bioastronomia : exobiologia (sciéncia qu'estúdia las possibilitats d'existéncia de la vida dins l'univèrs)

biobibliografia : estudi de l'òbra d'un autor en relacion amb sa vida.

biobibliografic : relatiu, -iva a la biobibliografia.

biòc, -a adj : desapariat, -ada.

biocalor (f.) : calor amodada per la degradacion quimica de substàncias organicas.

biocalorimetria : mesura de la quantitat de calor amodada pels èssers vius.

biocarburant : carburant obtengut a partir de vegetals.

biocatalisador nm, cf Ubaud Dicort : « biocatalyseur ». [Per Noste : biocatalisator]

biocatalisaire nm (abs. Dicort) : substància qu'amòda o que favorís una reaccion quimica necessària a la vida, « biocatalyseur » (Rapin). (v. biocatalisador)

biocenològ, -a : especialista (m. e f.) de biocenologia.

biocenologia : branca de l'ecologia qu'estúdia las biocenòsis.

biocenòsi (f.) : associacion vegetala e animala equilibrada.

biocenotic, -a : relatiu, -iva a la biocenòsi. (v. çai sus)

biòch 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : fons d'un tonèl ;

biòch 2 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rese / pat / lagast.

biocida (m.) : substància quimica contra la proliferacion dels microorganismes.

biocinetic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « biocinétique » (v. çai jos)

biocinetica nf : estudi del desvolopament dels èssers vius.

bioclimatic, -a : relatiu, -iva a la bioclimatologia.

bioclimatologia : estudi de l'influéncia dels factors climatics sul desvolopament dels organismes vius.

bioclimatologista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de bioclimatologia.

biocompatibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « biocompatibilité ». (v. çai jos)

biocompatible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « biocompatible » (Per Noste)

bioconversion : conversion d'energia per de mejans biologics.

biodegradabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « biodégradabilité ». (v. çai jos)

biodegradable, -bla adj : qualitat de çò que pòt èsser destruït per las bacterias o d'autres agents biologics.

biodegradacion : descomposicion de çò biodegradable.

biodiversitat nf : diversitat dels organismes e de lors caracteristicas geneticas.

bioecologia : tot çò relatiu a l'ecologia animala e vegetala.

bioelectric, -a : relatiu, -iva a la bioelectricitat.

bioelectricitat nf : fenomèns electrics amodats pels èssers vius.

bioelement : element constitutiu de la composicion quimica de tot organisme.

bioenergetic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bioénergétique » (Rapin)

bioenergetica nf : estudi de la transformacion de l'energia dins la cellula viva ; terapia per restablir l'equilibri psicosomatic per la liberacion dels corrents energetics.

bioenergia : energia renovelabla obtenguda per transformacion quimica de la biomassa.

bioerosion : procèssus de pèrdia de substància o de destruccion d'una ròca trabalhada per quicòm mai.

bioetica : etica medicala.

biofag, -a : que s'avida d'organismes vius.

biofisic, -a : relatiu, -iva a la biofisica.

biofisica : estudi dels fenomèns de la vida pels metòdes de la fisica.

biogenèsi nf : generacion d'èssers vius per d'èssers vius ; origina e desvolopament de la vida.

biogenetic, -a : relatiu, -iva a la biogenèsi.

biogeografia : estudi scientific de la reparticion geografica dels animals e dels vegetals.

biograf, -a : persona qu'escriu la vida de q. q.

biografia : istòria de la vida de q. q.

biografiar (v. tr.) : far una biografia. (v. TdF suppl)

biografic, -a : relatiu, -iva a la biografia.

Notícia biografica.

bioindustria nf, cf Ubaud Dicort : « bio-industrie » (v. Per Noste)

bio-informatica (bioinformatica) nf : branca d'informatica que s'ocupa de las aplicacions de l'informatica a la biotecnologia.

biòla 1 nf (non preconizat Dicort) : carbon embrasat ; beluga. (v. buòlla, velhòla) ;

biòla 2 [veire bòla, cf Ubaud Dicort] nf : bòla (limit)

biolisi (f.) : desintegracion de la matèria organica per de bacterias o d'autres microorganismes.

biolitic, -a : relatiu, -iva a la biolisi ; capable, -a de destruir la vida.

biologia : sciéncia de la vida.

Biologia animala.

Biologia vegetala.

biologic, -a : relatiu, -iva a la biologia.

Quimia biologica.

biologisme nm, cf Ubaud Dicort : « biologisme » (Rapin)

biologista (subs. m. e f.) : especializat, -ada en biologia.

bioluminescéncia : emission de lutz per d'èssers vius.

bioluminescent, -a : capable, -a d'emetre de lutz.

biomagnetisme : influéncia dels corrents magnetics sus l'orientacion dels organismes e sus d'autres aspèctes de lor vida.

biomassa : massa totala dels èssers vius dins una comunitat o un ecosistèma.

biomecanica : aplicacion de las leis de la mecanica als problèmas de biologia o de medecina.

biomedical, a : relatiu, -iva , a l'encòp, a la biologia e a la medecina.

biometria : calcul de la durada probabla de la vida.

biometric, -a : relatiu, -iva a la biometria.

biomicroscopia (biomicroscòpia, coma microscòpia) nf : examen microscopic d'un teissut viu.

bionica nf, cf Ubaud Dicort : « bionique » (Rapin)

biopsia : manlèu d'un fragment de teissut viu per analisi.

biopsic, -a : relatiu a una biopsia.

Examèn biopsic.

bioquimia : quimia biologica.

bioquimic, -a : relatiu, -iva a la bioquimica.

bioquimica : sciéncia de la vida coma fenomèn quimic.

bioquimista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « biochimiste » (Rapin)

biòrga (abs. Dicort) : brasa / belugassa.

bioritme nm, cf Ubaud Dicort : « biorythme » (Per Noste)

biosfèra nf : partida de la tèrra que i se tròban d'èssers vius ; ensemble dels èssers vius de la superficia de la Tèrra.

biosintèsi : formacion de substància organica dins un èsser viu.

biostasia : abséncia d'erosion de mercé la vegetacion.

biotecnica / biotecnologia : produccion d'organismes transgenics per manipulacion genetica, en vista d'aplicacions industrialas.

bioterapia : terapia per de substàncias en vida (levaduras, ferments lactics...)

biotic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « biotique » (Per Noste)

biotina : vitamina B 8 / vitamina H.

biotipe : ensemble de las caracteristicas generalas (talha, forma del crani, color dels uèlhs, del pel...) que se tornan trobar regulièirament dins d'unes grops etnics ; grop d'individús geneticament identics ; tipe fisic d'èsser uman.

biotipologia : classificacion dels èssers umans en tipes fisics.

biotipologic, -a : relatiu, -iva a la biotopilogia.

biotita nf, cf Ubaud Dicort : « biotite » (Rapin)

biotomia : procediment de tomografia.

biotòp nm, cf Ubaud Dicort : « biotope » (Per Noste)

biotoxina : toxina amodada per un organisme viu.

bioxid [ ~ bioxide] nm (arc.) : v. dioxid.

bip (onom.) : senhal sonòr emés per d'unes aparelhs.

biparticion nf, cf Ubaud Dicort : « bipartition » (Rapin)

bipartisme nm, cf Ubaud Dicort : « bipartisme » (Rapin)

bipartit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « biparti, ie ou bipartite » (Rapin)

bipède, -da (adj. e subs. m.) : qu'a dos pès.

bipenne, -nna adj, cf Ubaud Dicort : « (hist. nat.) bipenne » (Rapin)

bipenna nf, cf Ubaud Dicort : « (hache romaine) bipenne  » (v. Rapin)

biplaça adj inv e nm, cf Ubaud Dicort : « biplace » (Rapin)

biplan nm, cf Ubaud Dicort : « biplan » (Rapin)

bipolar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bipolaire » (Rapin)

bipolaritat nf : (fisica) « bipolarité » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 192)

bipolarizacion nf, cf Ubaud Dicort : « bipolarisation » (Per Noste)

biponch nm : (matematica) « bipoint » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 59)

biquejar (v. intr.) : assajar en van (sens erotic) ; criticar a tòrt e a travèrs ; èsser tròp minimós,-osa; cercar lo nas darrièr las aurelhas ; espepidar / espepissar / chapotejar ; pèrdre temps a de menudalhas...

biquejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de barguigner, de vétiller » TdF ‘biquejage’

biquet nm / biqueta  (v. biqueta): cabridon / cabridona ; « trébuchet pour peser l’or » TdF.

biqueta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « penis d’enfant » TdF ‘biqueto 1’

biqueta 2 nf , cf Ubaud Dicort : « serfouette, binette » TdF ‘biqueto 2’

biqueta 3 (cabreta) nf, cf Ubaud Dicort : « chevrette » (Sèrras-Ess.)

biquí [biquin, cf Ubaud Dicort] nm : trocilhon.

biquinèrre : drollon.

biquini (Basic) [bikini, cf Ubaud Dicort] nm : malhòl de banh femenin e sostenpopas bravament exigús que, en 1946, faguèron sensacion, coma l'espet de la bomba atomica sus l'atòl Bikini dins l'ocean Pacific.

biraga / briaga nf, cf Ubaud Dicort : mena d'èrba mala (Lolium temulentum) sonada sovent a tòrt margalh / juèlh o jòlh en l.p.

birapòrt nm, cf Ubaud Dicort : (math.) « birapport » (Per Noste)

« biràs », « birà »... : desformacion de « iràs, irà » v. ir.