òrt es l'informatica.

òrta : òrt grand ; ortalha / ortalécia (legums) ; bleda potatgièira.

Anar per òrta : passar país.

Èsser per òrta : rodar.

ortada : ortalha / ortalécia (legums).

ortalan nm, cf Ubaud Dicort, -a (arc. e rar) : persona que trabalha un òrt ; bina-bina-tu (aucelon) (Emberiza hortulana) [v. ortolan]. (v. TdF jos  ‘ourtoulan’)

ortalécia nf : v. ortalha.

ortalet nm, cf Ubaud Dicort : « jardinet » (Per Noste e L. 271)

ortalha nf sing / ortalécia nf : legums que venon dins un òrt.

ortalièr 1 nm, cf Ubaud Dicort, -ièira : « jardinier,  maraîcher, -ère » (v. Basic e Sèrras-Ess.)

ortalièr 2, -ièira (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un òrt. (v. ortenc)

ortalís / ortalissa [ortaliç nm / ortaliça nf, veire ortalécia nf, cf Ubaud Dicort] : coma çaisús (ortalha).

ortenc, -a : d'òrt / que ven d'un òrt.

Orténsia : prenom.

orténsia (f.) (plt.) : arbrilh exotic (Hydrangea Hortensia)

ortet / orton nm : òrt pichonèl.

orteta : potatge d'èrbas ; finas èrbas ; ortalha.  v. òrta.

ortic nm / ortiga nf (v. ortiga) (plt.) : (Urtica ) ; (U. atrovirens) ; (U. membranacea); (U. Pilulifera)

orticultor, -tritz : persona que fa d'orticultura.

orticultura : cultura de pels òrts ; produccion de vianda de pels òrts ; produccion de frucha.

ortiga nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 452) : « ortie, plante ; toile d’ortie, toile grise » TdF

ortiga (gròssa -) nf, cf Ubaud Dicort : « ortie à pilules, Urtica pilulifera » (v. TdF jos ‘outigo-di-bouleto’)

ortiga bèla (plt.) : (Urtica dioica) (v. ortigana)

ortiga blanca (plt.) : (Lamium album)

ortiga de mar : medusa (Medusa pulmo)

ortiga de palun nf, cf Ubaud Dicort : « épiaire des marais, stachys palustris, plante » TdF jos ‘ourtigo-morto’

ortiga fèra (plt.) : (Lamium maculatum)

ortiga jauna (plt.) : (Lamium Galeobdolon)

ortiga menuda (plt.) : (Urtica urens)

ortiga mòrta (plt.) : (Stachys palustris)

ortiga pudenta (plt.) : (Stachys sylvatica)

ortiga roja (plt.) : (Galeopsis ladanum)

ortigada : fissada d'ortigas.

ortigal (abs. Dicort) : airal empobolat / claufit (tot plen) d'ortigas. (v. ortiguièr)

ortigana (plt.) : (Urtica dioica)

ortigar (v. tr.) : fissar amb d'ortigas. (v. TdF)

ortigar (s') : se far fissar per d'ortigas.

ortigassa : (Urtica dioica)

ortigat, -ada adj : « piqué, ée » (v. TdF jos ‘ourtiga’)

Macarèl ! me soi ortigat. (v. ortigar (s’)) 

ortigon : (Urtica urens)

ortiguièr nm, cf Ubaud Dicort : « lieu couvert d’orties » (Carrasco)

ORTO- : forma prefixada del grèc òrthòs (drech)

ortocentre nm : (matematica) « orthocentre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 108)

ortodoncia nf, cf Ubaud Dicort : « orthodontie » [Per Noste : ortodontia]

ortodontista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (méd.) orthodontiste » (Rapin)

ortodòx [ortodòxe], -xa (adj. e subs.) : confòrme, -a a la sana doctrina ; glèisa crestiana d'Orient.

Opinion ortodòxa.

La Glèisa ortodòxa.